El Departament de Pedagogia de la URV ha organitzat una sessió PROFID sobre el tema, adreçada al professorat de la FCEP i conduïda per aquest investigador de la Universitat de Phoenix (Arizona, EUA). Avui, les investigacions educatives publicades no arriben directament als professionals i comunitats a qui haurien de beneficiar

El títol de la conferència ha estat: “Els pocs usos i alguns abusos de la investigació educativa. Qüestionaments, estratègies i alternatives”, i ha tingut lloc el dia 22 de novembre a la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia (FCEP). L’activitat estava oberta a tot el centre i s’ha fet dins el marc del Pla de formació del personal docent i investigador (PROFID).

A la realitat, les investigacions educatives publicades en revistes d’impacte científic internacional no acaben d’arribar de la mà dels investigadors a les comunitats on s’han fet i on s’haurien d’aplicar els beneficis que generen: no arriben als docents, als equips directius de centres d’ensenyament, a l’administració pública implicada i a tots els professionals que treballen en l’àmbit escolar. Arriben, això sí, en forma de productes venuts per empreses de serveis educatius i editorials.

A la conferència s’han compartit els resultats de “Per a què i per a qui?”, un estudi finançat per la Fundació Spencer que va examinar estratègies de Mobilització del Coneixement en tres facultats d’educació en universitats públiques dels EUA amb alts nivells de prestigi, així com la recepció d’aquestes estratègies per part dels professionals de les escoles del cicle obligatori i per part dels responsables de les polítiques públiques a les seves zones d’influència. L’objectiu de la sessió a la URV era analitzar el “per què” i el “qui” de la recerca educativa contemporània, així com els models alternatius d’avaluació de la producció acadèmica en el camp de l’educació.

Un debat que ve de lluny

Quan al 1875 es va crear el “Journal of Education” a Boston University, va començar el debat sobre la pertinència, accés i utilització de la recerca educativa. És un debat –clarament- no resolt que, a més, rep fortes crítiques per una suposada falta de rigor i per la poca rellevància de la recerca associada.

Des de finals de la dècada de 1990, en part com a resposta a aquestes crítiques però també com a estratègia de posicionament en rànquings internacionals, molts països han adoptat models per a l’avaluació de la recerca educativa en funció del nombre d’articles i mesures de l’impacte de les revistes acadèmiques publicades. Aquests models tenen efectes molt clars en el camp educatiu. D’una banda, s’ha vist un augment visible en el nombre de publicacions a l’àrea, més treball en col·laboració i una major internacionalització de les revistes. D’altra banda, no està tan clar que la rellevància i “usabilitat” (accés + ús) de la recerca educativa hagi millorat. Recentment, facultats d’Educació de tot el món han començat a generar estratègies de “Mobilització del Coneixement”, entesa com les estratègies individuals i organitzacionals per promoure la usabilitat de la recerca educativa entre els investigadors i els professionals de l’educació.

Gustavo E. Fischman és llicenciat en Educació per la Universitat de Buenos Aires i doctor en Ciències Socials i Educació Comparada per la University of Califòrnia (Los Ángeles, EUA). És professor titular en el Mary Lou Fulton Teachers College del Arizona State University, on actualment dirigeix també el edXchange, Knowledge Mobilization Initiative. Coordina l’àrea Comunidades de Pesquisa, Conocimiento Público e Democracia, de FLACSO a Rio de Janeiro (Brasil).

El seu treball se centra en la comprensió dels processos de mobilització de coneixements científics, en la recerca en educació com a bé públic i en la implementació de models d’accés obert per a les comunicacions científiques. Compta amb més de cent publicacions científiques i ha estat professor convidat a diversos programes de postgrau a Europa i Amèrica Llatina. En 2013 va ser triat Fellow de la International Academy of Education i en 2015 de la American Educational Research Association. A més de col·laborar en nombrosos comitès editorials, és editor de “Education Review/Reseñas Educativas” i editor consultor de “Education Policy Analisis Arxivs/ Archivos Analíticos de Políticas Educativas”.