És una de les conclusions de l’informe de la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial, que reivindica la valoració monetària dels recursos naturals per a un futur més equilibrat i sostenible

L’informe trimestral de conjuntura econòmica de la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la Universitat Rovira i Virgili assenyala l’evolució econòmica favorable i el dinamisme en la creació d’ocupació al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre malgrat la inestabilitat geopolítica, l’encariment de l’energia i la persistència de la inflació, que condicionen les perspectives de l’economia mundial.

La Càtedra ha presentat l’informe, que té el suport de la Diputació de Tarragona i la Fundació URV, a la Cambra de Comerç de Tortosa, juntament amb el monogràfic “El capital natural de les Terres de l’Ebre i del Camp de Tarragona”, en què es reivindica la valoració monetària dels recursos naturals com una eina per avançar cap a un model econòmic més equilibrat i sostenible. La jornada ha inclòs una breu presentació de l’empresa Infosa, dedicada a la producció de sal marina, i l’empresa Musclarium, dedicada al sector turístic i gastronòmic.

L’estudi destaca que la demarcació de Tarragona manté una evolució econòmica favorable, amb un creixement del valor afegit brut (VAB), és a dir, la riquesa creada, del 3,1% el 2025, per sobre de la mitjana catalana, i una creació d’ocupació especialment dinàmica. El Camp de Tarragona destaca pel dinamisme industrial, mentre que a les Terres de l’Ebre els serveis lideren la recuperació.

Tanmateix, persisteixen reptes com una taxa d’atur superior a la catalana, l’estacionalitat laboral i les desigualtats econòmiques entre comarques. Per afrontar-los, l’informe recomana impulsar la inversió, la innovació i la diversificació  productiva, generar ocupació estable i de qualitat i integrar la preservació del capital natural en un model de desenvolupament més equilibrat i sostenible.

Pel que fa a Catalunya, l’estudi destaca el dinamisme notable de la seva economia, impulsada principalment pels serveis, la construcció i el consum de les llars. Tanmateix, la indústria i la inversió productiva mostren una evolució més feble. Malgrat la millora de la productivitat, Catalunya encara no ha recuperat la seva posició relativa de PIB per habitant respecte de la Unió Europea anterior a la pandèmia.

L’economia espanyola, per la seva banda, manté un creixement sòlid, impulsat principalment per la demanda interna, però es preveu una moderació progressiva de l’activitat els pròxims anys. El mercat laboral continua mostrant dinamisme, tot i que les tensions energètiques i la inflació dificulten la recuperació del poder adquisitiu de les famílies.

Un territori ric en capital natural

El monogràfic analitza la riquesa territorial des d’una perspectiva que va més enllà dels indicadors tradicionals de producció i renda. L’estudi presenta una valoració monetària del capital natural i del patrimoni immobiliari de les comarques catalanes, una iniciativa innovadora a escala comarcal. Mitjançant l’estimació del valor dels recursos naturals i dels beneficis que poden generar els ecosistemes, el treball permet identificar diferències territorials en la dotació, la composició i la distribució dels actius naturals, que sovint queden ocultes en les dades agregades.

Així, l’informe dona un valor monetari al sol en funció del rendiment econòmic que se’n pot treure (2.250 euros per hectàrea els boscos, 9.672 els conreus de secà, 25.938 els de regadiu…) i a partir d’aquí calcula la riquesa natural de cada territori. Per exemple, l’àrea metropolitana de Barcelona té un capital natural de 572 milions d’euros, mentre que el del Camp de Tarragona és de 1.399 i el les Terres de l’Ebre, de 2.335.

Així, el monogràfic destaca la importància d’incorporar el capital natural en les polítiques d’ordenació territorial i desenvolupament econòmic. Aquesta informació constitueix, segons els responsables de la Càtedra, una eina útil per orientar la conservació del patrimoni natural i la preservació dels ecosistemes, amb l’objectiu d’avançar cap a un model de creixement més sostenible, que compatibilitzi l’activitat econòmica amb la protecció del medi ambient i el benestar de les generacions futures.