L’assetjament sexual es manifesta en molts àmbits i les universitats no en són una excepció. La sociòloga Tinka Schubert investiga a la URV formes de conscienciar i prevenir aquest fenomen, que afecta tots els col·lectius de la universitat i, per extensió, de la societat

Quin és el context que afavoreix que es produeixi assetjament a la Universitat?

La universitat segueix tenint unes estructures molt feudals, que dificulten que les persones que pateixen violència de gènere no denunciïn. Aquestes estructures provoquen un silenci: les persones que saben que s’està produint assetjament es converteixen en còmplices.

Com definiries l’assetjament sexual?

L’assetjament sexual és una forma de discriminació de gènere que manifesta un abús de posició sobre les víctimes, principalment dones. La majoria, a més, s’enfronten a un doble maltractament. A banda de l’assetjament pateixen la incomprensió i fins i tot l’hostilitat de l’entorn de l’assetjador, que no li dona credibilitat o l’acusa falsament.

A quins altres obstacles s’han d’enfrontar les víctimes?

Quan les víctimes intenten denunciar normalment es troben amb una normalització. En primer lloc no saben a qui acudir, i quan acudeixen a algú es troben amb que no els donen importància al problema. A banda d’això, quan denuncien, les persones que els donen suport per denunciar són desacreditades públicament.

Què és l’assetjament sexual de segon ordre?

Les estructures de poder el que fan és encobrir els agressors. Les persones que intenten donar suport a la víctima també són desacreditades. A això se li diu assetjament sexual de segon ordre, i dificulta molt el procés per poder avançar en la prevenció de l’assetjament sexual a la universitat.

Què han fet les universitats davant d’aquesta problemàtica?

La Llei d’Igualtat de Gènere ha obligat a les universitats públiques a desenvolupar protocols per detectar i resoldre casos d’assetjament. Tanmateix, l’única manera d’avançar és que tots els membres de la comunitat universitària prenguin consciència sobre la importància d’aïllar l’assetjador, denunciar la seva actitud i donar suport a la víctima.

I quina és la situació actualment?

Els estudis ens indiquen que només es denuncia un 10% dels casos. Per tant, hem d’afavorir que les persones puguin denunciar. I per això és importantíssim que qui dona suport a les víctimes també tingui protecció perquè mentre hi hagi impunitat i persones que no donin suport a les víctimes, no es pot avançar.

Quina és la solució?

Ha d’haver-hi un compromís real per part de la universitat que impliqui protegir, tant a la víctima, com a les persones que li donen suport.

Trencar el silenci:

Ciència en 1 minut: Què és l’assetjament sexual de segon ordre?