Han determinat com detectar pólvores de munició, els reactius més efectius per detectar restes de sang latent i nous reactius per detectar les empremtes més amagades en les escenes d'un crim a partir de les necessitats del cos de Mossos d'Esquadra

L’Anna Martí, el Xavier Garrigós i la Mar Pomerol són tres dels sis estudiants de la URV que aquest curs han contribuït a validar nous mètodes per resoldre investigacions policials. Ho han fet a través del treball final del Màster en Gènetica, Física i Química Forense, que els ha permès treballar als laboratoris de la Divisió de Policia Científica i aportar-hi els seus coneixements.

Anna Martí va validar el nou mètode colorimètric que utilitza la Unitat Central de Balística i Traces Instrumentals dels Mossos d’Esquadra per determinar la distància a què s’ha produït un tret d’arma. El seu treball va contribuir a estandaritzar el mètode que podria ser utilitzat, fins i tot, per persones sense experiència en balística perquè es basa en la comparació visual.

La recerca de Martí va consistir en preparar diferents patrons d’anàlisi de distància d’un tret, des dels 5 als 100 centímetres, i que fossin comparables amb un patró real. Ho va fer utilitzant mètodes colorimètrics: “Es dispara en una peça de roba blanca i es transfereix, amb una premsa mecànica, a paper absorbent, on s’hi aplica el reactiu químic rodizonat de sodi que reacciona amb les restes de munició i forma un compost de color”, explica Anna Martí. Aquest patró resultant, que va obtenir per a cadascuna de les distàncies entre 5 i 100 centímetres, ja és comparable visualment amb el que denominen “mostra problema”, és a dir, amb les restes de munició que hagin quedat al lloc on s’ha disparat en un cas real.

Per a l’estudiant del Màster en Genètica, Física i Química Forense, l’experiència fent el treball de fi de màster entre els laboratoris de la Universitat i els de la Divisió de Policia Científica a Sabadell “ha estat una de les millors coses que m’ha passat”. De fet, relata que sempre li ha agradat la investigació, la novel·la negra i també la recerca sobre l’ADN. Tant és així que el seu objectiu és arribar a treballar al laboratori de genètica del cos de Mossos d’Esquadra. De moment, ja té una part del camí feta, després d’haver superat les proves físiques i de coneixements per entrar al cos policial.

Com ella, Xavier Garrigós també es troba en el procés de selecció per al cos de Mossos d’Esquadra, on li agradaria integrar-se a la Divisió de Policia Científica. En el seu Treball de Fi de Màster va fer una comparativa de tres reactius basats en el luminol, la molècula en què es basen alguns reactius per detectar restes de sang latent a l’escena d’un crim. L’objectiu era doble: d’una banda, comprovar quin era més efectiu en intensitat i durada de la quimiluminiscència, i, de l’altra, avaluar la qualitat i la quantitat d’ADN que es pot extreure de les mostres ruixades amb el reactiu de detecció de sang, determinant com afectava el temps que es trigava en analitzar una mostra i si era suficient per elaborar un perfil genètic.

“Els Mossos van proposar el tema i jo vaig fer el disseny experimental i l’execució, amb totes les complicacions que et trobes al món real i que s’han de solventar”, explica Garrigós. Un dels reactius és el comercial que s’utilitza actualment i l’altre és un desenvolupat pels mateixos Mossos. Garrigós va concloure que el nou reactiu és millor en intensitat i durada de la quimiluminiscència, però no va extreure resultats concloents estadísticament a l’hora de determinar quin és preferible pel que fa a la qualitat de l’ADN, per la qual cosa cal continuar investigant.

Mar Pomerol va contribuir al descobriment de dos reactius no utilitzats fins ara per detectar les empremtes més amagades. Durant la seva col·laboració amb la Unitat Central d’Inspeccions Oculars, de la Divisió de la Policia Científica, Pomerol va validar i comparar protocols per a la detecció de lofogrames en superfícies i part del seu treball s’ha traduït en el desenvolupament de nous reactius per revelar empremtes dactilars en superfícies on els reactius tradicionals tenien dificultats.