Investigadors de Harvard, de la Universitat Rovira i Virgili i de la Universitat de Navarra han identificat per primera vegada aquests metabòlits que preveuen l’aparició de l’infart de miocardi i l’ictus en població de l’Estat espanyol i els Estats Units

Investigadors de la Universitat Rovira i Virgili-IISPV, liderats pel catedràtic Jordi Salas-Salvadó; de la Universitat de Navarra, amb Miguel Ángel Martínez-González al capdavant, i el consorci PREDIMED, en col·laboració amb la Universitat de Harvard i el Broad Institute d’Estats Units, han identificat per primera vegada una empremta metabolòmica (que consisteix en diversos metabòlits que circulen per la sang), relacionada amb el seguiment de la dieta mediterrània. Aquesta descoberta prediu l’aparició de l’infart de miocardi i l’ictus. El treball acaba de publicar-se a la prestigiosa revista de la Societat Europea de Cardiologia.

L’equip d’investigació, integrat per experts internacionals en nutrició i metabolisme, va determinar més de 300 metabòlits en mostres de sang de 1.859 participants de l’estudi multicèntric espanyol PREDIMED, realitzat en pacients d’alt risc cardiovascular seguits durant una mitjana de cinc anys, i 6.868 participants de tres grans estudis als Estats Units, realitzats en població sanitària seguits durant més de quinze anys.

A través de qüestionaris dietètics, d’aquests participants se’n coneixia el nivell de compliment amb el patró dietètic tradicional mediterrani. La innovació de l’estudi ha consistit a identificar un conjunt de metabòlits, denominats empremta metabòlica, que es van associar amb l’escala de seguiment de la dieta mediterrània. Per descobrir-los s’han utilitzat algoritmes d’intel·ligència artificial que han permès conèixer els 67 metabòlits de l’empremta. Aquesta empremta metabolòmica es va identificar en població espanyola de l’estudi PREDIMED i es va validar en població dels Estats Units. L’empremta metabolòmica de la dieta mediterrània inclou tant metabòlits marcadors d’ingesta com de l’efecte que té.

Aquesta empremta metabolòmica és un indicador més objectiu del seguiment de la dieta mediterrània, i quan es va comparar amb l’escala obtinguda només mitjançant qüestionari, l’empremta metabolòmica en sang predeia molt millor la presència de diabetis o els nivells d’alguns factors de risc cardiovascular, en comparació del seguiment determinat únicament a través de qüestionaris dietètics.

El més rellevant és que aquesta petjada metabolòmica de la dieta mediterrània va pronosticar en gran manera la possibilitat que una persona tingui un infart de miocardi o un ictus, tant en els participants de l’estudi PREDIMED com en els participants dels tres estudis americans.

És la primera vegada que es determina l’empremta de metabòlits relacionada amb el seguiment d’un patró dietètic com el mediterrani. Això obre grans portes a l’hora d’albirar possibles vies metabòliques que expliquin els beneficis observats de la dieta mediterrània sobre la salut i la malaltia. A més, l’empremta metabolòmica identificada promet avaluar de forma més objectiva i comprensible el seguiment  i la resposta metabòlica a la dieta. Per tant, pot ser útil en el futur per individualitzar millor la dieta que s’ha de seguir per a la prevenció de la malaltia.

L’investigador Jordi Salas-Salvadó, de la URV i de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere i Virgili, cocoordina al costat de la Universitat de Harvard i la Universitat de Navarra dos projectes finançats pel National Institute of Health de el Departament de Salut i Serveis Socials dels Estats Units. Això ha permès aquesta important troballa entre els múltiples descobriments fets en els cinc últims anys pel que fa a diferents estudis sobre metabolòmica, malaltia cardiovascular i diabetis en què col·laboren investigadors de l’estudi PREDIMED que pertanyen al CIBERobn, diferents universitats espanyoles i centres d’investigació del nostre país amb investigadors dels EUA, liderats pel professor Frank Hu.

Referència bibliogràfica: Jun Li et al. “The Mediterranean diet, plasma AQ3 metabolome, and cardiovascular disease risk” European Heart Journal (2020) 00, 1–13 Clinical Research. doi:10.1093/eurheartj/ehaa209