15/07/2019
Les excavacions al jaciment de l’Assut de Tivenys descobreixen nous edificis defensius associats a la muralla
Els arqueòlegs del grup de recerca GRESEPIA finalitzen la vintena campanya al jaciment protohistòric, que millorarà el camí d’accés a partir de setembre
Els arqueòlegs del grup de recerca GRESEPIA finalitzen la vintena campanya al jaciment protohistòric, que millorarà el camí d’accés a partir de setembre
El Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la URV ha fet aquest mes de juliol la vintena campanya d’excavacions al poblat ibèric de l’Assut, al terme municipal de Tivenys, uns treballs que van finalitzar el passat divendres, després de dos setmanes d’intervenció en les quals hi han participat divuit persones, entre arqueòlegs i estudiants del Màster interuniversitari en Arqueologia Clàssica de la URV, la UAB i l’ICAC i dels graus d’Història i Història de l’Art i Arqueologia de la URV.
En aquesta actuació, els arqueòlegs han treballat en dos sectors del jaciment i han descobert noves estructures en forma de torre, associades a la muralla defensiva que tanca el jaciment. En un cas almenys, aquesta possible torre estaria a la part exterior de la muralla. “És molt estrany perquè normalment les torres sempre formen part de la muralla. Ara el nostre repte és investigar quin ús tenia aquesta torre i per què està fora de la muralla”, explica Jordi Diloli, director de les excavacions i professor d’Història Antiga de la URV. Concretament, aquest edifici es troba a la part alta del jaciment, molt a prop de la gran torre circular que va funcionar de forma aïllada al poblat i que s’hi va acabar integrant més tard, i podria haver estat construïda a finals del segle V abans de la nostra era (ANE), per tant, és posterior a la torre circular que data del segle VI ANE.
Paral·lelament, els arqueòlegs també han localitzat una altra estructura semblant a una torre a la part baixa del jaciment, associada a la muralla. “Si es confirmés que és una torre seria la cinquena d’aquest poblat, un fet bastant insòlit a les Terres de l’Ebre”, apunta Diloli, tot precisant que ho hauran d’analitzar en properes intervencions.
Pel que fa als materials que han sorgit de les excavacions, a part de la ceràmica d’origen grec, púnic o romà, cal destacar una moneda de plata d’època romana, concretament de l’any 103 ANE, tal i com ho indica el nom del magistrat que hi apareix. “Això ens confirmaria l’ocupació del jaciment en moments posteriors al seu abandonament, una ocupació relacionada amb les guerres sertorianes”, argumenta Diloli.
40.000 euros per millorar l’accés
Aquesta ha estat la vintena campanya d’excavacions al jaciment ibèric de Tivenys, que és propietat de la URV i que té com a singularitat principal el fet d’haver estat poblat durant un llarg període de temps, des del segle VII ANE fins al segle I ANE, ja en època romana. Al marge de continuar les excavacions i esbrinar les incògnites sorgides arran de l’aparició de les dos noves estructures en forma de torre, un dels objectius del GRESEPIA és fer-lo visitable.
Un primer pas serà l’arranjament del camí d’accés, una actuació que està prevista per a finals de setembre i que compta amb un pressupost de 40.000 euros que aportarà la Diputació de Tarragona i la pròpia universitat, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tivenys. Després de millorar l’accessibilitat, el següent pas serà la museïtzació del poblat. Amb aquest objectiu s’ha iniciat des del GRESEPIA una campanya ciutadana de mecenatge per contribuir a aconseguir-lo.
Més notícies de: GRESEPIA