La indústria tèxtil dóna feina compostos tòxics que no només afecten el medi ambient, sinó també a la salut dels treballadors de les fàbriques. Científics de la Universitat Rovira i Virgili porten anys analitzant què passa a l'exposició a aquests tèxtils

Cada any 80.000 milions de peces de roba noves es compren a tot el món, després de passar per un procés de producció que porta dècades en el punt de mira. A les aigües residuals de les fàbriques de la Xina, l’Índia i Bangla Desh, on es fabrica la majoria d’aquests productes, s’han trobat nombrosos contaminants, com l’antimoni. Els compostos dels tints són els més contaminants per al medi ambient i la salut dels treballadors a les fàbriques tèxtils.

Però probablement els compostos dels tints són els més contaminants per al medi ambient i la salut dels treballadors a les fàbriques tèxtils. En els últims anys, nombrosos estudis científics han mostrat evidències dels efectes adversos en les persones que treballen directament en la producció tèxtil.

A més, no és cap novetat que els colorants azoics poden provocar danys a l’ADN. En un dels últims estudis, publicat a la revista Chemosphere, un grup de científics va analitzar el químic Acid Black 10 (AB10B), àmpliament utilitzat en la producció de tèxtils, cuirs i estampats, a la recerca de dades toxicològiques.

La conclusió és clara: “Les nostres troballes indiquen que l’exposició dels éssers humans i l’alliberament del compost en el medi ambient poden provocar efectes adversos a causa de la seva activitat nociva per l’ADN”, van exposar els investigadors, liderats per la Universitat Luterana de Brasil.

Un cop fabricada la roba, les substàncies utilitzades en la seva producció no desapareixen del tot després de la seva distribució i venda. Un equip de científics del Laboratori de Toxicologia i Salut Ambiental de la Universitat Rovira i Virgili porta anys analitzant què passa quan el consumidor final s’exposa a aquests tèxtils.

Més que al·lèrgies

“Encara que molts dels productes químics afegits durant els processos de fabricació de la roba s’esbandeixen, les concentracions residuals d’algunes substàncies poden romandre i alliberar-se durant l’ús per part dels consumidors”, assenyala a Sinc -l’agència que ha elaborat el reportatge – José Luis Domingo, investigador de la URV.

“Encara que la majoria dels productes químics de la roba s’esbandeixen, algunes concentracions residuals romanen i s’alliberen durant l’ús”, assenyala l’autor. La majoria de les investigacions realitzades sobre l’impacte de la roba a la salut de les persones fa referència a reaccions al·lèrgiques de la pell amb el contacte de les peces, però no és l’únic problema potencial.

Un nou treball, publicat a Environmental Research, certifica que, sota determinades circumstàncies d’ús, certes peces poden suposar riscos per a la salut que no estan degudament recollits en les legislacions sobre productes tèxtils.

Segons els investigadors, la presència “no menyspreable” de productes químics potencialment tòxics, com oligoelements, retardants de flama o certs pigments per als tints en algunes peces, podria portar a riscos sistèmics potencials, i fins i tot significar “riscos de càncer no assumibles per als consumidors “, alerten, incidint especialment en la vulnerabilitat dels nens.

“El càncer no hauria de ser assumible, però el fet és que estem permanentment exposats a substàncies amb potencial cancerigen”, indica Domingo. Segons explica, el risc depèn de les característiques fisicoquímiques de la substància potencialment tòxica. A través de la pell, el tòxic arriba fins a la sang, i d’allí es redistribueix en diversos òrgans i teixits. “En aquest cas, la pell en si podria resultar afectada per dermatitis de contacte, irritacions, etc.”, explica. Un altre factor que influeix en el risc és l’ús més o menys continuat d’una peça. “Per exemple, no seria el mateix utilitzar uns texans cenyits diàriament que un cop per setmana, o tampoc seria el mateix l’exposició a través d’un pijama que d’un jersei que no entra tot just en contacte amb la pell”, assenyala l’investigador .

