El catedràtic de Producció Vegetal de la UdG ha explicat l'origen, afectació i comportament de la xylella fastidiosa, una malaltia de les plantes que ara per ara no té tractament que l'eradiqui, en la inauguració del curs de la Facultat d'Enologia

Emili Montesinos, catedràtic de Producció Vegetal de la Universitat de Girona (UdG), ha estat l’encarregat d’inaugurar el curs 2017-18 de la Facultat d’Enologia aquest divendres amb la conferència “Xylella fastidiosa, un flagell per al segle XXI”. La xylella és un bacteri que ha arribat d’Amèrica i que viu al sistema conductor de les plantes, taponant-les fins a provocar una mena de trombosi. Afecta actualment a 359 espècies vegetals i, ara per ara, el tractament només és preventiu. Un cop desenvolupada la malaltia, ja no es pot eradicar de la planta.

Montesinos va explicar que la xylella és una malaltia que afecta a molts tipus de plantes i és present en molts països, fins al punt que “s’han desmantellat indústries” a Amèrica. A Europa el problema comença a detectar-se al 2013 a Itàlia, al sud de França i a l’Estat espanyol es troba a les Balears i al sud d’Alacant, el darrer focus del qual s’ha detectat al juny d’enguany. Afecta especialment l’olivera, l’ullastre i l’ametller i, en menor mesura, la vinya.

El catedràtic va advertir que cap producte fitosanitari és eficaç en arbres o plantes infectades. De fet, els tractaments només poden ser preventius perquè si bé es pot revigoritzar la planta, la malaltia continua sent-hi present i al cap dels anys torna a apoderar-se de la planta. Així, el que cal fer per combatre la xylella és l’eliminació de plantes malaltes, el control de vectors amb insecticides i xarxes i la desinfecció d’eines de poda. Malgrat això, i que va reclamar posar recursos sobre la taula per combatre-la, Montesinos va donar un missatge positiu assimilant la malaltia amb la fil·loxera: “gràcies a la fil·loxera, el sector vitivinícola es va dinamitzar i va fer un salt qualitatiu important”.

Newton B. Pierce ja va descriure la malaltia al 1860: la xylella fastidiosa es tracta d’un bacteri que viu al sistema conductor de les plantes (xilema), i es diu fastidiosa perquè és molt difícil d’aïllar. Comporta un paradigma nou en el món dels bacteris  perquè a més de l’hoste, el patogen i l’ambient, hi intervé un quart factor, els vectors. El problema es complica perquè a més de confondre els símptomes amb altres malalties causades per fongs, hi ha cinc subespècies i subespècies híbrides que fan que hi hagi variabilitat i que afecta a diversitat de plantes, la qual cosa fa pensar que hi ha adaptació a nous hostes.

Per estudiar la malaltia s’utilitza la seqüenciació de gens. En aquest sentit, Montesinos va explicar que aparentment no sembla molt agressiva, però té tres factors que la fan destinada a fer un tap a la planta: la producció de xantans, que taponen el sistema conductor i fan trombos dins la planta; les fímbries, que són un sistema de mobiliat que utilitza per ancorar-s’hi; i els enzims que degraden la paret cel·lular vegetal.

Presentació dels nous vins del celler Mas dels Frares

Pedro Cabanillas, un dels tres tècnics que treballa a la finca experimental Mas dels Frares, va presentar durant la inauguració del curs els nous vins, que justament s’estan embotellant aquests dies, i va explicar que el sentit del Mas dels Frares és que els alumnes participin del procés de producció del vi. Aquesta temporada la producció està entre les 10.000 i 12.000 ampolles, de les quals 4.000 són els vins d’anyada blanc i negre.

El primer és moscatell i el segon ull de llebre i garnatxa. Tots dos incorporen les varietats de parcel·les de nova plantació, de moscatell d’Alexandria i garnatxa, que “han millorat el perfil sensorial dels vins”, ha explicat Cabanillas. L’altra novetat és la imatge dels dos vins joves, que han passat a denominar-se Blanc URV i Negre URV per posar èmfasi en el paper de la recerca i la docència del celler. De fet, a la contraetiqueta dels vins s’hi dóna a conèixer el perfil d’Instagram de la finca del Mas dels Frares perquè “es vegi que el vi està fet pels alumnes”, diu Cabanillas.

A més dels vins joves, es manté el vi negre criança que ha passat per bóta, i l’escumós que es va presentar amb motiu dels 25 anys de la Universitat, que s’elabora amb el mètode Champenoise.

Com ha passat a la resta del sector, la producció d’aquest any ha estat inferior a l’any passat, fins a un 30% menys, i la sequera va avançar al juliol la collita de les varietats més primerenques. De fet, el registre vitivinícola de Catalunya dóna una disminució de producció a tot Catalunya d’un 10% aquest 2017 respecte de l’any passat, i un 15% respecte del 2015, degut bàsicament a la sequera. El problema de poca producció aquest any és, però, mundial, en alguns llocs a causa del fred i en altres a causa de la sequera.