Ester Baiget és directora comercial de Dow Chemical en diferents unitats de negoci

La reusenca Ester Baiget (1971) és directora comercial de Dow Chemical en diferents unitats de negoci: elastòmers, elèctrics i telecomunicacions, per a la regió d’Europa, Orient Mitjà, Índia, Rússia i Àfrica. Fa tres anys que viu a Zuric, després de passar-ne uns altres tres als Estats Units, a la seu central de l’empresa. El darrer èxit de l’enginyera química ha estat el guardó que atorga la Great Minds in Science, Technology, Engineering amb Math (STEM). Un reconeixement a la bona feina com a ambaixadora de la bona química.

Acaba de recollir un nou reconeixement en la darrera conferència de l’Hispanic Engineer National Achievement Awards Conference. Un reconeixement més a la seva carrera…

És un més, però, sense cap mena de dubte, el més especial. És com si fos un Òscar de la ciència. Estar en contacte amb el sector educatiu continua sent una de les tasques més apassionants de la meva feina. Hem de valorar molt aquestes entitats que són com la Unicef de la ciència i que s’encarreguen de promocionar la curiositat científica entre els més joves.

Una feina gens fàcil.

Hem de continuar apostant per descobrir talent i fer molta difusió de les bones praxis que connecten ciència i tecnologia per crear nous productes i aporten solucions a les necessitats de la societat.

Solucions com les que aporten els productes dels quals vostè és la responsable?

Sí. Materials que els nostres clients fan servir per combinar-los amb altres productes i poder potenciar les propietats inicials de la matèria. Som com la sal de l’amanida, però sal refinada que et dóna el toc característic. Una amanida sense sal? Segur que la trobaries a faltar.

Em pot posar alguns exemples on s’apliqui aquesta sal?

Sabies que per cada 100 kg que es redueix el pes d’un vehicle es disminueixen les emissions de Co2 fins a 7 grams per quilòmetre i el consum de gasolina fins a mig litre per cada 100 km? Un bon exemple de com contribuir a disminuir les emissions és l’evolució dels para-xocs dels vehicles. Fa molts anys eren de metall. Després, amb l’objectiu de baixar les emissions, es va posar polipropilè, un material que té unes propietats mecàniques molt bones però molt poca resistència a l’impacte. Quan li posem una mica d’engage, el producte que fabriquem a Tarragona aconseguim mantenir l’estructura del polipropilè i, a més a més, una gran absorció a l’impacte. Una altra aplicació és en adhesius. La pega que trobes quan obres una capsa de cereals, la banda elàstica dels bolquers o el gel que hi ha en algunes sabatilles de running.

La base de totes aquestes aplicacions són plàstiques?

Sí, parlem de productes derivats de l’etilè, coneguts també com a plàstics. Els nostres productes s’utilitzen en moltes aplicacions que et sorprendrien o que no haguessis pensat mai que estan presents, no necessàriament des d’un punt de vista de contingut total, però sí d’importància en el rendiment del producte final.

Una altra part del negoci es basa en electricitat i telecomunicacions?

Sí. És un ventall de productes amb què els nostres clients fan cables per transportar  electricitat i informació.  Estem parlant de cables com els que porten l’energia des de les centrals fins a les nostres cases. Aquests cables tenen un disseny molt sofisticat, estan moltes vegades soterrats, alguns fins i tot són submarins i, per tant, han de tenir una fiabilitat molt elevada. Estem parlant d’un polietilè que no el pot fer qualsevol, amb un nivell de sofisticació complex.

És un mercat molt competitiu?

Hi ha competència perquè sempre hi ha alternatives. Però tu treballes per aportar un valor afegit i això és el que et fa competitiu. El preu, al final, es basa en les prestacions i la diferència que aportes. El que tenim d’avantatge nosaltres és que treballem molt a prop dels nostres clients i amb els clients dels nostres clients, amb l’objectiu d’aportar contínuament respostes a les noves necessitats del mercat.

I continuen buscant àrees de negoci noves?

No es para. Ara estem invertint en un sector que no hi teníem una presència molt forta, el del reciclatge. Una tecnologia nova que hem desenvolupat és un material que permet compatibilitzar materials que fins ara eren incompatibles. El material que resulta del reciclatge té una puresa limitada i implica un detriment en les seves propietats mecàniques. Estem treballant amb companyies de reciclatge,  barrejant el seu producte amb el nostre, les propietats de la nova mescla s’acosten a les de la resina base i obren, així, un nou ventall d’aplicacions pel material reciclat.

En empreses com la seva el departament d’I+D déu ser de vital importància.

Dow es gasta en I+D un total d’1,7 bilions de dòlars a l’any. És totalment necessari invertir en aquest departament. Encara hi ha molt per descobrir perquè hi ha moltes necessitats al món que no estan cobertes. La consciència social del consumidor final ha canviat molt. Estem vivint una tendència molt forta des d’un punt de sostenibilitat. És un aspecte vital. Una necessitat global. El consumidor ara està disposat a pagar un prèmium per un producte que tingui una consciència ecològica. No busca un usar i llençar. Busca una rendibilitat, una qualitat.

Consciència ecològica i química han anat molt units?

Jo crec que sí. No pots plantejar el món sense química i la química ben feta, d’una manera professionalitzada, augmenta la qualitat de vida. Com tot, s’ha de fer bé i d’una manera responsable. Hem de difondre més i millor si cal, quins són els beneficis que aportem al dia a dia. Però des que t’aixeques del llit i obres el llum, l’electricitat arriba perquè hi ha química al darrere, no només amb el que la genera sinó en els materials a través dels quals arriba. Després agafes el raspall de dents i és química… No hi ha món sense química. Nosaltres som química.

Als Estats Units la consciència és molt diferent?

Viure als Estats Units va ser una experiència molt maca per a tota la família. Vam poder veure de primera mà l’ànim de competitivitat contínua, el respecte a la família, al patriotisme i als valors. La consciència corporativa és també un aspecte del qual tenim molt a aprendre dels nostres col·legues americans.

Quina importància té el pol químic de Tarragona en l’àmbit europeu?

La bona ubicació geogràfica i estratègica ja la van descobrir els grecs i els romans, no diem res de nou. És un polígon molt important. Hi ha assignatures pendents, com les comunicacions amb el port, i molta feina a fer si se’n vol treure més profit. És un punt molt competitiu a Europa però ho podria ser més.