Els arqueòlegs del GRESEPIA de la URV han arribat a aquestes conclusions després d’haver delimitat la totalitat de l’assentament durant els treballs realitzats aquest mes de setembre. També s’han pogut identificar tres fases constructives al sector sud, la cultura material de les quals confirma la fluctuació d’influències cartagineses i romanes que va experimentar el jaciment en les seves darreres fases d’ocupació

El grup de recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) del Departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha dut a terme, entre el 4 i el 16 de setembre, la cinquena campanya al jaciment arqueològic de l’Antic d’Amposta que ha permès: delimitar la totalitat del perímetre de l’assentament i descobrir les fases constructives dels recintes localitzats l’any 2022 al sector més elevat del turó situat al sud.

Aquest matí s’han presentat els resultats in situ al jaciment amb la presència de l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, la regidora de Cultura i Memòria Històrica de l’Ajuntament d’Amposta, Inés Martí, i el codirector de les excavacions i professor del Departament d’Història i Història de l’Art de la URV, Samuel Sardà. “La recuperació del patrimoni històric i de la memòria històrica ha estat sempre un dels eixos de la nostra política. Les campanyes d’excavacions realitzades amb l’equip de la URV al Jaciment de l’Antic ens permeten recuperar i recordar una part de la història d’Amposta i del territori, que ens enriquirà com a ciutat i societat”, ha afirmat l’alcalde d’Amposta.

Durant les excavacions s’han desbrossat i delimitat totes les estructures en superfície de la part central i baixa del jaciment (sector 3000), zones fins al moment no intervingudes, cosa que ha fet possible identificar la muralla o mur de tancament del flanc nord i permetrà als investigadors actualitzar la planimetria. Tal i com explica Samuel Sardà, codirector de les excavacions, “ens hem trobat amb un tipus d’estructures que indiquen que el nucli estava molt fortificat amb un mur ciclopi integrat per pedres de grans dimensions que, adaptant-se a l’orografia del turó, recorre tot el perímetre de l’assentament d’est a oest”. Amb tot, els investigadors calculen que l’assentament ocuparia una superfície que podria abastar en total entre 2.000 i 2.500 m².

El segon objectiu de la campanya era avançar amb els treballs d’excavació dels recintes del barri Sud (sector 2000) on s’han pogut identificar tres fases constructives, tal i com detalla Sardà: “Una primera fase ben antiga, inèdita fins al moment en aquest sector, que ens ubica com a mínim al s. VI abans de la nostra Era (anE); una segona fase que, ens situa als segles IV-III anE, i finalment, una tercera ocupació al llarg de la primera meitat del s. II anE, a la qual se li atribueixen una sèrie de reformes arquitectòniques, coincidint amb el moment de control polític més inicial per part dels romans dels territoris i assentaments ibers situats just al sud de l’Ebre”.

Determinar les fases de construcció, ha estat possible, en gran part, gràcies a les troballes efectuades. Entre les quals destaca especialment la identificació de dues peces planes de plom que haurien estat utilitzades com a petits ponderals o pesos de balança i que tenen un pes exacte equivalent al dels shekels del sistema de pesos hispano-cartaginès (7,25 grams).

Però, ha estat la troballa d’una moneda romana (un trient) encunyada l’any 208 anE, la que ha permès datar amb precisió l’inici d’aquesta darrera fase d’ocupació. Sardà destaca “com el registre de l’Antic està permetent documentar dades molt precises sobre la etapa que transcorre entre el 217 i el 212 anE, en què els territoris propers a l’antiga desembocadura de l’Ebre actuaren com espai de frontera entre romans i cartaginesos” i indrets com l’Antic esdevingueren punts geo-estratègics i de control, en un moment històric de conflicte (Segona Guerra Púnica i la fase inicial del procés de romanització).

Amb tot, la identificació de la destacada estructura muraria que limita l’assentament pel nord sembla que serà l’objecte de les properes campanyes: “conèixer la seva datació inicial, la seva evolució i el seu disseny arquitectònic precís, seran claus per seguir descobrint indicis de la història del jaciment” explica el codirector dels treballs.

Les excavacions d’aquest jaciment s’engloben dins del projecte quadriennal de la Generalitat de Catalunya, Paleo-paisate, poblament i canvi social: models d’ocupació territorial a l’antiga desembocadura de l’Ebre que té per objectiu l’estudi del poblament i del paleo-paisatge protohistòric de l’àrea d’Amposta i del Delta de l’Ebre, el qual inclou també la realització d’un estudi de conjunt en base a materials d’altres jaciments com El Castell (Amposta), Pont de la Pedrera (l’Aldea) o El Bordissal (Camarles).

En les intervencions d’aquestes setmanes, que han estat possibles gràcies al conveni marc de col·laboració entre la URV i l’Ajuntament d’Amposta, hi ha participat més d’una vintena de persones entre l’equip investigador del GRESEPIA-URV i alumnes del Grau d’Història i del Grau d’Història de l’Art i Arqueologia de la URV i del Grau d’Humanitats de la UPF, inscrits al II Curs d’Arqueologia de l’Antic, així com alumnes del Màster d’Arqueologia Clàssica Aplicada de la URV i un investigador col·laborador de la Università La Sapienza (Roma).