L’acadèmic de la Universitat de Califòrnia, present a les II Converses al Camp de Tarragona

El prestigiós arquitecte nord-americà Teddy Cruz va reivindicar al Centre de Lectura de Reus un urbanisme més social i d’inversió pública, per gestionar les ciutats del segle XXI des de baix. Va defensar una arquitectura compromesa amb les desigualtats creixents a tot el món i també amb la política, en la conferència inaugural de la segona edició de les Converses al Camp de Tarragona. Els organitzadors són la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC), juntament amb l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ETSA) de la URV i la Demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).

Partint del seu treball “de laboratori” a la frontera entre Tijuana (Mèxic) i San Diego (EEUU),  dissortadament famosa pel mur que l’actual president nord-americà, Donald Trump, vol fer encara més gran, Teddy Cruz va explicar el seu projecte “local i alhora global” per convertir “els conflictes urbans en instruments creatius de repensament de les ciutats”. Segons l’arquitecte, “el futur de l’urbanisme depèn menys dels edificis i més de la reconfiguració de les relacions socials”. El treball a aquesta frontera el realitza conjuntament amb Fonna Forman, professora de Ciències Polítiques de la Universitat de Califòrnia a San Diego, present a les Converses.

El conferenciant va reivindicar la figura del “ciutadà transfronterer”, amb “interessos comuns i valors compartits” amb les comunitats veïnes. Fent servir també com a exemple els projectes municipals engegats els darrers anys a Bogotà i Medellín (Colòmbia), l’arquitecte va parlar de l’espai públic com un “instrument per a incrementar la capacitat política d’una ciutat”. I va defensar una “arquitectura que sorgeix des d’abaix i amb els immigrants com actors destacats, treballant conjuntament amb les administracions”. “Anem cap a un urbanisme públic i dels barris”, va afirmar davant les autoritats i el públic que omplia la sala.

A Cruz el va presentar el director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura Pau de Solà-Morales, que va reconèixer que als urbanistes els hi calen “noves idees per solucionar els problemes actuals de les ciutats”. L’acte el va iniciar el president de la FPMC Joan Josep Marca, que va recordar que les Converses al Camp de Tarragona van nèixer l’any passat per recollir el testimoni de les Converses de Salou, celebrades entre els anys 1964 i 1970, amb la voluntat de fomentar el diàleg, el debat i la participació sobre temes d’interès al Camp de Tarragona. A l’acte va participar també el rector de la URV, Josep Anton Ferré, el president de la demarcació a Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Tarragona, Joan Tous, el delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona Òscar Peris, i la consellera de Cultura de l’Ajuntament de Reus Montserrat Caelles.

Fonna Forman, a la Facultat d’Economia i Empresa

Fonna Forman va  pronunciar la conferència “The social side of Adam Smith” a la Facultat d’Economia i Empresa, en el marc de les Converses. La investigadora és docent de Ciències Polítiques i directora fundadora del Centre de Justícia Global de la Universitat de Califòrnia a San Diego. Una teòrica de l’ètica i la cultura pública, el seu treball es centra en els drets humans a escala urbana, la justícia climàtica a les ciutats, i el desenvolupament urbà equitatiu al sud global. És sobretot  coneguda per la seva investigació revisionista de l’economia política moderna, ressuscitant les dimensions ètiques i públiques de pensadors clàssics com Adam Smith. Forman és la vicepresidenta del Climate Solutions Group de la Universitat, i a la Comissió de Ciutadania Global (assessorament polític de les Nacions Unides sobre els drets humans).

Experiències i tendències al Camp de Tarragona

A la segona jornada, el dimarts 23 de maig, quatre col·lectius de joves arquitectes i urbanistes del territori: Espais ocults, NUA Arquitectes, Sopes d’all, Arquitectes Ear i Centre de Recerca Urbana del Camp (CRUC) van oferir, des de la seva experiència, una diagnosi sobre el present i el futur de l’urbanisme al Camp de Tarragona.

La trobada es va iniciar amb la presentació, per part de Francesc Roig, patró de la FPMC, del llibre que recull les intervencions de la primera edició de les Converses al Camp de Tarragona, celebrada l’any passat.

Posteriorment, els cinc col·lectius d’arquitectes locals van resumir en un vídeo el seu treball innovador al territori i van iniciar un debat amb els assistents, entre els que també hi havia representants polítics. El CRUC va ensenyar la visió que tenen del Camp de Tarragona els turistes estrangers, amb un recull de vídeos de youtube amb reportatges periodístics televisius i gravacions personals dels mateixos visitants, penjades a les xarxes socials. Espais ocults, per la seva banda, va exemplificar en la Casa Gasull de Reus la seva tasca per donar a conèixer el patrimoni contemporani de la ciutat, mitjançant visites guiades gratuïtes a edificis com aquest, on hi col·laboren voluntaris, amb el vistiplau dels propietaris.

Arquitectes Ear va mostrar, amb un recorregut accelerat en cotxe, els espais urbans del Camp de Tarragona que conformen la seva cara més desconeguda i oculta, com ara el Complex Petroquímic, les vies del tren, les pedreres o les explotacions agrícoles. I van defensar les intervencions urbanístiques que es podrien fer en aquestes zones per dignificar-les i apropar-les a la ciutadana. Sopes d’all va resumir en imatges una de les seves intervencions urbanes en espais públics de Valls en desús, amb activitats populars i lúdiques, per explicar el seu objectiu de redescobrir aquests indrets abandonats. I fomentar una nova mirada de les administracions que permeti tornar a posar-los al servei de la gent.

El despatx NUA Arquitectures va explicar el seu projecte de construcció d’un centre de distribució d’aliments de Càritas al barri tarragoní de Campclar. Un treball premiat internacionalment per la seva sostenibilitat i innovació en el disseny, els materials emprats, la construcció i l’ús social final.

Un cop acabat el debat l’alcalde de Reus, Carles Pellicer i el president de la FPMC, Joan Josep Marca, van protagonitzar la cloenda de l’edició d’enguany de les Converses. Es va garantir la seva continuïtat el 2018, en aquest cas amb Valls com a seu.