11/02/2019

El Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement impulsa una estratègia entre universitats, recerca i economia productiva

Té per objectiu donar resposta als reptes econòmics de competitivitat i ocupació i als reptes socials

Plenari del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement.

El Govern de la Generalitat va aprovar el passat 8 de gener el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement que impulsarà una estratègia compartida entre el sistema d’universitats i recerca i l’àmbit de l’economia productiva amb l’objectiu de construir la Catalunya del futur, gràcies a l’establiment d’uns pilars sòlids que permetin crear una societat més basada en el coneixement. El Pacte ha de permetre fer de la innovació l’eix vertebrador en el disseny de les futures polítiques del Govern què el percentatge d’activitat econòmica basada en coneixement se situï en valors comparables als de països capdavanters.

Aquest 11 de febrer s’ha constituït el Plenari del Pacte, que està integrat per una àmplia representació del Govern, del sistema d’educació superior, en què hi ha la URV, del sistema de recerca i innovació, del teixit social i empresarial (partits polítics, organitzacions empresarials, sindicats, organitzacions culturals, etcètera) i de l’àmbit territorial. El Plenari té com funció principal elaborar la proposta final del Pacte i tramitar-la al Departament competent perquè l’elevi a l’aprovació del Govern, que l’haurà de remetre posteriorment al Parlament.

El Pacte, impulsat pel Departament d’Empresa i Coneixement, neix amb una vocació transversal i de consens i, per aquesta raó, integra la interacció de tots els agents implicats en la generació, transmissió i aplicació del coneixement: des del sistema d’educació superior, passant pel de recerca i innovació, així com el teixit social i empresarial.

D’acord amb aquesta vocació transversal i de consens, el nou Pacte també incorpora el component regional i comptarà amb representants de l’Associació Catalana de Municipis i la Federació Catalana de Municipis, així com de les demarcacions territorials corresponents a les Vegueries.  Així, el Pacte també impulsa la descentralització i la coresponsabilitat dels territoris en les polítiques d’innovació a desenvolupar.

Es pretén que el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement permeti avançar cap a un país més basat en el coneixement que doni resposta als reptes econòmics, tant en competitivitat com en ocupació, però també als reptes socials ja que el coneixement defineix la qualitat de vida d’una societat.

Per aconseguir-ho cal que Catalunya faci un salt endavant en els indicadors d’innovació. Actualment, Catalunya se situa en el grup de regions “moderadament innovadores” amb un índex del 88,5% de la mitjana europea, segons l’informe del Regional Innovation Scoreboard corresponent a l’any 2017, que elabora la Comissió Europea.

Índex agregat de nivell d’innovació (RIS, 2017)
Europa 100%
País Basc 91,4%
Catalunya 88,5%
Madrid 85,9%
Estat espanyol 76,8
Set eixos per promoure la Catalunya del coneixement

El Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement s’estructura al voltant de set eixos, en base als quals es dissenyaran, s’acordaran i s’executaran les accions per promoure una societat basada en el coneixement. Els set eixos són:

  1. La missió i la visió del sistema de coneixement: Analitzar i dimensionar la missió dels dos dels principals agents del sistema de coneixement,  les universitats i els centres de recerca, per donar-los l’impuls necessari per garantir una Catalunya basada en el coneixement.
  2. Els recursos humans: Analitzar i proposar un model de personal propi, tant a les universitats com als centres de recerca.
  3. Els recursos econòmics: Establir les mesures necessàries per avançar en un model propi de suport als estudiants més desfavorits, per configurar un model de finançament sostenible i estable per a les universitats públiques, i per establir els recursos econòmics per als centres de recerca, així com per afavorir la participació de xarxes empresarials en la definició i aplicació d’estratègies, especialment en l’àmbit del desenvolupament regional.
  4. El sistema de recerca: Identificar tots els agents del sistema i diferenciar els seus rols per tal d’establir els objectius i adoptar les mesures que consolidin un sistema d’impacte mundial.
  5. El sistema de transferència, d’innovació i d’emprenedoria: Identificar tots els agents actius i el paper que desenvolupen i establir els objectius globals, així com els mecanismes d’interacció i seguiment.
  6. Les infraestructures de suport a la recerca: Generar una xarxa d’infraestructures amb una política estratègica.
  7. La interacció amb el territori i les ciutats: Coresponsabilitzar a les regions de Catalunya en el desenvolupament de les polítiques d’innovació gràcies a la connexió entre educació superior, recerca i teixit industrial.

Segons el Govern, el Pacte també donarà resposta a reptes a curt i mig termini com ara l’equitat en l’accés a l’educació superior, el finançament de les universitats, el proveïment d’un marc legal propi per al nostre sistema de recerca a través de la llei de la ciència, i un nou marc legal que acceleri i faciliti el desenvolupament de la innovació i l’emprenedoria perquè les empreses emergents puguin competir a escala internacional, a través de la llei d’empreses emergents, tecnologia i disrupció.

Estructura i calendari del Pacte

A més del Plenari, que integren representants del sistema universitari, de recerca, del teixit social i empresarial i dels territoris, el Pacte també compta amb una Taula Permanent, presidida per la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, que es constituirà el pròxim mes de març i que estarà integrada per una representació més reduïda de tots els agents implicats en el Pacte. Aquesta taula es reunirà cada dos mesos i tindrà com a funció principal erigir-se en l’instrument de direcció i coordinació i, per tant organitzarà i vetllarà l’acció dels Grups de Treball.

Tant el Plenari com la Taula Permanent comptaran amb el suport d’un Consell Consultiu de fins a 40 persones de l’àmbit acadèmic, científic, empresarial, social i cultural, entre d’altres, que no siguin membres del Plenari.

L’estructura es completarà amb la creació de set grups de treball que desenvoluparan els set eixos del Pacte. Els grups de treballs seran els encarregats de l’elaborar una proposta de mesures concretes corresponents a cada àmbit i que s’integraran en el document final del Pacte.

El document final del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement definirà el punt de partida, l’estratègia, les actuacions, el calendari d’execució, els recursos tant de caràcter públic com privat, així com els indicadors per fer una avaluació correcta dels objectius finals fixats.

A partir de la constitució de tots els òrgans de treball del Pacte, se celebraran les diferents reunions que permetran l’elaboració de propostes que s’incorporaran en un document definitiu, que s’enllestirà al desembre. Després d’aquests primers mesos de treball, la implementació de les mesures que prevegi el Pacte es realitzarà durant el període 2020-2021.

Print Friendly, PDF & Email

Comenta

*