La mostra se centra en els deportats catalans i espanyols i es pot veure a partir del 25 de juny al Palau Robert de Barcelona, coorganitzada pel Memorial Democràtic, els Arxius Arolsen i la Universitat Rovira i Virgili

Rellotges, aliances, arracades, estilogràfiques, fotos, carnets, … Els milions d’europeus deportats als camps de concentració alemanys van ser desposseïts de les seves pertinences per les SS. Molts objectes es van perdre per sempre, altres van ser recuperats pels supervivents o pels companys dels morts després de l’alliberament, i la resta, uns 3.000, es preserven fins avui a l’Arolsen Archive, l’arxiu més gran del món sobre les víctimes del nazisme, i esperen ser retornats a les famílies dels seus propietaris.

Gràcies a la campanya #StolenMemory, impulsada l’any 2016 per Arolsen Archive, ja s’han localitzat centenars de famílies dels deportats, sovint amb el suport de voluntaris que ajuden en la investigació en diferents països, i se’ls han lliurat els objectes robats pels nazis.

A partir del 25 de juny, al Palau Robert de Barcelona arriba l’exposició “Stolen Memory (La memòria robada)”, que inclou els objectes personals dels deportats catalans i espanyols. La mostra és una eina per poder localitzar els familiars de les víctimes del nazisme i entregar-los els objectes recuperats, a més de ser també un canal de difusió de la tasca realitzada per les institucions organitzadores: Memorial Democràtic, els Arxius Arolsen i la Universitat Rovira i Virgili, a través del CECOS, amb la col·laboració de Palau Robert i el Museu Memorial de l’Exili.

Més de 10.000 exiliats catalans i espanyols als camps alemanys

10.000 exiliats de la Guerra Civil van acabar en camps alemanys: Mauthausen (7.500), Buchenwald (600), Dachau (600), Neuengamme (500), Sachsenhausen (200), Ravensbrück (200), Flossenbürg (150) i altres. Junt amb els seus companys d’infortuni, van ser utilitzats com a mà d’obra esclava en pedreres, fàbriques o construcció d’infraestructures. El sobreesforç, la manca d’alimentació, el fred, els maltractaments i les malalties van segar la vida de la meitat d’ells. Els supervivents van patir seqüeles fins a la fi dels seus dies.

Quan l’any 1942 la Creu Roja va demanar a Himmler que autoritzés l’enviament dels efectes personals dels espanyols morts a les seves famílies, el ministre es va negar per tractar-se, va dir, de “petites coses sense valor”, explica Antonio Muñoz, investigador de la URV que ha participat en la investigació. #Stolenmemory fa possible que, 75 anys després del final de la Segona Guerra Mundial, desenes de famílies de deportats espanyols recuperin aquestes “petites coses” que, tant per a ells com per a la memòria democràtica europea, posseeixen un valor incalculable.

La inauguració de l’exposició “La memòria robada” serà aquest dijous 25 de juny a les 18 h al Palau Robert (Passeig de Gràcia, 107, Barcelona), i es podrà veure fins al 26 de juliol. És previst que l’any vinent l’exposició arribi a Tarragona.