Així es demostra amb la troballa d'eines de pedra d'entre 1,9 i 2,4 milions d'anys a Algèria i que publica la revista Science. Isabel Cáceres, arqueòloga de l'IPHES i de la URV ha realitzat l'estudi tafonòmic i ha identificat les marques de tall que van deixar els hominins en els ossos dels animals

Ain Boucherit és un jaciment on hi ha una seqüència d’estrats contínua amb una cronologia molt antiga, de les més antigues del Nord d’Àfrica, de 2,4 a 1,9 milions d’anys. Els nivells arqueològics contenen restes de fauna, amb evidències antròpiques, associades a tecnologia lítica olduvaiana, és a dir, aquelles eines les van usar els hominins per aprofitar els nutrients dels animals. Això suposa que el poblament del Nord d’Àfrica va tenir lloc 500.000 anys abans dels que es pensava. Així es recull en un article que publica la revista Science i en la investigació ha participat Isabel Cáceres, arqueòloga de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i membre de l’Equip d’investigació d’Atapuerca.

Isabel Cáceres ha dut a terme l’estudi tafonòmic dels fòssils, que implica analitzar totes les modificacions i transformacions que han sofert aquestes restes. Els ossos fossilitzats associats als materials arqueològics inclouen una gran varietat d’animals com mastodonts, elefants, cavalls, rinoceronts, hipopòtams, antílops salvatges, porcs, hienes, cocodrils, etc. En l’actualitat, aquests animals ocupen hàbitats de sabana relativament oberts, amb punts d’aigua permanent a les rodalies.

En la seva anàlisi, Isabel Cáceres ha identificat les marques de tall que s’observen en les restes de fauna. “Aquestes marques estan produïdes per les eines de pedra i demostren que els hominins competien amb els grans carnívors pels recursos animals, essent en ocasions els primers a accedir-hi, ja que aprofitaven fins i tot les vísceres, que és el que abans es consumeix. Així doncs, no eren simples carronyaires. Els hominins ancestrals escorxaven, evisceraven, descarnaven i trencaven ossos per consumir la medul·la d’animals de diferents mides, principalment de bòvids petits i mitjans i cavalls”, explica la mateixa arqueòloga.

Fins aquesta publicació, les primeres evidències arqueològiques de jaciments olduvaians i d’ossos fòssils amb marques de carnisseria dataven de fa 2,6 milions d’anys i van ser descobertes a Gona (Etiòpia).

La investigació continuada a Ain Hanech (Sétif, Algèria) durant les dues últimes dècades ha ampliat l’extensió geogràfica dels primers assentaments d’homínids en aquesta zona, fent retrocedir l’evidència de l’ancestral capacitat dels hominins per a la creació d’estris de pedra i la carnisseria fins fa 2,4 milions d’anys. Ja en la dècada anterior, a Ain Hanech s’havia documentat l’existència d’artefactes lítics i ossos amb marques de tall que dataven al voltant de 1,8 milions d’anys, cosa que demostra el potencial d’aquesta regió per proporcionar materials arqueològics molt més antics.

Ara, un equip integrat per membres del CENIEH (Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana, Espanya), CNRPAH (Centre National de Recherches Prehistoriques, Anthropologiques et Historiques, Algèria), IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), CSIC/MNCN (Consejo Superior de Investigaciones Cieníficas, Espanya), Griffith University (Austràlia), Universitat de Sétif 2 i Universitat d’Algèria 2 (Algèria), i IPH-MNHN (Institut de Paléontologie Humaine, França) han descobert els artefactes tallats i els ossos amb marques de tall d’eines de pedra més antics que es coneixen actualment per al nord d’Àfrica. Aquestes eines i aquests fòssils van ser trobats en dos nivells arqueològics diferents a Ain Boucherit: el nivell inferior (AB-Lw) datat en 2,4 milions d’anys i el nivell superior (AB-Up) datat en 1,9 milions d’anys, ambdós inclosos en la mateixa formació geològica d’Ain Hanech.

Tecnologia lítica olduvaiana

La indústria lítica d’Ain Boucherit es fabricava amb pedra calcària i sílex disponibles localment i inclouen còdols tallats com choppers, políedres i subesferoides, així com eines de tall de vores esmolades utilitzades per al processament de carcasses d’animals. Els hominins recollien les roques per fabricar aquestes eines dels antics llits dels rierols propers.. Els artefactes són típics de la tecnologia lítica olduvaiana, coneguda des de fa de 2,6 a 1,9 milions d’anys a l’Àfrica Oriental, encara que els de l’Ain Boucherit mostren subtils variacions, segons l’estudi.

Mohamed Sahnouni, coordinador del Programa d’Arqueologia del CENIEH i director del projecte Ain Hanech, ha declarat: “La indústria lítica d’Ain Boucherit, que és tecnològicament similar a la de Gona (Etiòpia), mostra que els nostres avantpassats es van aventurar en tots els racons de l’Àfrica, no només en la seva part oriental. L’evidència d’Algèria canvia la visió anterior de que Àfrica Oriental és el bressol de la humanitat. En realitat, tota Àfrica ha estat el bressol de la humanitat”.