El Consell Social de la URV ha convocat la primera edició dels premis a l’impacte social de la recerca en què s’han presentat 28 propostes

L’aposta per l’impacte social de la recerca de la URV s’ha posat de manifest en el nou pla estratègic de recerca, aprovat el passat mes de juny, i aquest divendres s’han continuat construint les bases amb el lliurament dels premis a projectes que han demostrat o que es preveu que tindran impacte social. El Consell Social de la Universitat ha convocat la primera edició dels premis i al voltant de l’acte de lliurament d’aquests s’ha organitzat una jornada de reflexió i debat entorn de l’impacte social de la recerca.

En aquesta edició s’han lliurat premis en dues modalitats: ex ante per a projectes que encara no estan executats o no ho estan del tot i ex post per a projectes que ja tenen evidències del seu impacte social. I en cada modalitat s’han premiat propostes de tres àmbits. En l’àmbit de les ciències socials i humanitats el premi ex ante ha estat pel projecte “Empreses i Drets Humans” del grup Territori, Ciutadania i Sostenibilitat, per afavorir que les empreses desenvolupin les seves activitats econòmiques amb respecte als drets humans i al medi ambient, en qualsevol lloc on operin. En aquest àmbit el premi ex post  ha estat pel projecte “El pliopleistocè del Camp dels Ninots i la depressió prelitoral: evolució paleoclimàtica, dispersions faunístiques i humanes” , del grup de recerca Autoecologia Humana del Quaternari de l’IPHES, per la planificació estratègica del jaciment paleontològic fomentat en el rigor científic i basat en criteris de sostenibilitat i desenvolupament.

En l’àmbit de les ciències experimentals, enginyeria i arquitectura el premi ex ante ha estat pel projecte “Materials biomimètics intel·ligents” del grup de recerca Meteor un projecte que passa per desenvolupar la majoria de les parts d’una pila de combustible de metanol directe reversible, és a dir, les membranes que es requereixen: una per al transport de protons i l’altra per l’absorbidor de CO2 i un sistema d’adsorció de CO2. I en aquest mateix àmbit el projecte guanyador en la categoria ex post ha estat per la “Detecció i anàlisi del càncer de mama mitjançant visió per computador”, del grup de recerca Robòtica i Visió Intel·ligents en què s’ha dissenyat algoritmes efectius per al diagnòstic del càncer de mama a través d’imatges mèdiques a través de tècniques de visió per computador.

En l’àmbit de les ciències de la salut i de la vida la proposta guanyadora ex ante ha estat pel projecte “Cronicitat i els cuidador@s familiars: salut mental positiva, resolució de problemes i e-Health (web 2.0 i APP), del grup de recerca Caringcf-Infermeria Avançada, que parteix de la cura a la cuidadora com a peça clau per a l’atenció de les persones dependents i es proposa un treball per difondre i transferir els resultats de la recerca en atenció primària, associacions i col·lectius professionals relacionats amb les persones malaltes cròniques. En l’àmbit de la salut, el projecte que ja ha estat executat  ha estat  l’“Eina per la presa de decisions davant de la possible reconstrucció postmastectomia en el càncer de mama” que ha presentat el Grup de Recerca en Medicina Aplicada de l’Hospital Joan XXIII, una eina telemàtica de presa de decisions compartides per a dones que se sotmetran a una mastectomia en el context del càncer de mama, amb la finalitat de facilitar el procés de presa de decisions sobre la possibilitat de fer-se una mastectomia o reconstruir-se el pit de forma immediata o diferida.

Aquests sis projectes rebran 4.000 euros per la millora del seu impacte social. Durant el lliurament de premis, el president del Consell Social, Joan Pedrerol, ha explicat que la qualitat de tots els projectes presentats ha estat molt alta i cadascun dels tres jurats dels premis ha tingut una feina molt complicada per decidir els guanyadors. Ha assegurat també que la convocatòria tindrà continuïtat.

Canvi d’estratègia el el plantejament de la recerca

Coincidint amb el lliurament dels premis s’ha organitzat una jornada per tractar de l’impacte social que  tenint en compte la rellevància que aquest tema està agafant arreu i les implicacions que comporta a nivell científic, polític i social. Paula Adam, responsable de l’àrea de recerca en ciències de la salut de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya,  fundadora i copresidenta de l’Escola Internacional d’Avaluació de l’Impacte de la Recerca (ISRIA) i líder del Grup ISOR un equip especialitzat en avaluar l’impacte social de la recerca ha fet la conferència central.

Per a Adam, queda molt de camí per recórrer tant en la maximització dels beneficis de la recerca des del punt de vista social, com en la seva avaluació. L’experta considera necessari fer un canvi d’estratègia a l’hora de plantejar quin tipus de recerca es vol fer. Sosté que és important tenir en compte l’impacte social de la recerca per, entre altres motius, legitimar el valor de la ciència, per retre comptes amb la societat, per millorar la manera de com fem la ciència i augmentar la seva cadena de valor i, en definitiva, per contribuir a un món millor. “No pot ser que fem ciència sense tenir evidència de què funciona i què no”, ha afirmat.

Adam ha parlat de dos tipus de ciència: l’orientada al coneixement, amb criteris intracientífics, més jeràrquica i prestigiosa, i l’enfocada a una aplicació més pràctica del coneixement, amb criteris de rellevància, utilitat i impacte econòmic i que té una gestió institucional i política. Entre els reptes de l’Impacte Social de la Recerca, considera que cal fer èmfasi en les economies del coneixement i l’orientació al retorn en riquesa de la ciència, i va remarcar la necessitat d’entendre i demostrar el retorn social de la ciència. “Cal posar la ciència en el punt de mira per ser més exigents sobre com fem ciència”, ha dit.

Adam també ha parlat del concepte de futilitat de la recerca, i ha esmentat la preocupació existent pel creixement exponencial de la producció científica. “Cada vegada es publica més. Serveix d’alguna cosa? Som capaços d’absorbir-ho? Tot el que fem té valor social?”, s’ha preguntat. En aquest sentit, ha esmentat un estudi de The Lancet que tenia com a objectiu augmentar el valor de la ciència i reduir la futilitat, a través, sobretot, d’incorporar a les recerques preguntes que siguin rellevants per a metges i pacients, dissenyar mètodes adients, publicar les recerques completes i que siguin accessibles i fer un informe imparcial i que es pugui utilitzar.

Posteriorment s’ha fet una taula rodona amb la participació del director general d’Universitats, Josep Pallarès,  el  director de l’Institut de Paleocologia Humana i Evolució Social,  Robert Sala i Blanca Deusdad professora de la URV I coordinadora del màster interuniversitari d’Antropologia Mèdica i Salut Global  que ha participat en diferents projectes europeus sobre serveis socials i l’estat del benestar i relacionats amb la  discriminació a les persones per la seva edat. Junt amb Paula Adam han parlat de la seva experiència en impacte social i les barreres i els reptes que els ha suposat treballar amb projectes amb impacte social, tan el disseny dels mateixos com en la seva avaluació .

I finalment el vicerector de política científica i de recerca, Josep Manel Ricart ha tancat la jornada exposant la rellevància que l’impacte social per la recerca té i tindrà cada cop més a la Universitat.