Un estudi de la URV amb més de 300 persones adultes de Tarragona, Barcelona i Lleida identifica la religiositat i l’agressivitat física com a factors associats a majors nivells de transfòbia i actituds d’assetjament cap a persones trans

Les agressions contra persones trans no són casos aïllats, sinó la punta de l’iceberg d’una transfòbia molt més estesa del que sovint es percep. Un nou estudi signat per un equip investigador del Departament de Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) no posa el focus en les víctimes, sinó en el perfil de qui discrimina i agredeix, amb un objectiu clar: entendre millor l’origen de l’odi per poder-lo prevenir.​ Segons la investigació, publicada a la revista Psychological Reports, la transfòbia és més alta en homes i en persones heterosexuals, mentre que l’edat i la ideologia política tenen un paper molt més discret del que suggereixen alguns debats públics. Els resultats també apunten a dos factors especialment decisius: la religiositat i l’agressivitat física.​

Aquest estudi pioner parteix d’un context preocupant: tot i alguns avanços legals, les persones LGBTIQ continuen patint un nivell elevat de violència i discriminació a Europa. Un informe recent de l’Agència Europea de Drets Fonamentals (2024) indica que un 64% de les dones trans i un 63% dels homes trans han patit violència motivada per l’odi, i que els casos han augmentat respecte al últim informe al 2019.

A l’Estat espanyol, després del fort increment registrat el 2022, les dades més recents del Ministeri de l’Interior indiquen que el 2023 es van comptabilitzar 522 delictes d’odi per orientació sexual i identitat de gènere, consolidant-se com el segon motiu més freqüent de delictes d’odi al país. Tot i que el 2024 es va registrar un descens global dels delictes d’odi, els casos vinculats a LGTBIfòbia continuen representant una part molt significativa del total. A més,  Catalunya es manté entre les comunitats autònomes amb més casos registrats. Les xifres, segons alerta l’estudi, probablement infravaloren el problema: denunciar continua sent un procés difícil, especialment per a les persones trans, que sovint han d’exposar-se novament a entorns potencialment hostils.​

333 veus per dibuixar el mapa de la transfòbia a Catalunya

Per entendre quin perfil mostra més actituds transfòbiques, l’equip va recollir dades de 333 persones adultes de Tarragona, Barcelona i Lleida, d’entre 18 i 65 anys, tot i que més de tres quartes parts tenien entre 18 i 26 anys. Un 69,1% de les persones enquestades s’identificaven com a dones, un 25,5% com a homes i un 5,4% com a no binàries; el 4,8% es definien com a trans i gairebé la resta com a cis.

Pel que fa a l’orientació sexual, un 66,4% es declaraven heterosexuals, un 10,5% gais o lesbianes i un 23,1% bisexuals, amb majoria de residents en entorns urbans (82%). En l’eix ideològic, predominaven les opcions “liberal” i “socialista”, amb una part important de persones que es classificaven en “altres” categories.

Totes van respondre una bateria de qüestionaris en línia que mesuraven el grau de transfòbia i agressions contra qui no s’ajusta a les normes de gènere, l’estil de presa de decisions, el nivell de religiositat, l’empatia i diferents formes d’agressivitat (física, verbal, ira, hostilitat).

Homes i heterosexuals mostren nivells més alts de transfòbia

Les dades són clares: els homes presenten nivells significativament més alts tant de transfòbia i agressions que les dones, amb una diferència notable en el cas de les actituds transfòbiques. També puntuen més alt en agressivitat física i verbal i més baix en empatia, especialment en la dimensió afectiva, és a dir,la capacitat de compartir el que sent l’altra persona.

L’orientació sexual també marca distàncies. Segons l’estudi, les persones heterosexuals mostren més transfòbia que les bisexuals, mentre que no s’observen diferències significatives en el nivell d’agressions directes segons orientació. L’edat no es va relacionar significativament amb la transfòbia, i només va mostrar una associació mínima amb les agressions directes, mentre que la ideologia política va presentar diferències sense patrons concloents. 

Religiositat alta, més transfòbia; més agressivitat, més agressions

On sí que l’estudi troba patrons clars és en la combinació de religiositat, agressivitat i empatia. Les persones amb més religiositat —mesurada pel grau de creença, la freqüència de culte i de pregària i la importància de Déu a la pròpia vida— presenten nivells significativament més alts de transfòbia i actituds d’assetjament cap a persones trans o amb expressions de gènere no normatives. En els models utilitzats en aquest estudi, la religiositat apareix com el predictor més fort d’aquestes actituds.

L’agressivitat física i verbal també hi juguen un paper rellevant. Valors més alts en agressivitat física i verbal s’associen amb més transfòbia i la violència física, a més, és una de les variables que millor anticipen les agressions directes. De fet, el model estadístic més complet mostra que la transfòbia i l’agressivitat física expliquen prop del 28% de la variabilitat en les agressions contra persones trans, amb la transfòbia com a predictor principal.

L’empatia actua en sentit contrari: tant la cognitiva (entendre què sent l’altra persona) com, sobretot, l’afectiva (compartir aquest sentiment) es relacionen amb nivells més baixos de transfòbia i agressions. Les persones menys capaces d’emocionar-se amb el patiment aliè són, segons l’estudi, més propenses a adoptar actituds hostils envers les persones trans.​​

Clau per a les polítiques i la prevenció

L’estudi conclou que, si es vol reduir la transfòbia i les agressions contra les persones trans, cal actuar sobre dos grans fronts: la religiositat i l’agressivitat, sense oblidar el reforç de l’empatia. En el terreny religiós, apunta a la importància que les confessions incorporin discursos explícits contra la discriminació de les persones trans, atesa la forta associació entre religiositat i actituds transfòbiques. “Els resultats no impliquen que la fe religiosa generi transfòbia, però sí que assenyalen la necessitat que els espais religiosos esdevinguin entorns explícitament compromesos amb la dignitat i la inclusió de les persones trans”, explica Jorge Dueñas, investigador del Departament de Psicologia de la URV, que ha participat en la recerca. “La religió, com qualsevol àmbit social, pot contribuir a reduir l’estigma si promou discursos clars contra la discriminació”, afegeix.

Pel que fa a l’agressivitat, els autors insisteixen en la necessitat d’incloure programes de gestió de la ira i de reducció de la violència, especialment física, en les estratègies de prevenció. Aquests programes, combinats amb intervencions educatives que fomentin l’empatia afectiva, podrien reduir tant el rebuig com la probabilitat que aquest rebuig desemboqui en agressions.

Tot i les limitacions —la mostra està concentrada en tres ciutats catalanes, amb poca participació de persones participants trans i no binàries—, la recerca ofereix un mapa detallat de factors de risc i assenyala direccions concretes per a futures polítiques públiques i campanyes de sensibilització.

Referència bibliogràfica: Dueñas, J.-M., Sánchez-Valiente, D., & Morales-Vives, F. (2026). Exploring Attitudes Toward Transgender Individuals: The Prediction of Transphobia and Gender-Bashing in Adults. Psychological Reports, 0(0). https://doi.org/10.1177/00332941261423119