L'objectiu de la norma és configurar el marc d’ordenació del sistema català de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I) per consolidar la ciència com a element estructural del país

El Govern de la Generalitat ha aprovat aquest 27 de juliol l’Avantprojecte de Llei de la ciència de Catalunya, la norma que configurarà el marc d’ordenació del sistema català de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I) amb l’objectiu de consolidar la ciència com a element estructural del país. Segons el govern català, el text és una eina estratègica per avançar cap a l’objectiu de prioritzar l’R+D+I com a garantia d’un futur de progrés econòmic i benestar social. En aquest sentit, en la presentació pública de l’avantprojecte, la consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, ha explicat que conté tots els elements perquè el sistema català de coneixement funcioni de manera coordinada, integrada i avaluada, així com de les eines jurídiques i econòmiques necessàries per fer front als reptes globals que permetin afermar el posicionament de Catalunya com a pol científic internacional.

Geis ha destacat que “és una llei plenament consensuada per la comunitat científica i universitària del país”. La consellera també ha recordat que la llei “sorgeix del mandat democràtic del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement” i dotarà la política científica catalana “d’un marc jurídic estable i compacte en sintonia amb l’aposta del país per construir una societat del coneixement basada en l’impuls de la recerca i la innovació”. Per primera vegada, Catalunya disposarà d’una normativa sistemàtica que defineixi, coordini, protegeixi i fomenti la ciència plenament ajustada a les necessitats i les característiques d’un sistema d’R+D+I amb personalitat pròpia i reconegut internacionalment.

El sistema de recerca català és capdavanter en la captació de fons europeus. En els últims sis anys, i en el marc el programa Horitzó 2020, Catalunya ha captat 1.583 milions d’euros, un 2,5% del total i, per tant, molt per sobre de l’1,5% del seu pes en termes poblacionals. En el cas dels ajuts als investigadors excel·lents, que atorga el Consell Europeu de Recerca, Catalunya està en la segona posició de la Unió Europea en captació de fons, només per darrera dels Països Baixos. Pel que fa a l’impacte en el PIB, cada euro invertit en recerca, retorna multiplicat per quatre mentre que cada investigador català pot generar fins a set noves contractacions.

La consellera Geis ha recordat que “el text que s’ha aprovat avui s’ha treballat durant més de dos anys amb rigor i cura i buscant el màxim consens per part de les anteriors conselleries d’Empresa i Coneixement”. És per aquest motiu que la consellera ha demanat als grups parlamentaris la tramitació amb caràcter d’urgència d’aquest avantprojecte de llei “clau per al moment de recuperació que viu el país”.

Entre els principals objectius de la Llei de la ciència de Catalunya, destaquen diferents aspectes. En primer lloc, la governança i coordinació del sistema d’R+D+I. Es confia a dos òrgans, un de nova creació, el Consell de Recerca de Catalunya (CORICAT) i es dona un nou impuls a la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació (CIRI). El CORICAT s’erigeix com a òrgan d’alt nivell per reflexionar, debatre i assessorar el Govern en les grans decisions estratègiques de país. La CIRI tindrà un nou paper com a òrgan col·legiat de coordinació del Govern de la Generalitat en matèria de foment de la recerca, la transferència de coneixement i la societat digital, entre d’altres. Ambdós tindran competències en l’ordenació del sistema d’R+D+I de Catalunya que es realitzarà en base als instruments de planificació, finançament i avaluació del sistema.

En segon lloc, contempla a tots els agents del sistema català de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I). Hi figuren els agents sobre els quals el Govern de la Generalitat ostenta la competència exclusiva en recerca i la regulació sobre el seu sector públic: universitats públiques i privades; centres de recerca reconeguts com a centres CERCA; hospitals universitaris i hospitals intensius en activitat de recerca del sistema de salut català; instituts de recerca i innovació en salut del sector públic de la Generalitat; la Fundació Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA); les infraestructures científico-tècniques singulars del sector públic de la Generalitat. També hi ha altres agents: els parcs científics i tecnològics; el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC); els serveis cientificotècnics i altres infraestructures de suport i de cooperació entre agents; els centres tecnològics i les empreses intensives en R+D+I. I s’hi inclouen les agències de suport i finançament: l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR); l’ Agència per a la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ), i l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS).

En tercer lloc, l’avatprojecte de llei contempla les condicions dels professionals de la ciència. Defineix les polítiques de personal per a garantir les condicions adequades de treball dels professionals de la ciència. En aquesta línia es promourà la mobilitat a través de processos de formació, consolidació, captació, retenció i retorn del talent; es definiran els principis que hauran d’inspirar les polítiques de personals dels agents de recerca del sistema; preveuen les figures del personal tecnòleg i tècnic de suport a la recerca; personal d’administració amb funcions de col·laboració i assistència d’R+D+I; col·laborador científic en tasques d’elaboració, direcció, gestió, seguiment, foment i avaluació dels plans i programes en R+D+I de caràcter temporal.

En quart lloc, la norma preveu un nou model de finançament públic-privat: el mecenatge. En l’avenç cap a un nou model de finançament públic-privat amb major implicació del món de l’empresa i noves fórmules de mecenatge, es proposa un finançament públic sostingut en la mitjana de la UE, complementat per un increment de la participació del sector privat en la línia dels països més avançats de l’entorn científic de referència de Catalunya, i es preveu la creació d’un Consell del Mecenatge en R+D+I per incidir positivament en la implicació privada en el finançament de la ciència.

En cinquè lloc, la internacionalització i acció exterior en R+D+I. Es preveu aprofundir en la internacionalització del sistema mitjançant l’increment de la contribució a l’espai europeu de recerca i el reconeixement a la comunitat investigadora catalana a l’exterior.

D’altra banda, l’avantprojecte de Llei també preveu flexibilitzar i simplificar els procediments i estructures administratives, enfortir la transmissió activa del coneixement cap a la societat, així com afavorir la participació activa de la ciutadania en les polítiques públiques d’R+D+I i fomentar les vocacions científiques.