"JuJoleJant l'arxiu: dibuixar i modelar" exposa més de 300 documents analitzats per Roger Miralles, director de l'ETSA i comissari de la mostra, i la col·laboració d'estudiants i doctorands d'Arquitectura de la URV

Una exposició mostra per primera vegada al públic una exploració de la forma de treballar de Josep Maria Jujol, arquitecte, dibuixant i dissenyador del modernisme català i l’arquitectura de la primera meitat del segle XX. Ho fa a partir de l’anàlisi de la documentació vinculada a la seva obra al Camp de Tarragona que integrava l’arxiu que la família va donar al Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya l’any 2022, un 60% de les imatges de la qual són inèdites.

Roger Miralles, director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ETSA) de la URV i especialista en Jujol, és el comissari de “JuJoleJant l’arxiu: dibuixar i modelar”, que es pot veure fins al 15 de maig al Gremi de Pagesos de Tarragona i a la seu del CoAC-Tarragona, totes dues al carrer Sant Llorenç de Tarragona. Ha comptat amb la col·laboració de Pere Antoni Mulet, estudiant d’Arquitectura de la URV, i d’Ignasi Pagès i Júlia Valero, investigadors predoctorals de la mateixa Universitat.

L’exposició s’estructura en dos àmbits, responent a la filosofia de Jujol: “Ell deia que els arquitectes tenien dues formes d’expressar-se, dibuixar i fer coses amb les mans”, explica Miralles. De la seva faceta com a escultor es poden veure objectes com ara cadires o tiradors a la sala del COAC, però la mostra també posa a disposició del públic més de 300 documents, especialment de quatre edificis que Jujol va projectar al Camp de Tarragona i que encara es conserven totalment o de manera parcial: la casa Bofarull dels Pallaresos, l’església de Vistabella, el convent dels Pares Carmelites de Tarragona i la capella del Mas Carreras de Roda de Berà.

Un dels materials que s’hi exposen mostra “una manera de treballar de Jujol que no sabíem que tenia”, apunta Miralles. Es tracta de l’ús d’una foto a sobre de la qual hi dibuixava el projecte que tenia en ment. També es poden veure reproduccions dels plànols originals, com un plànol d’obra de tres metres de llarg del convent dels Carmelites. “Suposem que aquest plànol es penjava a la paret de l’obra i a sobre s’hi acabaven de dibuixar els elements”, argumenta Miralles.

“JuJoleJant l’arxiu: dibuixar i modelar” és la posada de llarg de tota la documentació vinculada a la l’obra de l’arquitecte modernista al Camp de Tarragona que la família va llegar al Col·legi d’Arquitectes. I incorpora com a sala d’exposicions el Gremi de Pagesos, per la vinculació que Jujol hi tenia. De les seves mans en va sortir el pas de la Pietat i l’estendard que aquest gremi porta en la processó de Setmana Santa, la pintura de la Mare de Déu dels Àngels.

Si bé Josep Maria Jujol va treballar de la mà d’Antoni Gaudí en obres com La Pedrera, la Casa Batlló o el Parc Güell, la seva carrera en solitari és dilatada, amb obres com la Casa Planells o el teatre Metropol. Va ser un arquitecte i un artista complet, i va arribar a ser catedràtic a l’Escola Superior d’Arquitectura i professor d’escultura en fang a l’Escola del Treball a Barcelona.