Dissenyen activitats d'indagació que apliquen durant les pràctiques a les escoles per millorar la competència científica dels infants

Cada vegada es valora més la competència científica en els continguts d’educació primària: els nens i nenes han d’entendre com s’aplica el mètode científic i, a mesura que avancen els cursos, han de gestionar dades, analitzar gràfics o emetre una opinió a partir d’uns resultats. Però com cal implementar a l’aula el mètode científic? Els estudiants de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia estan aprenent com fer-ho través de l’experiència pràctica: aquest semestre porten a les aules de les escoles on estan fent les pràctiques les activitats d’indagació que ells mateixos han creat a través de l’assignatura Ensenyament i aprenentatge de ciències experimentals.

Els estudiants de 3r curs del grau d’Educació Primària i del doble grau d’Educació Infantil i Educació Primària han après a classe a elaborar una hipòtesi, dissenyar un experiment per obtenir dades objectives i plasmar-ne els resultats; tot plegat, desenvolupant un context en forma de conte que permeti introduir el tema als infants.

La professora Maite Novo contextualitza l’activitat amb el conte Konik l’esquimal, en què el protagonista té la missió d’apagar un foc a l’Amazones amb una aigua màgica que és calenta. L’esquimal ha de valorar quina és la millor de cinc opcions per refredar l’aigua ràpidament, i això mateix van fer els estudiants durant el primer semestre del curs, van dissenyar experiments per provar les cinc opcions amb la dificultat afegida de no tenir més informació que els seus propis recursos i fonts: “És una situació que els genera estrès, però pretén demostrar-los que en la ciència has de jugar amb la incertesa i controlar el procés d’experimentació al màxim”, explica Novo.

Una vegada han viscut com a alumnes el procés, són ells els que, organitzats en grups de treball, creen de nou un context, una hipòtesi i l’experiment amb els materials que escullen. Per exemple, els estudiants Rafael Agredano, Ferran Martin, Naiara Mañas i Björn Solla han creat la història d’un personatge que ha de construir una barca, per la qual cosa ha de decidir quina fusta és la més idònia i quin pes pot posar-hi.

En aquest sentit, els estudiants veuen la importància de portar el seu propi experiment a l’escola on fan les pràctiques perquè “té més incidència sobre els nens fer experiments que poden aplicar”, afirmen Rosa Bladé, Alícia Chavero, Pau Orts i Aina Salado. Per a Laura Menchon, que ha desenvolupat junt amb les seves companyes una activitat per comprovar com interactuen la sal i l’aigua, les activitats d’indagació que fan a l’assignatura seran per als futurs mestres “un bon banc de recursos”.

La professora Maite Novo ressalta que és important que puguin aplicar els coneixements durant les pràctiques externes perquè “veuran que els nens tenen més capacitat de predir i de dissenyar aplicacions que la que els estudiants es pensen”. En aquest sentit, recorda els principis fonamentals perquè aquest mètode funcioni: cal que desenvolupin un experiment, no una demostració, s’ha de poder mesurar i cal generar un context.

A través d’aquesta metodologia i amb els mateixos contexts i experiments, els futurs mestres poden introduir altres continguts, com per exemple les matemàtiques, a partir dels resultats mesurables, o la llengua, treballant la història que dona peu a l’experimentació, i la comprensió lectora, a partir d’una lectura científica.