El seu projecte proposa connectar els ecosistemes agrícoles, urbans i naturals de la Plana, l'Horta i la ciutat de Lleida

Alba Terés Ros, estudiant de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV, va rebre dijous a Sevilla un dels premis de la categoria de projectes de fi de carrera de la XVI Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme Me-dio Pla-zo. Li han reconegut així l’aportació del seu treball de fi de grau, “L’Aigua: estratègies per a un nou paradigma. De la Plana de Lleida a la ciutat”. El projecte es basa en la premissa que és necessari un canvi de paradigma per superar la dicotomia entre camp i ciutat i donar resposta a les grans crisis d’emergència climàtica, de biodiversitat i d’esgotament d’un territori finit.

La Bienal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme es proposava, en aquesta edició, reflexionar com les accions del present construeixen l’hàbitat futur i anticipar com serà el futur proper a partir de les mostres més destacables de l’arquitectura recent a l’Estat.

En aquest sentit, Alba Terés planteja que les dinàmiques d’urbanització han consolidat la fragmentació entre els ecosistemes naturals, agrícoles i urbans, “que no s’adapten als requeriments actuals i globals”. Per això el seu treball recupera aquests ecosistemes de la Plana de Lleida, de 200.000 hectàrees, l’Horta, de 15.000 hectàrees, i la ciutat de Lleida, alhora que es conserva el model de ciutat compacta.

Per fer-ho, identifica l’aigua com un element “identitari i estructurador” d’aquest territori, per la seva persistència i capacitat per reconfigurar els ecosistemes malmesos. El projecte planteja diverses estratègies que connecten espais agrícoles, naturals i urbans i integren hàbitats amb el patrimoni natural i cultural a través del barri de la Mariola de Lleida.

Més concretament, la reducció del 50% de la mobilitat rodada; la regeneració del 70% del sòl urbanitzat i la incorporació de 280 construccions vegetals (amb l’augment del 15% de la cobertura vegetal); construir un sistema de comunicació vertical amb ascensor i passeres en façanes de ponent rehabitant 197 habitatges desocupats, i la incorporació d’horts en espais públic del barri i la recuperació de vuit hectàrees de productivitat a l’Horta.