Unes pluges torrencials succeïdes a Barranco León van provocar una acumulació de matèries primeres que els primers hominins van aprofitar com una oportunitat

Situat al sector nord-oriental de la conca de Guadix-Baza, a les faldes de la Sierra de la Umbría (Granada), el jaciment de Barranco León (Orce), d’1,4 milions d’anys, és conegut per la seva excepcional i rica col·lecció arqueològica, que en la actualitat compta amb uns 2.500 objectes elaborats amb calcària i amb sílex de la zona. El jaciment també ha proporcionat un abundant registre paleontològic que inclou herbívors i carnívors, nombroses restes de microvertebrats i, fins i tot, un queixal d’hominí, que és actualment el fòssil humà més antic d’Europa occidental. En aquest context, la presència d’artefactes lítics i restes de fauna tant sense alterar com erosionats havia desconcertat al personal investigador durant dècades.

Ara, després de molts anys de meticuloses campanyes d’excavació, d’exhaustives anàlisis arqueològiques i estudis geològics, s’ha determinat que, desprès d’una època d’intenses pluges, Barranco León es va convertir en una tartera: una veritable pedrera que va ser aprofitada per les primeres poblacions del continent europeu. Aquesta recerca, liderada per Stefania Titton, que acaba de completar el seu doctorat en Quaternari i Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), i ha estat finançada per una beca de formació postmàster de la Província Autònoma de Bolzano (Itàlia) proposa un comportament inèdit dels nostres avantpassats més remots. Els resultats, altament significatius, acaben de ser publicats a la revista Archaeological and Anthropological Sciences.

Aquesta investigació està emmarcada dins del Proyecto Orce dirigit per Juan Manuel Jiménez Arenas, professor titular del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de Granada, i del que formen part Deborah Barsky, investigadora de l’IPHES-CERCA i professora associada de la URV, i Hugues-Alexandre Blain, investigador de l’IPHES-CERCA.

Una caixa de sorpreses

Amb les investigacions realitzades al llarg del temps s’ha arribat actualment a la conclusió que a Barranco León, en un primer moment, hi havia una font d’aigua dolça provinent del subsol que atrauria l’abundant fauna que va habitar aquest racó de la província de Granada fa 1.4 milions d’anys. Va ser llavors quan un fet catastròfic es va convertir en una oportunitat: les pluges torrencials que van patir els primers habitants d’Orce van aplegar les pedres i els ossos que l’aigua es trobava al seu pas; entre les primeres, nombrosos còdols de calcària i alguns fragments de sílex que s’havien format durant milions d’anys a la Sierra de la Umbría. Tot això va formar un paviment semblant al que observem avui dia a les lleres de molts rius.

Quan va arribar la calma i les aigües van recular, Barranco León s’havia convertit en una pedrera que fou aprofitada i explotada pels humans. Aquest emplaçament, inicialment format amb materials erosionats i provinents d’altres llocs, es va convertir en un taller on van elaborar múltiples eines que es van utilitzar per a processar vegetals i animals fonamentalment per a la subsistència dels nostres avantpassats.

La presència de fonts d’aigua dolça provinents del subsol en el mateix entorn de la pedrera va convertir Barranco León en un abeurador on els herbívors calmarien la seva set, però on també caurien presa dels seus predadors, ja que els homínins amb les eines acabades de fer, els consumirien.

Buscant l’agulla en el paller

L’estudi que ara es presenta  té les seves arrels quan l’equip investigador d’Orce va observar entre els 2.500 elements de pedra que ha proporcionat el jaciment de Barranco León, uns pocs que els cridaven l’atenció perquè provenen d’un únic bloc de sílex i d’un mateix còdol de calcària. Així que van emprendre una acció que era com trobar l’agulla en un paller. La secció de tecnologia lítica va assolir aquest fita i ha reconstruït el puzle amb remuntatges, és a dir, ajuntant fragments de pedres que encaixessin.

Per donar més consistència a l’estudi es va dur a terme per primer cop una anàlisi espacial que ha permès seguir el rastre de les persones que les van tallar i s’ha pogut demostrar, sense cap mena de dubte, que els humans van dur a terme múltiples activitats a Barranco León. Després d’aquest moment d’efervescència, l’activitat humana va disminuir i va acabar desapareixent, traslladant-se a Fuente Nueva 3, un altre jaciment olduvaià d’Orce, situat a pocs quilòmetres de Barranco León.

La investigació, finançada per la Junta d’Andalusia, l’ha realitzada un equip transdisciplinari en el qual, a més del personal ja citat, hi han pres part també tres membres més de l’IPHES-CERCA: Amèlia Bargalló, investigadora postdoctoral Juan de la Cierva del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades; Christian Sánchez-Bandera, beneficiari d’una beca predoctoral dins del programa María de Maeztu i Robert Sala Ramos, director de l’esmentat centre de recerca i professor titular de Prehistòria de la URV, Oriol Oms professor de la Universitat Autònoma de Barcelona; José A. Solano de la Universitat de Sevilla; José Yravedra de la Universitat Complutense; Isidro Toro-Moyano, del Museu Arqueològic Provincial de Granada i Alexia Serrano-Ramos i Juan Manuel Jiménez Arenas de la Universitat de Granada.

Referència bibliogràfica

Titton, S., Oms, O., Barsky, D., Bargalló, A., Solano-García, J., Sánchez-Bandera, C., Yravedra, J., Blain, H.-A., Toro-Moyano, I., Jiménez-Arenas, J.M., Sala, R. (2021). Oldowan stone knapping and percussive activities on a raw material reservoir deposit 1.4 million years ago at Barranco León (Orce, Spain). Archaeological and Anthropological Sciences.