Un estudi liderat per la URV revela que la personalitat, l’edat i el gènere influeixen en la manera com processem paraules amb càrrega emocional

Per què una mateixa paraula pot provocar reaccions molt diferents segons qui la llegeixi? Un estudi liderat per investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV), juntament amb la Universidad Complutense i la Universidad Nebrija de Madrid, ha aportat nova llum sobre aquesta qüestió. Publicat a la revista Scientific Reports, el treball mostra que la personalitat, l’edat i el gènere modulen la manera com percebem i processem paraules que expressen emocions concretes com la por, la tristesa, el fàstic, l’alegria o la ira.

L’estudi es basa en un mètode anomenat “Tasca de decisió lèxica” (Lexical Decision Task), on més de 900 participants havien de decidir ràpidament si una cadena de lletres era una paraula real o no. En total es van analitzar 7.500 paraules en castellà, moltes de les quals tenien connotacions emocionals ben definides. Durant la prova, es van mesurar els temps de reconeixement de les paraules i es van recollir dades detallades de personalitat (basades en el model dels cinc grans trets: extraversió, obertura a l’experiència, amabilitat, responsabilitat i estabilitat emocional), així com l’edat i el gènere dels participants.

Els resultats van mostrar un efecte general de l’anomenada valència emocional, que descriu el valor afectiu d’una paraula: les paraules amb connotacions positives com amor es reconeixen més ràpidament que les emocionalment neutres com tecla, al contrari que les negatives com pena. Tanmateix, l’efecte de l’activació (anomenat arousal), és a dir, la intensitat amb què una paraula genera excitació o alerta, va matisar aquesta relació: les paraules negatives amb alta activació (assasinar) es reconeixien més de pressa que les negatives amb baixa activació (avorriment), mentre que en el cas de les paraules positives, una activació alta (eufòria) podia arribar a dificultar-ne el processament respecte a les de baixa activació (dormir).

Com a contribució més important, els resultats obtinguts evidencien que no totes les persones processen igual les paraules carregades d’emoció. Per exemple, els homes van reconèixer més ràpidament que les dones aquells mots associats a la por. Paraules  com bomba o matar, per exemple, es processaven més ràpidament en ells, possiblement perquè la por pot actuar com un senyal que fomenta una resposta ràpida per afrontar una amenaça. En canvi, en les dones no es va detectar aquest efecte, cosa que pot estar relacionada amb diferències de socialització i estratègies d’afrontament.

La tristesa també va mostrar un efecte diferencial: en homes, paraules com desamor o  depressió costaven més de processar, mentre que en les dones no es va observar aquesta dificultat. Segons els autors, això podria reflectir un menor ús i familiaritat amb el llenguatge associat a la tristesa en els homes.

Pel que fa al fàstic, les persones amb nivells baixos d’amabilitat —és a dir, menys inclinades a cooperar i empatitzar—, aquelles amb nivells baixos d’obertura a l’experiència, i les persones amb alts nivells de responsabilitat (organització i disciplina) mostraven una inhibició més gran: paraules com vomitar o pus trigaven més a ser reconegudes. Això podria deure’s al fet que aquestes persones són més sensibles al fàstic i, per tant, aquestes paraules capten més la seva atenció i alenteixen el seu processament.

L’alegria, en canvi, va presentar un patró complex. Les paraules associades amb aquesta emoció, com ara festa, facilitaven el processament en dones i persones joves, però mostraven més dificultat en el seu reconeixement per part d’homes i persones més grans. Aquesta diferència podria estar relacionada amb el fet que, amb l’edat, el vocabulari positiu s’amplia i pot augmentar la competència lèxica, fent que el processament sigui més costós. Pel que fa a la diferència de gènere, això podria estar relacionat amb el fet que, com mostren diversos estudis, les dones experimenten alegria amb més freqüència que els homes.

“Aquests resultats demostren que no existeix una única manera ‘universal’ d’entendre les paraules carregades d’emoció: la manera com les percebem i processem depèn de qui és cada persona, de la seva història vital i característiques individuals, explica Juan Haro, investigador del Departament de Psicologia de la URV que ha participat en el projecte. “Això té implicacions importants per a la psicologia, la publicitat, l’educació i la comunicació, ja que posa de manifest la necessitat d’adaptar els missatges emocionals a les característiques del públic”, afegeix Pilar Ferré, investigadora del mateix Departament, que també ha participat en la recerca.

Referència bibliogràfica: Haro, J., Hinojosa, J. A., & Ferré, P. (2025). The influence of individual differences in the processing of words expressing discrete emotions: Data from a large-scale study. Scientific Reports, 15, 25036. https://doi.org/10.1038/s41598-025-10310-9