31/10/2022
La Càtedra UNESCO de Diàleg Intercultural a la Mediterrània publica un informe per prevenir la radicalització i la violència extrema
El document de recomanacions polítiques és un dels resultats del projecte Connekt, que aconsella abandonar l'enfoc centrat en la seguretat i abordar les causes profundes de la radicalització i la violència extrema
El document de recomanacions polítiques és un dels resultats del projecte Connekt, que aconsella abandonar l'enfoc centrat en la seguretat i abordar les causes profundes de la radicalització i la violència extrema
Connekt (Contexts of Extremism Violent in the MENA and Balkan Societies) és el projecte de recerca europeu, liderat per l’Institut Europeu de la Mediterrània amb la participació de la Càtedra UNESCO de Diàleg Intercultural de la Mediterrània de la Universitat Rovira i Virgili, que ha investigat què pot impulsar els joves d’entre 12 i 30 anys de vuit països (Egipte, Tunísia, Jordània, Marroc, Kosovo, Bòsnia i Hercegovina, Macedònia del Nord i Bulgària) a iniciar un procés de radicalització cap a l’extremisme violent. Fruit d’aquesta recerca, la Càtedra ha publicat un informe amb recomanacions polítiques en matèria de radicalització i violència extrema adreçat als decisors polítics de la UE i als interlocutors nacionals dels estats de les regions de la Mediterrània, el Nord d’Àfrica i els Balcans.
Aquest document ofereix recomanacions pràctiques i útils per contrarestar la radicalització i la violència extrema abordant set factors hipotètics que es consideren que impulsen els joves a l’extremisme violent, que són: la religió, la privació econòmica, les desigualtats territorials, les dinàmiques transnacionals, la socialització digital, les qüestions polítiques (idees i greuges), la cultura i les oportunitats educatives i de lleure.
En línies generals, l’equip investigador no ha identificat una combinació de factors que condueixen a la radicalització, sinó que respon al context, la conjuntura temporal i les trajectòries individuals específiques de cada subjecte. Per això les recomanacions que fan als decisors polítics se centren en l’ús d’enfocaments més holístics, que abordin les causes profundes de la radicalització i la violència extrema, que no pas centrats exclusivament en la seguretat.
Així, per exemple, recomanen crear consells municipals, regionals i estatals sobre diversitat religiosa i convertir-los en referents en assumptes legislatius; proporcionar als joves les habilitats i la formació necessàries per adaptar-se a les demandes del mercat laboral actual; reforçar el paper de l’educació com a eina essencial per promoure el pensament crític; augmentar el pressupost per a la creació i sostenibilitat dels programes de rehabilitació per als combatents terroristes que han tornat i les seves famílies, i educar i promoure la igualtat de gènere com a forma de desarticular el potencial de les masculinitats tòxiques, entre d’altres mesures.
Les recomanacions es deriven d’una lectura comparativa interregional dels resultats de la investigació empírica, a partir de les entrevistes semiestructurades i en profunditat a més de 118 representants d’institucions estatals i no estatals de 8 països: Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Egipte, Jordània, Kosovo, Macedònia del Nord, Marroc i Tunísia.
Es pot consultar l’informe “Countering and Preventing Macro-Level Drivers of Radicalisation and Violent Extremism in MENA and Balkans” al web del projecte Connekt, on hi ha el document de resum i l’informe complet.