Titulada "Algunes de les noves mirades", va comptar amb la intervenció del nou professorat lector del DAFiTS, Elisa Alegre, Daniel Malet i Laia Ventura

Moderada per Jaume Vallverdú, director del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social, va tenir lloc la primera sessió 2025-26 del Seminari del Grup d’Antropologia Social, amb la participació d’Elisa Alegre, Daniel Malet i Laia Ventura, tres de les persones recentment incorporades com a professorat lector al DAFiTS. El títol era “Algunes de les noves mirades”.

En primer lloc, Elisa Alegre Agís va presentar “CUSAM. Dones, mares i cuidadores de persones psiquiatritzades: reptes per a una cura democràtica i col·lectiva”. Es tracta d’un projecte que aprofundeix i amplia el coneixement sobre l’experiència de la cura de dones mares cuidadores de persones amb diagnòstics de trastorn mental greu. La seva comunicació va incloure els resultats principals d’aquesta recerca qualitativa i participativa, a més de la “Guia per a una cura democràtica i col·lectiva. Salut mental i xarxes de suport”, que té com a objectiu la creació i promoció de comunitats i xarxes de cures, adaptada a la nostra realitat social i cultural.

En segon lloc va intervenir Daniel Malet Calvo, amb la proposta titulada “Estudiants internacionals, cultures juvenils i classe social a Lisboa (Portugal)”. En el context de la globalització i de la mercantilització educativa, la mobilitat estudiantil es veu impulsada per processos que van molt més enllà de l’àmbit acadèmic. Malet va examinar el cas de Lisboa (Portugal) on el govern local i nacional, les indústries de l’oci i el turisme, el sector immobiliari i les mateixes universitats, conflueixen en una estratègia post-industrial orientada a l’atracció d’estudiants internacionals i altres consumidors globals.

Malet va veure com els estudiants internacionals, que constitueixen un grup social relativament privilegiat, protagonitzen processos de transició cap a la vida adulta, on es troben des de discursos aspiracionals hiper-individualistes fins a experiències i afectes col·lectius basats en la communitat que es forma entre els estudiants. Es tracta de veure aquests processos de transició cap a la vida adulta en la seva intersecció amb la ciutat: els estudiants estimulen l’economia local, participant en el canvi urbà, i alhora són modelats per la ciutat, que els ofereix un escenari d’excepcionalitat afectiva, on incorporaran l’anomenat capital de la mobilitat.

Finalment, Laia Ventura va presentar la seva recerca “Experiències (auto)etnogràfiques del càncer de cèrvix: entre la molecularització i les ecologies incorporades”. L’EthnoCC és el projecte en què ha treballat els darrers dos anys. A través d’una etnografia realitzada al Regne Unit, i amb un gran component auto etnogràfic, explora les experiències quotidianes després del diagnòstic i tractament del càncer de coll d’úter. Concretament, analitza com la intersecció entre el càncer, el cèrvix i la vagina ofereix una perspectiva singular sobre processos socioculturals més amplis vinculats a la noció d’intimitat, entesa com un concepte que cal contextualitzar més enllà dels límits de la sexualitat. Ventura va compartir el treball en curs, amb algunes reflexions generals sobre l’actual marc dominant per pensar i abordar el càncer de cèrvix, i va acabar amb un conjunt de reflexions recents que espera poder ampliar al llarg dels propers anys, i que tenen a veure amb el paper potencial de la toxicitat en el desenvolupament de problemàtiques de salut i justícia reproductiva.