Aquest expert en internacionalització explica en l'entrevista en què consisteix el concepte d'internacionalització integral, que ell ha identificat

John Hudzik, professor de la Universitat Estatal de Michigan (EUA) i expert consultor en internacionalització, que ha encunyat el concepte d’internacionalització integral, va fer una estada a la URV i va pronunciar el dia 11 de maig una conferència al Paranimf: “Comprehensive internationalization for all: critical steps forward”, en el marc de la International Staff Week 2017,  de la commemoració del 25è aniversari de la URV i del 30è aniversari del programa Erasmus.

Quines són les principals diferències entre el concepte clàssic d’internacionalització i la internacionalització integral?

Penso que el concepte tradicional d’internacionalització tendeix a ser estret en la seu plantejament; per exemple, equipara la internacionalització només amb fer estudis a l’estranger, o busca aconseguir més estudiants internacionals al campus, però no se centra en com s’han d’integrar aquests estudiants en un aprenentatge més ampli, ni en internacionalitzar totes les missions de la universitat. S’oblida que el fet de portar estudiants internacionals no internacionalitza el pla d’estudis del campus.

Sempre es pot fer un gran esforç i enviar 500 estudiants a l’estranger, però què passa amb els 5000 que no se’n van fora? Amb aquest exemple es pot veure clarament que l’enfocament tradicional és estret en els seus objectius. Però també és estret en la missió, ja que té poc a veure amb el professorat, què ensenyen i com ho ensenyen; té poc a veure amb la internacionalització de la recerca o amb el desenvolupament seriós de l’associació entre institucions, amb l’excepció potser de l’activitat d’intercanvi d’estudiants i professors. Per tant, l’enfocament tradicional només està dirigit a un petit percentatge d’estudiants, que acaben només amb una mica d’exposició a la internacionalització.

La internacionalització integral hauria de ser prioritat de tots

La internacionalització integral es podria definir com el compromís i l’acció per infondre i fusionar el contingut i la perspectiva internacional, global i comparativa a través de les missions de la docència, la recerca i els serveis a l’educació superior. Això no vol dir que s’hagi d’afegir una quarta missió, sinó que es pot integrar dins les existents. És molt important tenir en compte que les institucions difereixen en gran mesura, de manera que les seves estratègies d’internacionalització també seran molt diverses. No hi ha una manera “millor”, només maneres diferents. Si només ens centrem en els estudiants, sense desenvolupar ni el professorat ni els serveis, tenim un problema. I si pensem que aquesta és una tasca que correspon a l’oficina internacional, també tenim un problema. Hauria de ser prioritat de tots: dels responsables dels deganats, dels serveis, del professorat, de les residències d’estudiants, del rector, dels vicerectors… tothom.

Quin és el nivell d’internacionalització de les universitats avui dia? Hi estem avançant adequadament, en termes generals?

Hi ha moltíssima variabilitat. La majoria d’universitats encara no estan participant de manera efectiva en la internacionalització integral. Fa de mal dir, però almenys podem parlar d’un reconeixement més ampli del que significa, i hi ha hagut progrés programàtic en l’última dècada. La consciència ha anat creixent, fet que és un primer pas important en la direcció correcta. La gent primer ho ha d’entendre, i després començar a moure’s. La internacionalització integral no és una cosa que s’aconsegueixi a curt termini, sinó que realment només s’aconsegueix amb un compromís a llarg termini i de progrés continu. Intentar canviar enormes organitzacions complexes, que són tradicionalment i fonamentalment reticents al canvi, com ara les universitats, no és una tasca fàcil.

Hi ha indicis que, de mica en mica, les universitats estan adoptant un enfocament més integral. Però estem fent passos petits. Però hi ha moviment, i en la direcció correcta i, simplement, no és ràpid. Però no podem esperar un moviment ràpid amb els darrers esdeveniments mundials, com ara el Brexit o Trump. Aquests dos són exemples de reaccions a la globalització. L’educació superior ha ignorat en gran mesura com la globalització pot tenir un impacte negatiu en els pobles i les societats, i és responsabilitat de l’educació superior, per mitjà de les seves missions de compromís amb la comunitat, ajudar tots els membres de la societat a fer front als impactes d’aquesta tendència… Hi ha una desconnexió evident entre l’educació superior i la societat quan es tracta de la globalització i la internacionalització que han produït reaccions com les del Brexit o Trump. Això és quelcom que requereix molta més atenció.

Personalment, com va començar el seu interès per aquest tema?

Em van nomenar degà de Programes Internacionals de la Universitat Estatal de Michigan, fet que em va sorprendre molt. Havia dirigit abans alguns estudis a l’estranger i tenia el meu doctorat en política comparada, en ciències polítiques. De manera que, quan em van oferir el càrrec, vaig decidir provar-ho. I això va ser, òbviament, un pas important cap a on he acabat. Però, per tal de tenir èxit, havia d’aprendre molts coses i de manera ràpida. Al principi, no sabia el 90 % del que necessitava saber i entendre. Des de llavors, ha estat un aprenentatge constant!

No és veritat que, en el cas de la internacionalització de l’educació superior, el ritme d’aprenentatge sempre és vertiginós?

Per ser rellevant en el camp es necessita aprenentatge continu. En el meu cas, crec que els fonaments segueixen estant en gran mesura al seu lloc, però sempre s’aprenen coses noves, es troben nous matisos, s’identifiquen diferents enfocaments… El concepte d’internacionalització integral prové principalment de la meva experiència a la Michigan State University. A final de la tardor es publicaran les variacions i matisos que he anat descobrint des de la meva primera publicació sobre la internacionalització integral, l’any 2011.

Què opina del nivell d’internacionalització de la URV?

Per a mi és difícil jutjar-ho, perquè no tinc tota la informació ni dades, però la publicació que s’acaba de presentar, “La internacionalització, cosa de tots”, és senyal d’un molt bon nivell i un interès pel progrés. Una cosa que està clara és que la teoria hi és actualment, i també m’agradaria destacar la presència del rector en tot l’esdeveniment de l’11 de maig, fet que mostra un compromís definitiu, i això és fonamental.

Normalment, entre la retòrica i l’acció hi ha un llarg camí a la majoria d’institucions. Però sembla que la URV va en la bona direcció. Aquest llibre és més que un llibre.

Com va ser la seva experiència a la URV?

La ciutat és fantàstica i, la institució, molt bona. Vaig poder adonar-me que el camí ha estat molt costerut, i sembla que hi ha un impuls per seguir anant cap amunt, la qual cosa és excel·lent. Vaig tenir una experiència molt positiva i estimulant durant aquest parell de dies. Vam tenir bones converses i vaig poder veure com pensen les persones. En definitiva, és una universitat que estaria content de tornar a visitar.