04/02/2026
Els residents del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre viatgen a prop i miren cap a Barcelona i el País Valencià
L’estudi de la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la URV posa en valor les dades de telefonia mòbil com a eina idònia per analitzar la mobilitat de la població

L’estudi de la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la URV posa en valor les dades de telefonia mòbil com a eina idònia per analitzar la mobilitat de la població
La mobilitat turística dels residents al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre presenta trets propis i diferenciats que sovint queden amagats darrere de les grans xifres del turisme receptor. La Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la URV ha aprofitat la presentació aquest dimarts a Valls de l’informe trimestral de conjuntura econòmica, fet en col·laboració amb les cambres de comerç de Tarragona, Reus, Tortosa i Valls, per difondre un estudi monogràfic sobre la mobilitat turística dels residents a la demarcació, elaborat a partir de dades de telefonia mòbil de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
L’estudi posa el focus en com, quan i cap a on es desplacen els habitants d’aquestes comarques quan fan turisme o viatges amb pernoctació fora del seu municipi habitual, i es detecta una forta dependència de la proximitat geogràfica, amb un pes elevat del turisme de proximitat, i uns corredors de desplaçament clarament definits.
Les dades mostren que els residents del Camp de Tarragona tenen una mobilitat turística clarament més intensa que els de les Terres de l’Ebre. De mitjana, els habitants del Camp van realitzar l’any 2024 més de tres viatges interprovincials per persona, mentre que a les Terres de l’Ebre aquesta xifra es redueix a prop d’1,7.
Un dels principals trets que emergeixen de l’anàlisi és la forta orientació cap a les comarques de Barcelona. En el cas del Camp de Tarragona, gairebé dos terços dels desplaçaments fora de la demarcació tenen com a destinació comarques del nord, especialment l’àrea metropolitana de Barcelona, que concentra més de la meitat dels viatges. Aquest patró evidencia la intensa integració del Camp amb els principals pols d’ocupació, serveis especialitzats, infraestructures i activitats culturals del país.
A les Terres de l’Ebre, en canvi, la mobilitat turística dibuixa un mapa diferent. Tot i que Barcelona continua sent una destinació rellevant, prop del 60% dels desplaçaments interprovincials s’orienten cap al sud, especialment cap a les comarques de Castelló i, en general, el País Valencià. Aquest corredor meridional reflecteix una lògica de proximitat geogràfica, relacions socials consolidades i una articulació funcional més intensa amb el nord valencià que amb el centre de Catalunya.
L’informe també constata que la major part dels viatges dels residents del Camp de Tarragona es fan dins de Catalunya, fet que reforça el pes del turisme de proximitat, les escapades curtes i l’ús freqüent de segones residències. Barcelona, Girona i Lleida concentren bona part dels desplaçaments, mentre que les destinacions més allunyades tenen un pes molt menor.
L’anàlisi a escala municipal confirma aquests patrons. Ciutats com Tarragona i Reus generen un volum elevat de desplaçaments, amb una clara orientació cap a Barcelona, mentre que Tortosa presenta una mobilitat més moderada i amb una connexió més forta amb les comarques valencianes. Aquestes diferències posen de manifest l’existència de corredors de mobilitat diferenciats dins del mateix territori, condicionats tant per la ubicació geogràfica com pel paper funcional de cada ciutat.
Més enllà de les xifres, l’estudi destaca el valor de les dades de telefonia mòbil com a eina per entendre millor els comportaments reals de la població resident. A diferència de les estadístiques tradicionals basades en enquestes o allotjaments turístics, aquesta metodologia permet captar amb més precisió els desplaçaments efectius, incloent-hi viatges curts, recurrents o amb motivacions personals i familiars.
En conjunt, els resultats apunten a un model de mobilitat turística fortament arrelat al territori, amb una clara preferència per les destinacions properes i una dependència notable dels grans eixos de connexió. Un coneixement clau per a la planificació d’infraestructures, serveis i polítiques de mobilitat adaptades a la realitat del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.
Dinamisme econòmic, però signes d’esgotament
Més enllà de l’informe monogràfic, i pel que fa a l’informe de l’anàlisi de l’economia al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre corresponent a l’últim trimestre del 2025, la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la URV assegura que les comarques del sud del país registren un bon dinamisme, consolidant el creixement i unes bones xifres d’ocupació, impulsada, segons l’estudi, per la immigració, que no ha desplaçat la mà d’obra local. De totes maneres, la Càtedra alerta, tal i com ha fet en els anteriors estudis trimestrals, que el model territorial continua mostrant signes d’esgotament, ja que “no pot estar basat en l’expansió d’ocupació de qualificació mitjana i baixa” i hi ha “un dèficit estructural d’activitats intensives en tecnologia i coneixement respecte la resta de Catalunya”.
