Així ho demostra l'estudi de més de 22.000 instruments de pedra trobats en el nivell TD10.1 del jaciment de Gran Dolina

Un article publicat recentment al Journal of Human Evolution (JHE), basat en l’estudi de més de 22.000 artefactes de pedra procedents del nivell TD10.1 de Gran Dolina (Atapuerca, Burgos), permet entendre com va ser la transició entre el Paleolític inferior i el Paleolític mitjà a Atapuerca, és a dir, entre el període comprès entre els 450.000 i els 250.000 anys abans del present. Tot i la homogeneïtat tecnològica que s’observa entre els hominins que van ocupar en aquell període la Sierra de Atapuerca, s’inicien un seguit important d’innovacions que culminaran amb la cultura neandertal, de gran complexitat, i que avalen la capacitat de planificació d’aquesta espècie.

Aquest estudi, emmarcat dins dels treballs de recerca que l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) desenvolupa sobre el Proyecto Atapuerca, ha estat liderat per Arturo de Lombera Hermida, arqueòleg del GEPN-AAT (Grupo de Estudio para la Prehistoria del Noroeste Ibérico) de la USC (Universidade de Santiago de Compostela). Per part de l’IPHES i de la URV (Universitat Rovira i Virgili) també han participat: Xosé-Pedro Rodríguez, Marina Mosquera, Andreu Ollé, Esther López-Ortega, Antonio Rodríguez-Hidalgo, Palmira Saladié i Eudald Carbonell.

El nivell TD10.1 de Gran Dolina recull una successió de sediments excepcionals per entendre l’evolució esdevinguda en aquells anys, que culminarà amb el sorgiment de la tecnologia que propicia el sorgiment del Paleolític mitjà a Europa. L’anàlisi de les dades obtingudes amb les restes de fauna i l’arqueoestratigrafia (successió de nivells sedimentaris al llarg de el temps) juntament amb els que han aportat els artefactes lítics, constata que la cavitat va ser ocupada de diferents maneres fa entre 350.000 i 250.000 anys .

A la base del nivell TD10.1, la més antiga, la cavitat és habitada a manera de campament per part dels hominins durant llargs períodes i d’una manera més intensa, documentant una gran concentració de restes lítiques i faunístiques, i on es van desenvolupar diverses activitats (talla d’eines, processat de fauna, treball de pells, etc.). En canvi, la cavitat només seria ocupada breument pels grans carnívors que acudirien posteriorment a carronyejar les restes deixades per les ocupacions humanes. Per contra, als nivells superiors només es produiran estades breus, encara que d’ús reiterat per realitzar activitats puntuals, després de les quals deixarien abandonades les seves eines.

Tot i les diferències en els models d’ocupació, en els registres lítics de TD10.1 s’observa una homogeneïtat tecnològica, la qual cosa implica una continuïtat demogràfica dels grups que van ocupar la Sierra d’Atapuerca durant el final del Plistocè mig, és a dir, entre fa uns 450.000 i 130.000 anys. Això és evident per la pervivència de certs trets que comparteix amb els registres acheulians dels nivells inferiors de TD10 (TD10.3) i el jaciment de Galeria, més antics, com ara la presència de bifaços o fenedors, així com de certs esquemes de talla menys complexos.

Però l’aspecte més significatiu d’aquests conjunts és que registren diverses innovacions i comportaments tecnològics que cristal·litzaran posteriorment en la tecnologia neandertal del Paleolític mitjà. Aquests aspectes són l’explotació ordenada dels recursos del territori, una marcada selecció de qualitat de les matèries primeres, la menor grandària dels instruments lítics, la pèrdua d’importància dels bifaços, la fabricació d’útils emmanegats, el recurs a retocadors ossis, el reciclatge d’elements lítics (ús de nuclis com percussors) i, especialment, l’aparició de mètodes de talla complexos típics del Paleolític mitjà, com el Levallois o el discoïdal. Aquests comportaments evidencien un important increment en la complexitat tecnològica i en la planificació de les activitats respecte als conjunts anteriors.

D’aquesta manera, en l’article es demostra que la transició entre el Paleolític inferior i mig a la Sierra de Atapuerca va ser un procés acumulatiu i progressiu apuntant a una transició local. Aquest procés de “neandertalització” és paral·lel a l’observat en altres jaciments europeus i coherent amb l’evolució paleoantropològica dels preneandertals de la Sima de los Huesos, també a Atapuerca.

De manera interessant, aquestes ocupacions de TD10.1 són contemporànies a altres jaciments peninsulars amb característiques plenament acheulianes (tecnologia més arcaica), cosa que mostra que aquest procés no va ser homogeni a tot Europa, sinó que, més aviat es va produir seguint un model en mosaic, subratllant la complexitat cultural i poblacional del Plistocè mig final europeu.

Referència bibliogràfica

de Lombera-Hermida, A., Rodríguez-Álvarez, XP, Mosquera, M., Ollé, A., García-Medrano, P., Pedergnana, A., Terradillos-Bernal, M., López-Ortega, E., Bargalló, A., Rodríguez-Hidalgo, A., Saladié, P., Bermúdez de Castro, JM, Carbonell, E., 2020. The dawn of the Middle Paleolithic in Atapuerca: the Lithic assemblage of TD10.1 from Gran Dolina. J. Hum. Evol. 145, 102812. https://doi.org/10.1016/j.jhevol.2020.102812