Arturo Frediani i Lara Alcaina, de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura, són els responsables d'una mostra que es pot veure a Barcelona fins el 13 de setembre

Els investigadors de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV Arturo Frediani i Lara Alcaina, juntament amb un comitè d’experts internacionals, són els comissaris i dissenyadors de l’exposició “L’instint de l’arquitectura. Origen i evolució de l’arquitectura humana”, una mostra que presenta, per primer vegada, un relat que vincula l’arquitectura amb l’evolució humana. L’exposició, que forma part de la programació de Barcelona com a Capital Mundial de l’Arquitectura, es pot veure fins el 13 de setembre al Dipòsit del Rei Martí, al districte de Sarrià-Sant Gervasi.

La mostra es complementa amb una conferència de Larry Barham, un dels arqueòlegs responsables de les excavacions de Kalambo Falls (Zàmbia), en què presenta un descobriment que, tot desafiant idees preexistents, obliga a avançar els orígens de l’arquitectura.

Durant segles s’ha concebut l’arquitectura com una resposta tècnica i culturalment condicionada a una necessitat pràctica. Aquesta exposició planteja una hipòtesi original que la defineix, a més, com un comportament amb profundes arrels evolutives. Les recents descobertes arqueològiques a Zàmbia obliguen a replantejar l’origen de l’arquitectura humana i a situar-lo en una època anterior a l’aparició de l’Homo sapiens. En integrar aquestes evidències amb els nius dels primats no humans i amb els refugis que encara avui construeixen determinades poblacions de caçadors-recol·lectors, la tesi de la mostra proposa que l’arquitectura humana va evolucionar a partir del comportament nidificador dels grans simis.

“L’instint de l’arquitectura” presenta un relat que va des de l’arquitectura animal fins als instints i emocions específics de l’espècie humana. S’hi exposen, així, els elements d’una etologia arquitectònica expressada en un conjunt de comportaments universals, verificables en totes les èpoques i tradicions, que donen una forma reconeixible a la manera humana d’habitar el món.

L’exposició s’articula en tres capítols. El primer presenta l’arquitectura com una adaptació àmpliament estesa en el món animal, qüestionant la seva suposada excepcionalitat humana, i ret homenatge al primatòleg català Jordi Sabater Pi, autor el 1985 d’Etologia de l’habitatge humà, assenyalant els nius arboris dels primats homínids com a antecedent comú de la nostra arquitectura.

El segon mostra les troballes de Zàmbia i acredita les profundes arrels evolutives de l’arquitectura humana, contrastant les evidències disponibles de la primatologia, arqueologia, paleoantropologia i paleoecologia.

El tercer i últim capítol introdueix set possibles trets definitoris de l’etologia arquitectònica humana: comportaments arquitectònics que, pels seus avantatges adaptatius, van poder quedar retinguts mitjançant la selecció natural. Es presenten espais dedicats al Genius Loci o vincle de l’arquitectura amb el paisatge; a l’ambivalència de la Territorialitat; a l’Acollidor, amb un homenatge a Nina Masó; a la varietat de l’Ornament; a la influència del Pintoresc en els destins del turisme mundial; a la proliferació contemporània del Monumental; i, finalment, a la Gràcia, concebut per Josep Llinàs.

La temàtica de l’exposició serà també objecte de debat en una de les set aportacions teòriques principals del Congrés Mundial d’Arquitectura UIA Barcelona, entre el 28 de juny i el 2 de juliol de 2026.