Carles Campuzano, conseller de Drets Socials de la Generalitat: “La llei de la dependència havia de servir per superar el model de cures de base familiar però no ha estat així”

Residències, habitatges col·laboratius, cures a casa… com serà el futur de les persones grans? Una jornada celebrada aquest divendres a la URV ha analitzat i debatut el règim jurídic de l’entorn residencial de gent gran, diversitat funcional i salut mental, després que la COVID-19 hagi fet patent les debilitats del sistema de cures i les febleses entre l’acció sanitària i l’acció social. Es tracta de la segona jornada sobre règim jurídic a l’atenció a la persona en matèria social, que organitza la Càtedra d’Estudis Jurídics Locals Màrius Viadel, la Càtedra d’Inclusió Social, la Xarxa Sanitària, Social i Docent Santa Tecla i el Departament de Drets Socials de la Generalitat, i que ha comptat amb el conseller Carles Campuzano. 

Campuzano ha apuntat que “la llei de la dependència havia de servir per superar el model de cures de base familiar però no ha estat així”, i ha confirmat que cal elaborar una llei per la creació d’una agència social i sanitària. Però en aquest escenari “no podem esperar-nos amb els braços plegats mentre el procés avança”. Per aquesta raó, ha anunciat que juntament amb el conseller de Salut de la Generalitat, Manel Balcells, proposaran algunes mesures en les pròximes setmanes. 

Si bé existeixen lleis i polítiques per l’atenció a la dependència, com ara la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència o La Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, el conseller de Drets Socials n’ha denunciat l’infrafinançament, que impedeix que es puguin aplicar i desenvolupar de forma idònia. “L’Estat ha de mobilitzar més recursos, perquè sinó la Generalitat no té suficients mitjans per al finançament que es necessita”, ha afirmat.  

Una de les circumstàncies que s’han denunciat han estat les llistes d’espera per valorar les situacions de dependència, que aquest any ja agrupen a més de 50.000 persones pendents d’assignació, segons Campuzano.  

L’àmbit de les cures 

I si parlem de l’àmbit de les cures? La majoria de vegades aquestes recauen sobre la unitat familiar, i són assumides per les dones. “La majoria d’homes només assumeixen la cura si es tracta del cercle més immediat i si no hi ha altres persones disponibles”, argumenta  Dolors Comas d’Argemir i Cendra, catedràtica d’Antropologia Social de la URV, que ha fet la ponència inaugural. Comas ha publicat una recerca anomenada La cura importa. Impacte de gènere en els i les cuidadores de gent gran i dependents en temps de la Covid-19, que prenent com a punt de partida la pandèmia, analitzava tot el sistema de dependència. 

Escenaris de futur 

“Les residències continuaran sent necessàries, però cal introduir canvis, dignificar-les. Calen decisions polítiques d’envergadura, però també canvis de model perquè les residències no han de ser el primer recurs en què pensem n’hi ha d’haver molts altres”, adverteix Comas. 

Comas argumenta que els principis bàsics per un nou model d’atenció a la dependència són els següents: els serveis s’han de centrar en la persona, han d’existir els serveis suficients per poder envellir a casa, les persones han de poder romandre en l’entorn comunitari (com per exemple amb els habitatges cooperatius), les residències han de ser més petites i semblants a les llars, s’ha de dignificar el treball de les cuidadores, i cal establir polítiques públiques que garanteixin el dret a cuidar i ser cuidat. 

L’acte va comptar amb diverses ponències més sobre el model residencial de Catalunya, la concertació dels serveis residencials, la inspecció dels serveis residencials, els àmbits i la gestió de l’entorn residencial. En la taula presidencial hi han intervingut Josep Pallarès i Marzal, rector magnífic de la URV; Carles Campuzano, conseller de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya; Joan Maria Adserà i Gebellí, director general de la Xarxa Sanitària, Social i Docent Santa Tecla; Maria Victòria Forns i Fernández, professora de treball social i serveis socials i codirectora de la Càtedra d’Inclusió Social i codirectora acadèmica de la Jornada de la URV.