Dues de les estudiants que acabaran el quart curs destaquen el tracte proper rebut al centre al llarg de tot el grau

La seu de Vilafranca del Penedès de la Universitat Rovira i Virgili va obrir les portes el curs 2022/23, amb el grau en Infermeria com a única titulació i ampliant l’oferta d’uns estudis que ja s’impartien al campus Catalunya i al de Terres de l’Ebre, i a la seu del Baix Penedès. Quatre anys més tard, la quarantena d’estudiants de la primera promoció arriba a la recta final de la carrera, amb l’acte de graduació previst per al 18 de juny a Auditori Municipal Maria Rosa Juncosa de Vilafranca. Enrere han quedat quatre cursos amb centenars de classes lectives i més de 2.000 hores de pràctiques.

El grau en Infermeria de Vilafranca ha acollit estudiants d’orígens diversos, des de residents a la mateixa ciutat fins a provinents d’altres punts de l’estat. Del primer cas és Maria Mora i del segon, Zamara Guerra. Totes dues formen part de la primera promoció d’estudiants que es graduarà a Vilafranca, que van estrenar l’espai i que l’han anat posant a prova, i valoren positivament l’experiència viscuda, malgrat haver començat el recorregut amb sensacions diferents.

Maria Mora no es podia creure, quan se’n va assabentar en acabar el batxillerat, que la seva ciutat estrenava estudis universitaris i que eren, justament, els que ella volia fer: “Malgrat el risc d’estudiar en un lloc nou, i que d’alguna manera era venir a cegues, ho vaig provar i avui en faig una valoració molt positiva. La Universitat m’ha permès estudiar envoltada de la meva família i com que m’hi he trobat molt a gust, es pot dir que he estudiat sense sortir de casa, la qual cosa m’ha donat molta estabilitat durant el grau.”

Zamara Guerra, per la seva banda, prové de les Canàries i no li va donar la nota per quedar-s’hi. A partir d’aquí, qualsevol destinació a la península li era indiferent. “Vaig aterrar a Vilafranca, a la URV, com ho podia haver fet a qualsevol altre lloc. Per això no tenia cap expectativa. La primera impressió va ser estranya, ja que en arribar vaig saber que érem la primera promoció, però també positiva, ja que hi havia professors joves que començaven la seva trajectòria docent i unes instal·lacions que estrenàvem nosaltres”, explica Guerra, segons la qual com que eren un grup molt divers es van preocupar que se sentissin a gust i se’ls va ajudar en tot “amb un tracte molt proper”. La Maria afirma que el contacte entre gent de diversos territoris i cultures ha sigut una riquesa per a tots i que algun petit conflicte lingüístic inicial s’ha resolt de seguida gràcies a la predisposició de tothom.

De fet, tant Maria Mora com Zamara Guerra destaquen aquest ambient “familiar” com un dels punts forts de la seu de Vilafranca: “És un avantatge que et coneguin pel nom i el cognom, que sàpiguen d’on vens, quins són els teus problemes i les teves inquietuds… Hi ha moltes oportunitats per parlar amb els professors i amb el personal amb tranquil·litat”, diu Maria Mora. “El fet de ser pocs estudiants és un avantatge i tens un tracte de tu a tu amb el professorat”, hi afegeix la Zamara.

I totes dues agraeixen en aquest sentit l’atenció mostrada sempre pel personal del centre, especialment per Rosa Raventós, la coordinadora del grau en Infermeria de la seu de Vilafranca, que els ha ajudat sempre en tot, tal i com asseguren, fins i tot en gestions no directament relacionades amb els estudis.

Maria Mora explica que tampoc hi han trobat a faltar ambient universitari, malgrat ser un centre petit: “Quan acabes el batxillerat tens idealitzada la vida universitària i molts volen anar a Barcelona a viure-la, però realment aquí també la fas, aquesta vida, perquè estàs molt en contacte amb tothom i sents que realment formes part de la Universitat.”

Creixement en paral·lel

Sovint s’han sentit una mica “conillets d’índies” per ser les primeres en estudiar el centre, tal i com admet la Maria, però sempre s’ha tingut molt en compte la seva opinió i els han preguntat sovint què trobaven a faltar o què canviarien, de manera que s’han sentit molt partícips de les millores experimentades, una opinió que comparteix la Zamara, contenta amb l’evolució personal i col·lectiva viscuda. “El professorat també s’ha anat adaptant molt a nosaltres i a les nostres necessitats”, apunta.

I, pel que fa al futur, de moment totes dues estan molt centrades en acabar bé el curs i graduar-se. Després, ja es veurà. Es veuen treballant en hospitals públics dels seus territoris respectius, la Maria Mora al Penedès i la Zamara Guerra a les Canàries, on té clar que tornarà tot i que no descarta un futur retorn a Catalunya. A totes dues els agrada tot de la infermeria, tot i que a la Zamara li atreu sobretot la comunitària. El ventall de la Maria va des d’urgències a la salut mental, passant per pal·liatius. “No se on acabaré”, conclou.

Com les dues estudiants, Rosa Raventós també destaca el bon entorn per a l’estudi creat al centre gràcies al tracte proper i “familiar”, a més de l’aprenentatge continu viscut des de l’estrena, la qual cosa els ha permès a tots plegats créixer en paral·lel. Per això com a coordinadora valora molt positivament els quatre anys de funcionament de la seu i els seus estudis d’Infermeria.

L’Ajuntament de Vilafranca, propietari dels espais de l’Antiga Estació Enològica i de l’edifici adjacent de Cal Gallina cedits a la URV per a la seu, s’ha encarregat de tirar endavant treballs d’adequació durant aquests quatre anys. A l’horitzó hi ha un nou campus, per impulsar el qual ja s’ha signat el conveni entre les dues institucions.

A més de les aules i els espais comuns, com el CRAI, la Seu de Vilafranca disposa de tres aules de laboratori amb l’instrumental i el material per fer-hi les pràctiques de simulació, on es treballen habilitats clíniques. Tot plegat ha servit per formar professionals, com la Maria Mora i la Zamara Guerra, capaces de promoure el benestar, prevenir malalties i oferir cures de qualitat a les persones amb problemes de salut, en la rehabilitació i en el final de la vida.