Aquest descobriment, en el que han participat investigadors de l'IPHES, la URV i la UB, representa una de les escasses evidències d’art rupestre paleolític a l’interior d’una cova de Catalunya

Els treballs arqueològics que duen a terme l’IPHES-CERCA, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Barcelona al jaciment de Simanya Gran, situat al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac, han posat al descobert una sèrie de gravats i restes de pigment a les parets de la galeria oest de la cavitat. Malgrat que no es disposa de datacions absolutes, les característiques tècniques i temàtiques del conjunt indiquen que correspon al període cultural conegut com a Magdalenià final; és a dir, d’entre els 14.500 i els 12.000 anys abans del present. Aquesta descobriment representa una de les escasses evidències d’art rupestre paleolític a l’interior d’una cova de Catalunya.

Aquesta és la principal conclusió del treball publicat a la revista científica internacional Journal of Archaeological Science Reports, en un treball liderat per Míriam Salas-Altès, investigadora predoctoral FPU de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de l’IPHES-CERCA, en el qual hi han participat també Marcos García-Díez, de la Universidad Complutense de Madrid, Josep Maria Vergès, de l’IPHES-CERCA, Artur Cebrià, de la Universitat de Barcelona, María Soto, de la Universidad Autónoma de Madrid i Juan Ignacio Morales, de l’IPHES-CERCA.

Des de l’any 2019 s’han dut a terme diverses campanyes d’excavació arqueològica en diferents punts del Complex Simanya (Sant Llorenç Savall), situat al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac, el qual inclou la Cova del Triangle, Simanya Petita, Simanya Gran, Cova de la Canal, i la Cova de l’Àngel. La Cova Simanya Gran és la més gran, amb més de 300 metres de recorregut i, per la seva accessibilitat, ha estat una de les cavitats més visitades de Catalunya. Els treballs arqueològics a Simanya Gran es van iniciar l’any 2020 després del descobriment de restes humanes neandertals pertanyents a almenys tres individus durant l’anàlisi de materials d’excavacions no regulades dels anys setanta.

Els objectius principals d’aquestes excavacions eren confirmar la presència de registres del Plistocè, identificar el context original de les restes de Neandertal i explorar l’ús potencial de la cova en diferents períodes durant el Paleolític.

Una petita representació artística

El 20 de setembre de 2020, durant una visita al jaciment mentre es desenvolupava la campanya d’excavació, Josep Maria Vergès va observar una sèrie de gravats i restes de pigment a les parets de la galeria oest que semblaven prehistòrics. Arrel d’aquest descobriment, l’any 2022 es va fer una prospecció visual sistemàtica de les parets i sostre de la cavitat per tal de documentar noves evidències gràfiques prehistòriques. Els treballs van donar els seus fruits.

El reduït corpus gràfic està format per 3 representacions diferents que es localitzen en un espai interior de la cavitat, totalment fosc i a escassos metres entre si. Una de les representacions està formada per 14 punts de menys d’1cm de diàmetre, pintats en pigment vermell i formant dues línies paral·leles; la segona representa 4 traços discontinus més o menys rectes que es creuen entre sí i gravats a 2 metres i mig del terra actual; la tercera mostra diverses línies paral·leles i pròximes entre si, coronades per un semicercle a la part superior esquerra. Aquesta darrera figura gravada encaixa amb els signes claviformes típics de l’art paleolític europeu. 

Les expressions gràfiques indiquen vincles socials intensos de les comunitats humanes

Malgrat que el conjunt documentat és força reduït, el simple fet d’haver-se localitzat és molt rellevant. “Tot i l’abundància de jaciments pertanyents al final Paleolític superior, les evidències de comportament simbòlic, especialment art parietal, són realment escasses”, comenta la Míriam Salas-Altès, autora principal del treball. A més, “l’estudi de l’art paleolític permet posar en relació les tradicions culturals, la mobilitat i la interacció dels grups humans”, afegeix. Per tant, malgrat que es tracta d’un conjunt d’art força reduït, el seu estudi ha evidenciat els vincles simbòlics i socio-culturals de llarga distància entre Simanya i diversos jaciments de la cornisa Cantàbrica i França. A més a més, el seu descobriment posa de relleu el paper que tindrà en els pròxims anys la investigació de l’art paleolític a la vessant mediterrània.

Suport institucional i finançament

Des d’un punt de vista institucional, aquests resultats són producte de les sinergies i treball coordinat entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través del Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic, i la Diputació de Barcelona a través del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac.

La investigació arqueològica a la Cova Simanya s’emmarca en el projecte quadriennal ARQ001SOL-172-2022 “Transicions culturals durant el Plistocè i l’Holocè al litoral-prelitoral de Catalunya”, vinculat al Seminari d’Estudis i Investigacions Prehistòriques de la UB, i aprovat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. També es compta amb el suport de dos projectes del SERP, el del ministeri PID2020-113960 i el corresponent al Grup de Recerca de Qualitat SGR-00337 de la Generalitat de Catalunya. Les excavacions compten amb el suport i el finançament del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac i de la Diputació de Barcelona, ​​els quals han protegit el jaciment i organitzat visites guiades.

Referència bibliogràfica: Salas-Altès, M., García-Diez, M., Vergès, JM., Cebrià, A. Morales, J. (2024). Paleolithic cave art at Simanya Gran (Northeast of Spain): New graphic and symbolic expressions in novel territories. Journal of Archaeological Science Reports. https://doi.org/10.1016/j.jasrep.2024.104626