Els treballs es fan en dependències annexes al claustre per continuar investigant com era el recinte de culte romà, buscant els espais que rodejaven la plaça de culte de l'emperador. S'excava a l’interior de l’antiga sala I del Museu Diocesà de Tarragona, per documentar l’absis nord-occidental de l'antic recinte. S'ha començat el dia 3 de setembre i s'acabarà en la primera meitat d'octubre

Els treballs formen part del Projecte de Recerca Arqueològica al recinte de culte de la seu del Concilium Prouinciae Hispaniae Citerioris. Tarragona (Tarragonès) 2014-2017, promogut i finançat per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i el Museu Bíblic Tarraconense de l’Arquebisbat de Tarragona, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat.

La intervenció d’aquest any consisteix en una primera excavació arqueològica a l’interior de l’antiga sala I del Museu Diocesà de Tarragona, amb l’objectiu de documentar íntegrament l’absis nord-occidental del recinte de culte. S’espera poder documentar en planta l’exedra semicircular o espai cobert per una semicúpula, que rodejava l’espai de culte de l’emperador, de la segona meitat del segle I dC inclosa en un quadre aproximat d’uns 25 m². Se’n conserva íntegrament la porta d’accés, des del que era la gran plaça de l’àrea sacra i ja se n’havien trobat indicis en el marc de la realització del Pla Director de Restauració. A la zona es buscaran possibles empremtes dels elements de culte a l’emperador romà i indicis de la reocupació medieval durant la construcció de la Catedral. En aquest sentit, els treballs han de contribuir a aprofundir en el coneixement del procés de transformació urbanística i ideològica de l’acròpolis tarraconense, des de l’etapa romana fins al període medieval.

El que ara es planteja, doncs, és mantenir una continuïtat en la recerca, estenent l’àrea d’actuació a la part més alta de l’acròpolis de la ciutat, l’acròpolis superior, encerclada per la muralla tardorepublicana i urbanitzada amb la construcció del recinte de culte del Concilium Prouinciae. La major part de l’actuació serà en espais de propietat arquebisbal.

En l’excavació col·laboren l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV, el Grau d’Enginyeria Topogràfica i Geodèsica de l’Escola Politècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, l’Equip de Recerca Arqueològica i Arqueomètrica de la UB, l’Associació Cultural Sant Fructuós i Leica Geosystems. Aquest nou projecte és la continuació de la recerca duta a terme a l’interior de la nau central de la Catedral entre els anys 2007 i 2011.

El sentit de les excavacions

Abans que els gratacels contemporanis trenquessin l’skyline de les ciutats modernes, les parts més elevades sempre havien constituït l’indret de més prestigi de tota comunitat urbana. Allò que es coneix com a acròpolis exemplifica l’escenografia del poder en cada ciutat, i n’és el testimoni viu de cadascuna de les seves històries i transformacions.

Aquest projecte pretén avançar en la resolució dels interrogants històrics que encara envolten l’acròpolis de Tarraco, un dels indrets més importants per entendre la història d’Hispània entre la etapa romana i el període altmedieval.

El dilluns, 7 de setembre s’ha presentat la campanya als mitjans de comunicació a la mateixa Catedral. Han intervengut Joan Gómez Pallarès, director de l’ICAC, Andreu Muñoz, arqueòleg del Capítol Catedralici/Arquebisbat de Tarragona i investigador adscrit a l’Institut; Josep M. Macias, investigador de l’ICAC i Imma Teixell, investigadora adscrita també a l’ICAC.