L’exposició, oberta al públic fins al 5 de setembre, tracta sobre la construcció de la ciutat barroca

El professor del Departament d’Història i Història de l’Art, Ricardo Mar, és el comissari de l’exposició “Braga no tempo de André Soares. 300 anos do nascimento do arquiteto riscador”, que tracta de recuperar l’obra arquitectònica d’André Soares (segle XVIII), junt amb la investigadora de la Universidade do Minho, Manuela Martins. La mostra es pot visitar fins al 5 de setembre al rectorat de la Universidade do Minho, l’antic Palau Arquebisbal de Braga, Portugal, que és una obra arquitectònica del Barroc dissenyada amb la col·laboració del mateix André Soares. L’any passat va ser el 300 aniversari del seu naixement i és amb motiu d’aquesta efemèride que s’ha volgut rememorar un arquitecte que va deixar la seva marca a la ciutat de Braga.

L’exposició mostra com els projectes de Soares, especialment les façanes, incideixen i formen part de la Braga actual. “André Soares ens ha permès tractar el tema de la construcció de la ciutat barroca en el cas específic de Braga” explica Ricardo Mar. Apunta que l’arquitecte va ser un cas extraordinari perquè era un personatge local lligat a l’entorn d’una cort eclesiàstica però que va aprendre de forma autodidacta, inspirant-se en l’arquitectura centreeuropea, on es cultivava el barroc. Sense sortir de Braga i a través de llibres i gravats de Viena, Salzburg i Munich va arribar a ser “dels millors a nivell europeu en l’estil rococó” afirma l’historiador. També és reconegut per l’estil barroc, predecessor del rococó, i des del punt de vista urbanístic, per la idea de planificació urbana.

A l’exposició es poden observar les dotze obres ubicades a Braga i projectades per André Soares. Amb un dron s’han pogut documentar aquests edificis com si fossin runes arqueològiques i han generat models de tres dimensions que han permès als historiadors treballar l’arquitectura de Braga amb més detall. També s’ha desenvolupat amb molt detall la documentació dels edificis barrocs de la ciutat, cosa que els ha permès treballar amb la imatge de la ciutat barroca i parlar del paisatge urbà.

Una de les construccions més importants de Soares és el Terreiro dos Evangelistas, que va ser declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO i que forma part del santuari Bom Jesus do Monte. Un altre exemple d’aquest arquitecte portuguès és el Palacio do Raio, un edifici nobiliari ubicat al centre de Braga.

“Aquest deliri de la forma que és el barroc, que sembla que es desborda, té un component quasi líric, musical”, diu Ricardo Mar, per això, a través de l’exposició, han explicat la relació que Soares fa entre la música i l’arquitectura pròpia del Barroc. “En el cas del contrapunt, per exemple, estem parlant tant d’una tècnica musical típica del Barroc com una tècnica arquitectònica. En l’àmbit musical, consisteix en combinar una melodia que constitueix el ritme general i una altra melodia que juga amb aquesta primera. L’hàbil és, precisament, aconseguir l’harmonia entre aquests dos nivells o ritmes” explica l’historiador.

El curs vinent es tindrà l’oportunitat de contemplar les obres d’altres arquitectes de l’època que van ser representatius del territori català, i especialment de Tarragona, al CRAI campus Catalunya de la URV. S’explorarà, per exemple, la història de les capelles barroques de la catedral de la ciutat.

De fet, Tarragona i Braga tenen molts elements en comú, comenta Ricardo Mar: “Són dues ciutats on l’arquebisbe era el senyor feudal i el càrrec eclesiàstic més important. L’arquebisbe és el que va gestionar la transformació històrica de la ciutat al Renaixement, el Barroc, l’Edat Mitjana i fins el segle XIX, que és quan s’acaba el feudalisme.” Però, segons Mar, el nivell econòmic dels dos senyors feudals no era comparable, ja que Braga gaudia d’un benestar en aquest sentit, donat pel descobriment de les mines Gerai al Brasil, uns grans jaciments d’or i pedres precioses. André Soares va ser l’arquitecte de cambra de l’arquebisbe del moment, José de Bragança, que era germà del rei.

Una altra similitud entre Tarragona i Braga és que ambdues tenen moltes restes arquitectòniques antigues i significatives. Mar defensa que “s’ha de construir incorporant l’arqueologia. Això, lluny de ser un problema, és un valor afegit. Perquè quan et surt un element arqueològic al solar, el pots integrar dins l’edifici.” I posa per exemple els locals de restauració de la plaça de la Font, que incorporen restes romanes.

La Universitat Rovira i Virgili i la Universidade do Minho van establir un conveni de col·laboració per fer l’exposició.