El projecte liderat per la URV porta a Brussel·les l'exposició i el documental sobre els Rotspanier. Els alumnes de l'institut d'Alcover hi exposen la feina de recuperació de la memòria feta a través de la unitat didàctica del projecte

Conèixer el passat del continent europeu és clau per assegurar un futur en pau. Per això ahir va arribar al Parlament Europeu el projecte finançat pel programa Europe for Citizens “Lliçons per al present: Rotspanier, treballadors forçats panyols en la II Guerra Mundial. La (des)memòria europea de l’antifeixisme”, que lidera el Centre d’Estudis sobre Conflictes Socials de la URV (CECOS) i divulga la història dels milers d’espanyols que van ser forçats a treballar per als règims de Pétain i Hitler durant la Segona Guerra Mundial. Va ser en una jornada per a la recuperació de la memòria històrica que va organitzar el grup parlamentari dels Verds/Aliança Lliure Europea.

Al projecte de recerca i divulgació, que emfatitza els valors europeus de la pau, la democràcia i les llibertats, hi participen historiadors i historiadores i entitats europees de recuperació de la memòria històrica, que han elaborat diferents materials divulgatius – una web, varies exposicions i una unitat didàctica per als centres de secundària- que es van donar a conèixer en l’acte al parlament de la UE d’aquest dilluns.

Al servei dels règims alemany i francès a la força

Jaume Camps, professor de la URV, va explicar a la taula rodona el cas dels catalans que van ser utilitzats com a treballadors forçats. Eren part dels més de 40.000 veterans de la Guerra Civil de tot l’Estat i exbrigadistes internacionals que s’havien exiliat a França i que es trobaven allí quan va ser ocupada per l’Alemanya nazi l’any 1940. Eren els Rotspanier, el malnom que els nazis donaven als rojos espanyols que van ser enviats als camps de treball i de concentració de tot Europa per servir a l’economia de guerra alemanya. De fet, no van treballar únicament per al III Reich, sinó també per al règim col·laboracionista de Pétain a França.

La història d’aquests milers de persones s’explica també a l’exposició que es va inaugurar a la seu del Parlament Europeu i que ja ha recorregut diversos municipis de Catalunya, Espanya, Alemanya i França. A més de l’exposició, es va projectar el documental Rotspanier, en el qual el CECOS ha participat i que ha estat elaborat pel periodista Rafael Guerrero, que reviu l’odissea dels Rotspanier als camps d’internament durant la Segona Guerra Mundial, a partir d’imatges d’arxiu, testimonis i anàlisis d’historiadors.

Divulgació als centres de secundària

Aquest exercici de recerca documental i de recuperació de la història de vida dels treballadors forçats també l’han fet els alumnes de l’Institut Fonts del Glorieta d’Alcover (Tarragona). Nou d’ells han viatjat a la capital europea per explicar la història d’Angel Veiga López.  “El seu fill ens va contactar per explicar que el pare havia mort al camp de concentració de Mauthausen (Àustria), on va arribar amb el primer tren d’espanyols deportats després d’haver estat al camp d’Argelers”, explica Jaume Camps, qui ha supervisat el treball dels alumnes de l’institut. Els alumnes van entrevistar el fill, que conservava fotos i dibuixos del camp d’Argelers, i van visitar i buscar informació als arxius que documenten les víctimes de l’holocaust i a l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals, fins a reconstruir la seva vida.

Els alumnes van ressaltar en l’acte a Brussel·les la importància de conèixer el passat amb treballs com el que han fet.

Ha estat un dels socis del projecte, el grup Eleuterio Quintanilla d’Asturies, qui ha elaborat per al projecte una unitat didàctica per treballar aquest període de la història europea a les aules.  A partir dels materials elaborats pels mateixos investigadors, ofereixen xerrades als instituts i han supervisat els treballs sobre els Rotspanier dels alumnes a varis IES de Gijón i Oviedo, així com organitzen actes de reconeixement i dignificació de les víctimes del nazisme.

En la taula rodona de l’acte d’ahir al Parlament Europeu, també hi van participar Hugues Vigouroux, vicepresident de Memòria de l’Exili Republicà (Mere 29), entitat socia del projecte; l’eurodiputat per ERC al grup Verds/ALE Jordi Solé;  Jordi Diloli, vicerector de Compromís Social i Sostenibilitat, i Idoya Martínez, professora d’Història i membre del Grupo Eleuterio Quintanilla. L’exposició que es pot veure al Parlament va ser inaugurada pel mateix Jordi Solé, i Urbano Lorenzo, vicerector de Política Científica i Projectes Interdisciplinaris.

El projecte també ha arribat a Madrid, on diversos membres del Centre d’Estudis sobre Conflictes Socials de la URV (CECOS) van participar en la trobada d’entitats memorialístiques de l’Estat durant l’aprovació de la Llei de Memòria Democràtica al Senat, a l’octubre de 2022.

La informació relativa als socis i al projecte, així com adreces de contacte es poden consultar al web de Rotspanier.