El Centre d’Estudis Sobre Conflictes Socials (CECOS) de la URV, ha reunit investigadors –historiadors, antropòlegs i juristes principalment- i representants de l’església catòlica, en unes jornades que han qualificat d’inèdites. El paper de l’església durant el franquisme, ha estat tractat i debatut en un congrés que s’ha fet amb el vistiplau i la participació de la diòcesi de Tarragona

Parlar sense embuts del franquisme i de l’església catòlica en un espai on hi són representades totes les veus. Això és el que es pot veure i sentir  en el congrés “Església i franquisme” que té lloc al campus Catalunya de la URV els dies 13 i 14 d’abril. El director del Centre d’Estudis Sobre Conflictes Socials (CECOS) Josep Sánchez-Cervelló ha defensat durant  l’inici de les jornades la llibertat religiosa perquè sinó,  ha dit “no poden existir altres llibertats”.

Saber tot el que va passar i aprendre’n, l’atorgament del perdó i el reconeixement de tots els cristians, han estat alguns dels temes més repetits durant la primera part de les jornades  que han estat inaugurades també pel rector de la URV, Josep Anton Ferré i l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol. Aquest, ha incidit en la necessitat de reconèixer “la relativitat dels nostres punts de vista” i ha considerat que d’aquest període sempre hi haurà aspectes obscurs però ha recalcat que és bo treballar des del punt de vista històric per no deixar ferides obertes “sense que sigui ara moment de jutjar”.

També  ha estat present a la inauguració el director del Memorial Democràtic, Jordi Palou qui ha reivindicat la importància de saber què va passar i ha agraït les paraules conciliadores de l’església catalana en contrast a l’espanyola que prefereix optar “per l’amnèsia i l’oblit”.  Precisament els organitzadors han agraït la implicació de la diòcesi de Tarragona en aquest congrés en el qual, durant dos dies, es parla de temes com la repressió del cristianisme protestant, de Vidal i Barraquer i de Pont i Gol, de la relació del franquisme amb altres confessions religioses, del la memòria històrica i l’església catòlica, de la repressió franquista  i del tardofranquisme i la transició.

Religió i societat i l’adaptació de l’església catòlica als nous temps

En aquest congrés s’han organitzat dues taules rodones.  La primera, per parlar de religió i societat, on s’hi ha tractat la persecució religiosa a la zona republicana, del paper de la jerarquia religiosa durant la guerra civil, de l’església i la maçoneria i de l’església i la repressió franquista a Tarragona.  L’altra, que es farà aquest dimarts, tractarà de l’església catòlica i l’adaptació als nous temps, amb ponències sobre el  Concili Vaticà II, els Cristians pel Socialisme, l’església i la transició política a Catalunya i a Espanya, els privilegis fiscals de l’església i la reconciliació entre l’església catòlica i les víctimes del franquisme. També  s’ha organitzat la projecció del documental Ciutadà Escarré (l’abat de Catalunya) i una ruta per la Tarragona de la guerra civil i la repressió franquista.

Aquest congrés ha estat organitzat pel CECOS i l’Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a  Tarragona en col·laboració amb l’Ateneu Republicà de Tarragona.