19/06/2018 Entrevista

Elies Espí, compositor

“Componc perquè el públic s’ho passi bé i identifiqui les referències musicals”

Elies Espí amb la partitura de l'obra Cpncert per a gralla i Orquestra, de la que n'és autor.

Elies Espí és el compositor de l’obra Concert per a gralla i Orquestra que l’Orquestra de la URV va estrenar el passat 2 de juny i que té com a particularitat la incorporació de la gralla com a instrument solista. El pròxim 24 de juny es podrà escoltar a l’Auditori de Barcelona en el XVII Festival de Bandes de Música Catalanes de la Federació Catalana de Societats Musicals. A més a més, serà la primera vegada que es publicarà una composició d’Espí.

Com va sorgir el teu interès per la música?

Realment no ho sé. El primer record que tinc és de quan els meus pares em van regalar un piano de joguina quan tenia tres anys; amb ell reproduïa les cançons dels dibuixos animats de la televisió  i es veu que se’m donava bé. Al cap d’un temps els meus pares em van apuntar a classe de música i als dotze anys vaig entrar al Conservatori de Música de Tarragona, on vaig estudiar fins als 21. Vaig començar els estudis de música amb el piano, després el Conservatori em va oferir l’opció d’estudiar un segon instrument i vaig escollir el contrabaix.

Com et vas iniciar en la composició musical?

Quan els alumnes estan a quart curs del Conservatori se’ls ofereix participar en un concurs de composició. El meu professor em va aconsellar que m’hi presentés un any abans del que em tocava, ho vaig fer amb una performance una mica rara i vaig guanyar el premi del públic. Això em va animar a continuar component durant el meu temps lliure. Tanmateix, les meves partitures mai s’havien publicat ni tocat, no havien sortit de l’arxivador fins ara.

Com compagines la feina amb la teva passió?

Sempre he estat molt ocupat. De fet, la meva rutina actual es basa amb la que tenia quan era petit, que feia moltes activitats extraescolars: en arribar de la feina és quan em dedico al meu hobby,  la música. Al final, el temps per fer allò que t’agrada el treus d’on sigui,  fins i tot alguna nit he anat a dormir a les tres de la matinada.

Com valores que t’encarreguessin una obra per a l’Orquestra de la URV?

El director de l’orquestra, Marcel Ortega, ja m’havia demanat que fes algun arranjament, li va agradar el meu estil i els resultats que va tenir la meva feina. A més, va ser ell el que em va reptar a escriure una peça per a gralla per tocar amb l’orquestra. Tot i això, em va sorprendre que m’encarreguessin la tasca de composar perquè  sempre l’havien encomanat a professionals. Que m’escollissin em va fer sentir il·lusionat i amb por, perquè era com si estigués envaint l’espai de feina d’una altra persona.  Ara, un cop que la feina ja està feta estic molt satisfet i la gent ja m’està animant per a què segueixi composant.

Com vas integrar la sonoritat de la gralla amb la resta dels instruments?

Va ser complicat de compondre perquè la gralla és un instrument molt rudimentari i té un so molt diferent en comparació a la resta. Per això fins que no vam fer el primer assaig amb el solista, l’Albert  Medina, no les tenia totes. Però tenim la sort que ell toca molt bé, una gralla a les seves mans sona de conya. Ens ha sorprès a tots.

Quines referències musicals vas utilitzar per compondre l’obra?

Vaig escriure pensant en el públic que no està acostumat a escoltar música orquestral. La meva intenció era que relacionessin la gralla amb la música popular. No volia fer coses estranyes com els compositors actuals. Escric per al públic, perquè s’ho passi bé i que pugui trobar referències. Em vaig documentar a través de partitures de la música popular i,  per a la composició de la resta d’instruments, de manera indirecta, vaig beure de la música que estava escoltant en aquell moment, música americana folklòrica dels anys XX.

Print Friendly, PDF & Email

Comenta

*