Legislacions poc clares

Tot i que per a molts d’aquests compostos perillosos ha mesures de regulació a la Unió Europea, els països on la roba es fabrica tenen menys restriccions ambientals i no mantenen un control estricte de la seva presència en els tèxtils. A més, a Europa, la legislació sobre l’impacte en la salut dels consumidors per la presència d’aquestes substàncies químiques en la roba és poc clara al respecte. “El contacte a través de la pell sembla que no preocupa tant a la societat i als seus legisladors com la inhalació (contaminació ambiental) o la ingesta (dieta) de compostos químics “, apunta Domingo.

La llei 1007/2011, que va substituir i va ampliar la primera directiva 2008/121 / EC creada principalment per analitzar i unificar els noms de les fibres i tèxtils entre els estats membres, només fa referència a la necessitat d’avaluar la relació causa-efecte entre les reaccions al·lèrgiques i les substàncies i barreges químiques en els productes tèxtils. Tampoc s’especifica quines són aquestes substàncies al·lergèniques.

Per això, en la normativa es va demanar a la Comissió Europea realitzar un estudi per valorar l’impacte d’aquestes substàncies en la salut, i en funció dels resultats, va sol·licitar propostes legislatives. No obstant això, aquesta informació no va arribar, tot i que sí es van establir criteris per a l’obtenció de l’etiqueta ecològica dels productes tèxtils mitjançant processos “més nets i menys contaminants i amb substàncies menys perilloses”.

“Els legisladors i reguladors ni tan sols s’han plantejat el tema. Hi ha una sèrie de substàncies que intervenen en la fabricació de tèxtils; unes estan regulades i l’ús d’altres està prohibit. La resta, aquí estan, i si un dia es detecta un problema que ara ignoren, llavors actuaran. Van regulant sobre la marxa “, informa Domingo.

Per als científics, caldria que els organismes reguladors legislin per poder definir quins riscos poden ser assumibles, i aquestes xifres depenen del rigor del cada entitat. “En general es considera assumible un cas de càncer per 100.000 o fins a un milió de persones exposades. Altres estimacions més laxes el rebaixen fins a un cas per 10.000 habitants, però són les menys”, assenyala l’expert.

El que amaga la roba

En el seu estudi, Domingo i Joaquim Rovira van revisar de manera exhaustiva la informació científica sobre l’exposició humana a les substàncies químiques de la roba, i es van centrar en els productes químics tòxics amb major probabilitat de ser detectats en els teixits: retardants de flama , oligoelements, amines aromàtiques, bisfenols, quinolina i nanopartícules metàl·liques, entre d’altres.

Tots aquests contaminants són presents de manera habitual en el procés de fabricació tèxtil i en les activitats d’acabat com el blanqueig, impressió, tenyit, impregnació, recobriment o plastificació. A això se sumen els ràpids canvis en les tendències de moda, que comporten alteracions en els tipus d’impressions, tints i altres tipus de productes químics que s’utilitzen durant el procés.

Els investigadors van analitzar els efectes de diferents compostos. En el cas dels retardants de flama, que s’incorporen als tèxtils per prevenir o inhibir la combustió, o l’bisfenol A, 1 disruptor endocrí, suggereixen que les concentracions d’aquestes substàncies suposen una exposició dèrmica gens menyspreable en les persones.

En un altre estudi es van centrar en l’exposició de la pell a oligoelements presents en pantalons i camises vaqueres. Els riscos per a la salut es trobaven dins dels límits de seguretat, però en peces amb barreja de polièster l’exposició al antimoni era més gran. Altres estudis ja havien determinat que els riscos carcinogènics causa de la presència d’antimoni en peces tèxtils superen els límits de seguretat, sobretot en teixits de polièster.

Pel que fa als pigments azoics i les amines aromàtiques, l’al·lèrgia és ben coneguda. Però la informació científica indica que la presència d’amines mutagèniques en els tèxtils és “molt més preocupant del que s’esperava anteriorment”.

Els científics recomanen dilucidar quins són els químics més preocupants en termes d’exposició dèrmica a través de la roba. “S’han de realitzar estudis per prevenir els riscos potencials per a la salut dels consumidors, molt especialment els nadons i els nens”, conclouen.