Un estudi de la URV identifica per primera vegada les necessitats dels alumnes LGBT+ als centres educatius i suggereix accions per millorar la situació al sistema educatiu espanyol

Els canvis socials dels darrers anys a l’Estat espanyol han propiciat que cada vegada més persones expressin la seva identitat trans durant la infantesa i l’adolescència. A més, és a l’entorn educatiu el primer lloc on la mostren i, per tant, on es poden sentir més vulnerables. No obstant això, pràcticament no hi ha proves científiques sobre els alumnes LGBT+ en els primers estadis del sistema educatiu i les seves necessitats i dificultats quan són a l’escola, on passen bona part del temps.

Per això un equip investigador del Departament de Psicologia de la URV ha fet un estudi sobre les persones trans, les dificultats a què s’enfronten, les necessitats que tenen tant aquests estudiants com  les escoles i quines accions educatives pot emprendre el sistema educatiu espanyol per millorar-ne l’atenció i el tractament. Els resultats són fruit del consens de 72 participants de diferents grups: activistes trans, famílies activistes de menors trans, professionals de la salut (medicina, psicologia i treball social) i professorat d’educació primària i secundària.

Malgrat que hi ha alguns aspectes en què els grups participants difereixen, tots quatre estan d’acord en el fet que la falta de comprensió sobre la diversitat de gènere en la comunitat educativa és la dificultat més important que han d’afrontar les persones trans al sistema educatiu. També hi ha consens sobre algunes necessitats als centres educatius: la utilització dels lavabos, dur roba d’acord amb el gènere sentit i ser anomenats pel nom que la persona desitja. Això entronca amb dues necessitats: que el professorat i els companys d’aula reconeguin la identitat dels estudiants trans i que es facin i es compleixin estrictament els protocols perquè no es produeixin casos d’assetjament escolar i ciberassetjament escolar.

Per fer-ho possible cal que famílies, estudiants i, especialment, mestres i professorat tinguin els coneixements adequats sobre diversitat sexual i de gènere. “No és necessària una formació complexa ni calen gaires recursos econòmics, sinó que entenguin que no hi ha una correlació entre el sexe biològic i la identitat de gènere, que és una construcció social, i desterrar tant la reproducció de rols de gènere com el paradigma que les persones trans viuen en un cos equivocat”, explica Jorge Dueñas, investigador del Departament de Psicologia que ha liderat l’estudi.

Es tracta, doncs, que els centres educatius deixin expressar la identitat dels alumnes, per exemple, permetent-los utilitzar els lavabos de nois o de noies segons el seu gènere sentit o vestir-se d’acord amb el que senten. També se’ls hauria d’escoltar sobre quines necessitats tenen i reconèixer-los explícitament, per exemple, amb el nom que volen.

“És cert que dels errors se n’aprèn, però cap estudiant hauria de passar per l’error en el tractament que poden fer-ne les escoles”, apunta Jorge Dueñas. En aquest sentit, l’estudi és un primer pas necessari per millorar l’experiència dels estudiants trans al sistema educatiu espanyol, que per primera vegada incorpora una mostra de diferents col·lectius i professionals i no pas una opinió extrapolable. Per fer-ho s’ha utilitzat el mètode Delphi, un procés amb diferents rondes d’intervencions que permet obtenir de manera fiable l’opinió per consens d’un panel d’experts sense que s’hagin confrontat entre ells i, per tant, s’evita la influència dels uns sobre els altres.

Referència bibliogràfica: Jorge-Manuel Dueñas, Fabia Morales-Vives, Elena Castarlenas & Gisela Ferre-Rey (2021) Trans students. Difficulties, needs and educational actions in Spain, Gender and Education, DOI: 10.1080/09540253.2021.1971160