El catedràtic de Prehistòria de la URV i director del IPHES ha rebut el dia 8 d'abril aquest títol de la ciutat, de mans de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros. Se li ha concedit per la seva trajectòria científica i docent, que ha beneficiat Tarragona i li dóna prestigi en el context internacional

En la seva intervenció en l’acte, que ha tingut lloc al vespre en el Saló de Plens, Eudald Carbonell ha remarcat qu el gruix de la seva carrera científica l’ha desenvolupat des de Tarragona, una ciutat per la qual ja va apostar fa molts anys, quan va arribar el 1998.

Tot i que en algun moment ha rebut propostes per marxar a altres indrets, ell s’ha mantingut ferm a la ciutat. “Fa quasi 30 anys que vaig arribar i des del principi em vaig sentir molt acollit. I aquí he centrat tots els meus esforços per tenir un bon equip”, ha afirmat.

Aquest acte és fruit de l’acord aprovat per unanimitat pel ple de l’Ajuntament de Tarragona de 21 de novembre de 2014, d’atorgar-li aquesta distinció. En el seu discurs, ha subratllat el caràcter social que sempre li ha volgut donar a la ciència i s’ha referit a la presència de tres consciències que l’han mogut en la seva trajectòria vital i professional: la consciència de classe, en la qual es defineix com a comunista; la de poble, el fet de sentir-se català, i la consciència crítica d’espècie o capacitat que tenim d’entendre que tots som de la mateixa espècie i tenim com a llenguatge universal els drets humans.

“Només la interacció entre aquestes tres consciències pot fer que els humans tinguem un futur millor en aquest planeta”, ha assenyalat. En aquest sentit, “la planetització ha de ser el repte actual de l’evolució humana”, ha conclòs.

Eudald Carbonell, arqueòleg, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i codirector del Projecte Atapuerca, va arribar a Tarragona el 1988 per incorporar-se com a professor del que llavors era delegació de la Universitat de Barcelona a la capital tarragonina. Des de la ciutat ha estructurat un equip de recerca transdisciplinar amb projecció internacional, que treballa en els millors jaciments en el seu àmbit, portant el nom d’aquesta ciutat en diversos països del món.

Des de l’any 1999, ocupa la càtedra de Prehistòria de la URV i és investigador principal del Grup d’Autoecologia Humana del Quaternari. Va néixer a Ribes de Freser (Ripollès) el 1953 i des de que era molt jove, ja va començar a investigar les primeres poblacions de les valls dels rius Ter i Freser.

Va ser membre de l’Associació Arqueològica de Girona, des d’on, conjuntament amb en Josep Canal i Roquet, van contribuir decisivament al reconeixement del Paleolític Inferior del nordest de la Península Ibèrica, el qual fins aleshores havia estat negat sistemàticament per les autoritats acadèmiques.

Ha efectuat viatges d’investigació i treball de camp a França, Itàlia, Eslovènia, Croàcia, Geòrgia, Tadjikistan, Algèria, Marroc, Tanzània, Kenya, Etiòpia, els Estats Units, Mèxic, Xile, Cuba, Xina i Austràlia, entre d’altres països.

Les seves fites científiques més destacades són la creació d’un sistema d’anàlisi de la tecnologia prehistòrica anomenat “sistema lògic-analític” i l’estudi del poblament antic de la Península Ibèrica. Aquestes línies de treball l’han portat a desenvolupar un programa d’investigació transdisciplinar a la Sierra de Atapuerca (Burgos), el qual inicialment va estar sota la direcció del professor Emiliano Aguirre. Des de l’any 1991, l’Eudald Carbonell n’és un dels codirectors.

Els treballs a Atapuerca han contribuït a enriquir espectacularment el coneixement científic sobre la prehistòria i la paleoantropologia, especialment pel que fa a l’evolució de la tecnologia lítica que s’està trobant a Atapuerca, a l’extraordinària població exhumada a la Sima de los Huesos i a les restes de TD-6, on s’ha descobert una nova espècie d’homínid, l’Homo antecessor, l’explorador que va sortir del continent africà cap a Europa.

Un dels eixos actuals de la recerca prova de comprendre la raó d’aquestes migracions i d’explicar-la en termes de comportament tecnològic en comptes de climàtic o biològic, tal com fan les explicacions tradicionals. Carbonell planteja la selecció tècnica com a mecanisme de l’evolució del comportament humà i l’aplica també als seus treballs a l’Abric Romaní (Capellades, Anoia), un jaciment neandertal on es demostra que la distància entre el comportament de l’Homo neanderthalensis i els primer humans anatòmicament moderns no és tan gran com es postulava fa uns anys.

Segons Eudald Carbonell, la fabricació d’eines amb d’altres eines és la propietat que distingeix al gènere Homo de la resta d’éssers vius. La selecció tècnica s’ha anat imposant com a mecanisme d’evolució del comportament humà des de fa uns 2 milions d’anys.

Tot i això, “hominització” i “humanització” no són sinònims. La humanització encara no s’ha assolit, només s’hi arribarà amb un pensament social crític. Per això, cal avançar en la socialització del coneixement, aconseguir que els seus beneficis i els de la tècnica siguin patrimoni de tota la població seguint uns mecanismes innovadors, adequats als nous temps. Per obtenir aquest objectiu, cal fer pedagogia científica i social sobre què significa la integració de la diversitat a tots els nivells i també cal arribar a una consciència crítica d’espècie.