És el resultat d’un estudi encarregat pel govern català i coordinat pel professor Josep Sánchez Cervelló

El mapa de fosses de Catalunya s’ha ampliat amb 123 noves fosses localitzades a les Terres de l’Ebre, i ja en són 495 a tot Catalunya. Aquest és el resultat d’un estudi encarregat l’estiu passat pel Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència a la Universitat Rovira i Virgili i que ha coordinat el catedràtic d’Història Contemporània d’aquesta universitat i actualment degà de la Facultat de Lletres, Josep Sánchez Cervelló. Sorprenentment es tracta del primer estudi de geolocalització de fosses comunes de la Guerra Civil que es porta a terme a la comarca del Priorat i a Terres de l’Ebre, tot i que aquest territori va ser durament castigat i va viure un dels episodis bèl·lics més cruents: la Batalla de l’Ebre.

Arran d’aquest estudi, presentat divendres passat 28 d’abril a la Fatarella pel conseller d’Afers Exteriors de la Generalitat, Raül Romeva; la directora general de Relacions Institucionals, Carme Garcia; l’alcalde de la Fatarella Francisco Blanch i el mateix Sánchez Cervelló, s’ha realitzat una fitxa per cadascuna de les 123 fosses localitzades (69 de confirmades i 54 de probables) on hi consten les coordenades UTM, la localització amb cartografia de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, un recull fotogràfic de la localització, un resum històric i antecedents i les fonts documentals i/orals consultades per la seua localització. “Ha estat un tema complex i ho sabíem perquè han passat 80 anys i això dificulta el procés per trobar les fosses”, ha apuntat Sánchez Cervelló tot precisant que han trobat la col·laboració de molta gent gran dels pobles a l’hora de localitzar-les. “Sembla que finalment hi ha sensibilitat social i institucional per treure els morts de les cunetes”, ha afegit.

La majoria de fosses s’han localitzat a la comarca del Priorat (51), que és on hi havia els hospitals de campanya que atenien els combatents del front de l’Ebre, i a la Ribera d’Ebre (41) i la Terra Alta (24), que és on van tenir lloc els combats més sagnants del conflicte.

A partir d’aquesta geolocalització també s’han fet una vintena d’actuacions en superfície que han permès recuperar unes 300 restes òssies corresponents a setze individus. Unes restes que s’han dipositat al Memorial Democràtic de les Camposines, també a la Fatarella, on se’ls practicarà l’anàlisi d’ADN per poder ser identificades. El següent pas serà l’excavació d’aquests punts, però encara no hi ha un calendari. El que sí que ha anunciat Romeva és que el Pla de Fosses es reforçarà i s’ampliarà en el temps, passant dels 300.000 euros pressupostats per enguany a 800.000 per als propers 3 anys.