Gaudí va combinar la funció ornamental amb l’extracció de fums en el disseny de les vint xemeneies que coronen el Palau Güell, però no en totes la combinació de les dues funcions té els resultats més òptims. Investigadors de la URV n’han determinat el tiratge, més enllà de la funció decorativa que tenen

Els coronaments de les xemeneies solen estar dissenyats per protegir el conducte de la pluja i per impedir l’entrada de corrents d’aire a l’interior. La culminació de xemeneies amb cobertes ornamentals visibles ha estat històricament una manera de remarcar que l’edifici estava equipat amb calefacció i, per tant, els habitants tenien una bona posició social. Dos exemples ben coneguts són les xemeneies del palau de Hampton Court (Molesey, Regne Unit), dissenyades per Christopher Wren el 1514, i les del Palau Güell (Barcelona, ), dissenyades per Antoni Gaudí el 1890.

No hi ha informació escrita que indiqui si, en el disseny de les xemeneies ornamentals del Palau Güell de Barcelona, Gaudí va tenir en compte, o no, l’efecte de la funció principal de les xemeneies, la de l’extracció de fums. A més, tampoc no es pot comprovar in situ en els conductes reals de les xemeneies per no posar en risc aquest palau urbà, un dels primers encàrrecs importants que va rebre Gaudí a l’inici de la seva carrera  que ha estat declarat bé cultural d’interès nacional i patrimoni mundial per la UNESCO.

Albert Samper i Blas Herrera, investigadors de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura, i Jordi Pallarès i Jordi Iglesias, del grup de recerca Experimentació, Computació i Modelització en Mecànica de Fluids i Turbulència, tots quatre de la Universitat Rovira i Virgili, han dut a terme una recerca per saber quines idees tenia l’arquitecte que no va deixar escrites enlloc. Mitjançant tècniques d’anàlisi geomètrica i fluidomecànica de la seva obra, han pogut fer mesures en el túnel de vent de la URV per determinar de manera precisa en quins dissenys Gaudí va combinar a la perfecció la funció ornamental amb l’extractora de fums i en quins no tant. Els resultats els han publicat a la revista científica Heritage Science, la número u de conservació de patrimoni.

Arquitectura i enginyeria per analitzar la funció de les xemeneies

Al Palau Güell Gaudí hi va projectar vint xemeneies convertides en escultures, amb bases, troncs i coronaments de formes insòlites, només una de les quals tenia el disseny repetit. Sempre s’ha parlat del disseny, de l’ornamentació i de la funció estètica de les xemeneies. Però mai fins ara s’havia donat una explicació objectiva de la seva funció ni s’havia estudiat si la geometria i el disseny s’havien pensat per optimitzar l’extracció de fums.

Per fer-ho, els investigadors de la URV han escanejat totes les xemeneies amb tècniques de fotogrametria i una vegada escanejades s’han imprès en 3D models a escala. Cada model s’ha situat en el túnel de vent per analitzar-ne els paràmetres aerodinàmics a diferents velocitats de vent i de tiratge.  Així, doncs, s’han pogut classificar les vint fumeres segons la capacitat de tiratge en tres grups de més a menys capacitat extractora i s’ha conclòs que el rendiment depèn sobretot del nombre de suports de l’ornament cònic que remata la xemeneia i és independent de la forma, del nombre i de la geometria de les obertures del coronament.

Set de les vint xemeneies tenen quatre suports i presenten un bon rendiment només si el vent incideix directament en l’espai que hi ha entre dos suports consecutius. En el cas que el vent passi de forma paral·lela a un dels suports, es produeix un mal tiratge de la xemeneia. N’hi ha dotze amb sis suports i una amb vuit suports que mostren un bon rendiment independentment de l’orientació del vent. D’aquest conjunt de xemeneies, les de sis suports i amb un coronament de forma cilíndrica cònica i la xemeneia amb vuit suports presenten millors rendiments deixant de banda l’orientació del vent.

L’objectiu d’aquest estudi ha estat determinar, mitjançant mesures en un túnel de vent, els elements dels coronaments ornamentals de les xemeneies del Palau Güell que tiren més i els elements que no funcionen tan bé. Aquesta informació és rellevant, en primer lloc, per conèixer quins són els dissenys creats per Antoni Gaudí més eficients i, en segon lloc, perquè es pot utilitzar per dissenyar nous coronaments de fumeres d’ús ornamental o general.

Referència bibliogràfica: Samper, A., Iglesias, J., Herrera, B. et al. “Flow analysis of a set of ornamental chimney caps designed by Antoni Gaudí”. Herit Sci 8, 3 (2020). https://doi.org/10.1186/s40494-019-0347-x

Albert Samper. Investigador de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura

Jordi Pallarès. Investigador del Departament d’Enginyeria Mecànica