Albert Solé és l'autor de la investigació i ha estat el seu brillant treball de final de grau d'Història a la URV

Albert Solé, de 22 anys i nascut a Constantí, va elaborar, per graduar-se en el curs passat a la URV, un treball final del grau en Història sobre les conseqüències de la Llei de Responsabilitats Polítiques a la comarca del Tarragonès, tutoritzat pel professor Ramon Arnabat, i que va obtenir la qualificació d’un 10 matrícula d’honor. El treball ha agafat forma de llibre, titulat Dret a castigar? La Llei de Responsabilitats Polítiques al Tarragonès (1939-1945), sota l’impuls del Sindicat Agrícola de Constantí, produït per Silva Editorial i comptant amb un ajut del Memorial Democràtic de la Generalitat. Aquesta setmana, el dimarts 23 de gener,  s’ha presentat a Tarragona en el marc de la commemoració del final de la Guerra Civil a Tarragona, el 15 de gener de 1939, de la mà de la catedràtica d’Història Contemporània Montserrat Duch i de Jordi Piqué, director de l’Arxiu Històric Municipal; i la setmana passada, el dia 18, es va presentar a Constantí.

A mitjans de gener de 1939, entraren els nacionals als diversos municipis del Tarragonès. En pocs mesos el desenllaç de la Guerra Civil a Catalunya i a la resta d’Espanya havia esdevingut inevitable, donant el tret de sortida a una dictadura de quaranta anys (1939-1975). Un capítol de la història complex, que va passar per diversos moments, però que va tenir en la repressió sistematitzada i legalitzada una característica recurrent. Al llibre s’estudia una petita porció de la repressió, la que va emanar de la Llei de Responsabilitats Polítiques (1939-1945), un instrument jurídic per estendre la por a tota la societat, i la seva aplicació als veïns dels 21 pobles de la comarca del Tarragonès. Aquesta norma va permetre la depuració política i ideològica del bloc ciutadà que va donar suport a la Segona República, es va dur a terme principalment a través d’una repressió econòmica i tingué uns profunds efectes socials durant els anys de “pau incivil” de la postguerra. A l’obra, a partir de la investigació a l’Arxiu Històric de Tarragona, es consignen les acusacions, la defensa, els plecs de descàrrec i les sancions imposades a 632 veïns, 592 homes i 40 dones, amb afiliacions polítiques diferents republicanes i d’esquerres, alguns processats en absència i a l’exili, i dones per “delicte consort”. Albert Solé demostra que el 93% dels expedients foren sobreseguts. La majoria de les denúncies van ser institucionals, van sortir dels ajuntaments.

Enamorat de la història

Albert Solé ja és, doncs, graduat en Història, amb menció en Història de les Formacions Socials i Polítiques, per la URV. Enamorat d’aquesta disciplina, fins ara, la seva recerca històrica s’ha centrat en la qüestió de la repressió duta a terme en el primer Franquisme (1939-1959), en aquesta obra i en diverses publicacions d’àmbit local, com els Estudis Altafullencs  o els Estudis de Constantí. Va rebre el Premi per a estudis superiors atorgat per l’Ajuntament de Constantí al millor expedient acadèmic de Batxillerat (2013) i fou beneficiari de la Beca d’excel·lència acadèmica de col·laboració d’estudiants en departaments universitaris del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports (2016-2017). Actualment curs el màster en Formació del Professorat.

El Sindicat Agrícola de Constantí, promotor del llibre, des de la seva fundació l’1905, fou una entitat representativa en la vida social i econòmica de Constantí. Des de la seva restauració amb la transició democràtica, pot acreditar nombroses iniciatives culturals i cíviques, entre elles editar quatre llibres, entre ells aquest, i prestar les seves instal·lacions per a les Aules per a la Gent Gran de la Universitat Rovira i Virgili.