És el principal resultat d’una recerca en què, a través d’un experiment de ciència ciutadana, es proposa actuar col·lectivament contra l’escalfament global

Un experiment que proposa un dilema de risc col·lectiu i que s’ha dut a terme amb ciutadans de Barcelona ha posat de manifest que les persones estan disposades a aportar més o menys diners per combatre el canvi climàtic segons quin sigui el seu capital. Els resultats apunten que les persones més vulnerables estan disposades a contribuir significativament més que els qui tenen més recursos, en ocasions fins a dues vegades.

Aquests són els principals resultats d’un estudi publicat a la revista Plos One que han dut a terme investigadors de la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Saragossa i la Universitat Carlos III de Madrid,  que han volgut mesurar com un grup de persones actua davant d’un perjudici comú.

Per fer-ho han dissenyat un experiment de ciència ciutadana que es va fur a terme al carrer en el marc del festival DAU de l’Institut de Cultura de Barcelona. En total hi han participat més de 320 persones, en 54 grups de 6 persones. El funcionament ha estat el següent. Distribuïen 240 euros a cada grup de persones, que ni es coneixien ni es podien relacionar entre elles. A cada membre del grup se li donava una quantitat concreta de diners. La meitat dels grups van tenir tots el mateix capital, 40 euros cadascú. I l’altra meitat tenien una distribució desigual, des de 20 fins a 60 euros.

A partir d’aquí cada persona havia de fer una aportació a un pot comú amb el repte d’assolir, al final de deu rondes, un pot de 120 euros dedicat a una acció contra el canvi climàtic, en aquesta cas plantar arbres a Collserola. Amb els diners que els quedaven obtenien uns vals de compra. En començar l’experiment tots sabien quina quantitat de diners tenia cadascú i a cada ronda podien saber quants diners havia aportat també cada participant.

D’aquesta manera es posava a prova l’esforç econòmic que està disposat a fer cadascú per un benefici col·lectiu, en aquest experiment relacionat amb el canvi climàtic. Els resultats van constatar que, tot i que tots els grups van aconseguir l’objectiu col·lectiu d’arribar als 120 euros, “la distribució de l’esforç va ser molt poc equitativa”, explica Jordi Duch, investigador del grup de recerca Alephsys – Algorithms Embedded in Physical Systems, de la Universitat Rovira i Virgili. Concretament, els participants amb menys recursos van contribuir significativament més al bé públic que els més rics, a vegades fins a dues vegades més. Van concloure que els participants més pobres formaven part dels considerats grups generosos, mentre que els més rics es classificaven majoritàriament en un “grup agressiu”.

Els resultats suggereixen que les polítiques futures es beneficiarien tant de reforçar les accions de justícia climàtica com d’educar l’equitat en lloc de centrar-se en la comprensió de les conseqüències climàtiques genèriques o globals, ja que aquesta educació no ha demostrat conduir a aportacions equitatives.

“De fet, l’estudi demostra una vegada més que la cooperació és millor que la competició a l’hora d’aconseguir aconseguir metes socialment desitjables, i que en el cas del canvi climàtic és necessària la cooperació entre tots els agents involucrats”, assenyala un altre dels autors de l’estudi, Anxo Sánchez, catedràtic del departament de Matemàtiques de la Universitat Carlos III de Madrid (UC3M).

Més pobres i més vulnerables

Analitzant els resultats, els grups en què no hi havia desigualtats en el capital han pogut veure diferenciats dos comportaments: un que coopera amb quantitats que es considerarien justes ─aproximadament amb la meitat del seu capital inicial─ i un altre que coopera molt més del just. Hi ha, en canvi, moltes més diferències en els grups que partien de la desigualtat inicial. Els qui tenien més diners (50 o 60 euros) hi contribuïen menys del que es considera just, al contrari dels qui en tenien menys (20 o 30 euros), que hi contribuïen proporcionalment molt més.

Amb aquest resultats evidencien que “donades les desigualtats, els grups més pobres són més vulnerables i, per tant, qui més pateixen” explica Julián Vicens, actualment investigador del grup de recerca OpenSystems-UB i membre de l’Institut de Sistemes Complexos de la UB (UBICS).

El dispositiu experimental, implementat en tauletes electròniques, simula interaccions socials estratègiques basades en la teoria dels jocs i plantegen dilemes socials que posen en tensió l’interès individual i el bé comú i s’han aplicat mecanismes de machine learning per identificar patrons de comportament.

Vicens J, Bueno-Guerra N, Gutiérrez-Roig M, Gracia-Lázaro C, Gómez-Gardeñes J, Perelló J, et al. (2018) “Resource heterogeneity leads to unjust effort distribution in climate change mitigation”. PLoS ONE 13(10): e0204369. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0204369