Un estudi sobre hàbits alimentaris i símptomes de depressió i ansietat que compara la situació entre Espanya i Grècia conclou que les mesures més estrictes del confinament es van relacionar amb més ansietat i menor restricció voluntària de la ingesta

Un equip de la Universitat Rovira i Virgili-IIPSV en col·laboració amb investigadors de la Universitat grega de Ioanninao i de l’Imperial College de Londres han dut a terme aquest treball en què hi han participat 1.002 persones de l’Estat espanyol i 839 de Grècia que van respondre una enquesta durant l’etapa final del confinament per la COVID-19. L’estudi buscava analitzar els símptomes de depressió i ansietat, així com diferents aspectes de conducta alimentària dels diferents models de confinament: un de més estricte (el de l’Estat espanyol) i un de més lax (el grec), que permetia els ciutadans poder sortir a fer esport al carrer i amb moltes menys restriccions des del primer dia.

Els principals resultats d’aquest estudi, liderat per la investigadora Mònica Bulló conjuntament amb els investigadors Victòria Arija i Christopher Papandreou, demostren unes xifres elevades de símptomes d’ansietat i depressió a més d’un comportament alimentari alterat en els dos països durant la situació de confinament. A Espanya, el 13,6% i el 12,3% dels enquestats van declarar símptomes depressius i d’ansietat moderats o greus durant el confinament, respectivament, mentre que les dades de l’Enquesta Nacional de Salut de l’any 2017 situava les xifres de depressió i ansietat en població espanyola al voltant del 7%. Malgrat que a Grècia es van observar també xifres elevades de depressió i ansietat durant el confinament, després de considerar les variables que podrien confondre les comparatives entre ambdues població les investigadores apunten que la població confinada a Espanya va presentar més símptomes d’ansietat que la població confinada a Grècia, però no es van observar diferències significatives pel que fa en les xifres de depressió.

Pel que fa als hàbits alimentaris, els ciutadans de l’Estat espanyol van restringir menys la ingesta d’aliments, un comportament que s’associa al guany de pes corporal, tot i que la selecció dels aliments estava menys influenciada per estímuls externs, que es veuen reduïts degut al confinament.

L’enquesta es va llençar la darrera setmana del mes d’abril a l’Estat espanyol i la primera de maig a Grècia, entre un mes i mig i dos després de l’inici del confinament, i es va tancar entre el 18 i el 20 de maig respectivament, just quan es començaven a relaxar aquestes restriccions. El qüestionari incloïa una part sobre el comportament alimentari per conèixer els hàbits sobre “restricció intencional de la ingesta”, “menjar emocional” i “menjar induït per estímuls externs”. El comportament restrictiu és la tendència a reduir la ingesta alimentària de manera intencionada per controlar el pes corporal; l’ emocional és una resposta que mostra una tendència a menjar en resposta a sentiments negatius, mentre que l’extern és la tendència a menjar en excés en resposta a estímuls externs com la vista o l’olor dels aliments. També es van incloure qüestionaris validats per avaluar la depressió i l’ansietat.

Augment de pes, mes tabac i més alcohol

L’enquesta va incloure altres dades de percepció de determinats paràmetres relacionats amb l’alimentació i l’estil de vida en comparació a abans del confinament. Així per exemple, entre els enquestats espanyols aproximadament un 39% reportaven haver augmentat el pes corporal, un 30% deien tenir més gana, un 50% dels fumadors reconeixien fumar més i un 30% dels enquestats van afirmar haver augmentat el consum d’alcohol. L’enquesta també va preguntar als participants sobre si consumien més brioixeria o picaven més entre àpats, hàbits que incrementaven entre un 30 i un 35%.

Segons Mònica Bulló, investigadora principal de la recerca, aquests resultats “s’haurien de considerar en el moment de dissenyar estratègies per frenar la pandèmia valorant l’impacte que aquestes poden tenir en determinats aspectes de salut rellevants no només a curt sinó també a llarg termini”. Segons la investigadora, el treball ha demostrat que el confinament restrictiu com el cas de l’espanyol “ha portat a més casos d’ansietat” i a una alteració negativa del comportament alimentari comparat amb el cas grec, que permetia poder sortir al carrer més enllà de per anar a comprar o per treballs considerats essencials.

Referència bibliogràfica: Christopher Papandreou Victoria Arija Eleni Aretouli Konstantinos K. Tsilidis Mònica Bulló. “Comparing eating behaviours, and symptoms of depression and anxiety between Spain and Greece during the COVID ‐19 outbreak: Cross‐sectional analysis of two different confinement strategies” European Eating Disorders Review. 04 August 2020 https://doi.org/10.1002/erv.2772