La recerca encapçalada per Christian Sánchez-Bandera, investigador de la URV i l'IPHES, es basa en l'estudi dels amfibis i rèptils trobats durant les últimes campanyes d'excavació a la Zona Arqueològica d'Orce, Andalusia

Els canvis climàtics s’han anat succeint al llarg de el temps. Un d’ells va tenir lloc fa uns 1,4 milions d’anys, quan es va avançar d’un ambient més càlid i humit a una situació més freda i àrida. Aquesta evolució s’ha registrat molt bé en els jaciments arqueopaleontològics de Barranco León i Fuente Nueva 3, a la Zona Arqueològica d’Orce (Granada), i ara s’ha pogut reconstruir gràcies a l’estudi de milers de restes fòssils d’amfibis, ja que la presència o no d’aquests animals dona moltes pistes sobre el clima i el paisatge en cada època.

Un equip interdisciplinari, liderat per la Universidad de Granada (UGR) i l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) de Tarragona, ha reconstruit l’evolució de l’hàbitat i del clima en què els primers grups humans que van habitar Orce van desenvolupar-hi les seves vides  fa uns 1,4 milions d’anys, els més antics del continent europeu. Així es constata en un article que acaba de publicar la prestigiosa revista Quaternary Science Reviews i que signa Christian Sánchez-Bandera, investigador de l’IPHES i de la Universitat Rovira i Virgili, institució de la qual també va ser estudiant del Màster Erasmus Mundus d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana. La recerca s’emmarca en el Projecte ORCE, finançat per la Junta d’Andalusia i coordinat pel professor del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la UGR, Juan Manuel Jiménez-Arenas.

La investigació s’ha basat en l’anàlisi de petites restes òssies d’amfibis i rèptils recuperats a la Zona Arqueològica d’Orce, bàsicament granotes, gripaus, llangardaixos i serps, molt vàlids tots ells per poder reconstruir el paisatge i el clima. A més, les noves precisions estratigràfiques dels jaciments, aportades per Oriol Oms, geòleg de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), han facilitat també l’avenç de la investigació, ja que s’ha obtingut més detalls dels diferents nivells que els configuren.

Amb tot això, els resultats obtinguts indiquen que les primeres poblacions europees van bregar amb unes condicions ambientals diferents en dos dels jaciments estudiats: Barranco León i Fuente Nueva 3, que han proporcionat les evidències més antigues de presència humana a Europa occidental. D’aquesta manera, s’ha sabut que Barranco León va registrar, fa 1,4 milions d’anys, un ambient càlid que va anar variant cap a condicions cada vegada més fredes i àrides. Va ser a Fuente Nueva 3 on es va arribar al màxim d’aridesa i fred, fa 1,3 milions d’anys, per a posteriorment, oscil·lar cap a condicions més favorables, humides i càlides. Això indica que les poblacions humanes més antigues del continent europeu, van ser capaces d’adaptar-se a les noves característiques ambientals que tenien lloc durant el Plistocè inferior, i bregar amb un clima i un paisatge diferents.

Referència bibliogràfica: Sánchez-Bandera C., et al., New stratigraphically constrained palaeoenvironmental reconstructions for thefirst human settlement in Western Europe: the Early Pleistocene herpetofaunal assemblages from Barranco León and Fuente Nueva 3 (Granada, SE Spain), Quaternary Science Reviews (2020). DOI: https://doi.org/10.1016/j.quascirev.2020.106466