Un estudi de l'ECO-SOS constata el rebuig a les nuclears i la petroquímica i les diferències en l'acceptació de noves infraestructures en funció de l'edat, gènere i ocupació

El Centre de Recerca en Economia i Sostenibilitat (ECO-SOS) va organitzar la Jornada Tècnica sobre Energia el divendres 1 d’abril. L’acte que va comptar amb l’assistència de María José Figueras Salvat, rectora de la Universitat Rovira i Virgili, Josep Forasté i Casas, diputat delegat de Medi Ambient, Salut Pública i Territori de la Diputació de Tarragona i Josep-Maria Arauzo-Carod, director de l’ECO-SOS, es va celebrar a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat Rovira i Virgili.

Maria Llop, investigadora de l’ECO-SOS i del Departament d’Economia, va presentar l’estudi “La transició energètica a Tarragona: aspectes socials i acceptació ciutadana”, cofinançat per la URV i la Diputació de Tarragona en el marc dels projectes d’R+D+I DIPTA-URV. Per contextualitzar aquest projecte, que va comptar també amb la col·laboració de José Manuel Giménez Gómez, Josep Maria Arauzo Carod i Miguel Manjón Antolín, cal entendre que les comarques de Tarragona tenen el balanç generació-demanda energètica més alt de tot l’Estat, com a resultat de la fortalesa del seu mix productor i el seu rol com a node significatiu en les infraestructures de generació i distribució d’energia. El mix energètic tarragoní es basa en el petroli, el gas natural, l’energia nuclear, el carbó, i les renovables.

Sota aquesta premissa, el projecte cofinançat per la URV i la Diputació de Tarragona, pretén disposar d’un millor coneixement dels processos d’acceptació i participació social de la transició energètica a Tarragona, un àmbit territorial on es preveu una important transformació energètica durant la propera dècada (tancament nuclear, nous parcs eòlics, ús de l’hidrogeni de l’energia solar, fotovoltaica, etc.).

Cal destacar que no existeix constància de cap anàlisi prèvia per a Espanya dels mecanismes que afecten l’opinió ciutadana i de com aquests afavoreixen i/o dificulten la percepció de la població pel que fa al sistema energètic, com el que s’ha realitzat en el projecte presentat per Llop. L’objectiu principal era obtenir una millor comprensió de l’opinió pública en relació als reptes energètics i a la transició energètica, aprofundint en els aspectes individuals que, condicionats per l’àmbit geogràfic i socieconòmic, afavoreixen la col·laboració ciutadana, així com l’acceptació dels canvis del model energètic i les seves externalitats.

L’anàlisi territorial es va realitzar entrevistant a més de 1500 ciutadans de la demarcació de Tarragona. Les conclusions de l’estudi, tal i com es va explicar a la Jornada de l’Energia, són que el posicionament ciutadà sobre les matèries relacionades amb l’energia, la transició energètica, la utilització d’energies renovables o la localització o tancament d’infraestructures de producció energètica té una dimensió territorial clara. Es va poder observar el fort rebuig que provoquen les nuclears i la petroquímica, particularment.

També es van destacar les diferencies importants entre trams d’edat, gènere o ocupació, respecte a l’acceptació de potencials noves infraestructures. Amés a més, una part important de Tarragona sap molt poc sobre la normativa de transició energètica (particularment els joves), i no ha incorporat “elements verds” a la seva llar.

Després de l’estudi exposat per Llop, que va ser l’eix central de la jornada, va tenir lloc una taula rodona que va comptar amb la participació de quatre experts en polítiques energètiques: Joaquim Calatayud, diputat al Parlament de Catalunya per JuntsxCAT; Jaume Morron, gerent d’EolicCat, que és l’Associació Eòlica de Catalunya; Joaquim Paladella, alcalde de Batea i diputat al Parlament de Catalunya pel PSC i Eugeni Villalbí, diputat també al Parlament de Catalunya per Esquerra.