Com es pot augmentar la capacitat d’atracció de l’aeroport de Reus? Cal un canvi en el model de gestió centralitzada? Com es pot fomentar la desestacionalització? I els projectes com el Barcelona World i Tarragona 2017 incrementaran el volum de passatgers? Aquests són alguns dels temes que s’han tractat a la sessió “Situació i Estratègies de Futur de l’Aeroport de Reus” organitzada pel Centre de Recerca en Economia Industrial i Economia Pública (CREIP) de la URV i la Cambra de Comerç de Reus que s’ha fet aquest dijous a la seu cameral

Moderats pel professor Ricardo Flores-Fillol, investigador del CREIP, els ponents han exposat aquest dijous a la Cambra de Comerç de Reus quines són les possibilitats de creixement de l’aeroport i quines estratègies es podrien dur a terme. L’aeroport va passar dels 1,7 milions de viatgers el 2009, als poc més de 700.000 el 2015. Pel president de la Cambra de Comerç Isaac Sanromà, la planificació de l’anella aeroportuària i la construcció de l’estació intermodal poden beneficiar el creixement de l’aeroport i ajudar a recuperar la pèrdua de vols i de passatgers. Carlos Medrano, qui va ser durant uns anys director d’Aena i que actualment dirigeix una consultoria, ho té molt clar: el model de la indústria aeroportuària espanyol està equivocat, perquè no s’ha pres com un negoci i ho demostra amb dades. L’aeroport de Reus té unes pèrdues de 4,8 milions d’euros anuals i amb aquestes xifres “invertir a Reus genera incertesa”. Per ell no és important si la gestió és pública, privada, descentralitzada o no, el que importa, diu, és l’estimulació de la demanda i la generació de riquesa al territori, ja sigui fent-lo atractiu des del punt de vista dels negocis, o per un major atractiu turístic. La relació entre l’economia i el transport aeri “és total”.

Per Jordi Candela, director d’Aeroports de Catalunya, les oportunitats per l’aeroport poden venir pels problemes de congestió que a mig termini tindrà el de Barcelona, davant d’un panorama de creixement positiu. I considera que el de Reus respon a un projecte de rendibilitat social, de servei públic i servei al territori. Per ell, el model de governança actual no és el més adequat i caldria apostar per un model de gestió individualitzada. De la seva banda, Xavier Fageda, professor d’Economia del Transport a la Universitat de Barcelona també coincideix en què és un aeroport que dóna servei al territori i que està afectat per la dinàmica de les companyies de baix cost d’anar als grans aeroports, com el cas de Ryanair a Barcelona, ja que en aquests moments les taxes més baixes dels aeroports com Reus o Girona, ja no els són un atractiu. Segons ell si el tràfic incrementa, les taxes haurien d’augmentar i creu que Reus només pot créixer ara com a origen. Remarca que les companyies de baix cot haurien de pagar el cost real per utilitzar les instal·lacions com a l’Aeroport de Barcelona.

Jose Espartero, mànager de màrqueting i vendes en Espanya i Portugal de Ryanair ha parlat també de la capacitat del producte de destí de ser prou atractiva per poder entrar en competència amb altres destinacions i ha remarcat la necessitat de la companya de tenir uns costos baixos per mantenir uns preus baixos, que és el que els caracteritza. Les activitats dels propers anys com els Jocs del Mediterrani poden ser, apunta, un atractiu per a més viatgers i ha destacat que, el fet que es posi una estació intermodal que faciliti la connexió amb Barcelona de manera fàcil i ràpida, “pot ser positiu” , sempre que això no suposi un increment de costos per la companyia.