02/03/2016

Les Terres de l’Ebre sumen set trimestres consecutius de creixements en l’afiliació a la Seguretat Social

Són dades del Butlletí d'Anàlisi de la Conjuntura Local de les Terres de l'Ebre corresponent al quart trimestre del 2015, elaborat per la Càtedra d'Economia Local i Regional (CELIR), que dirigeix Juan Antonio Duro. Els resultats d'aquest informe es van presentar a Gandesa el 29 de febrer

Els sectors que més van créixer a finals del 2015 van ser la indústria i els serveis, sobretot l’oci i l’hostaleria.
Els sectors que més van créixer a finals del 2015 van ser la indústria i els serveis, sobretot l’oci i l’hostaleria.

Els darrers mesos de l’any 2015, les Terres de l’Ebre han vist com l’afiliació a la seguretat social creixia un 2,7%, arribant als 48.321 cotitzants i assolint així set períodes consecutius de creixements interanuals positius. Aquest resultat es continua explicant per la bona evolució de l’afiliació al règim general, que creix un 3,9%.

Els sectors motors en la creació de treball han estat dos: la indústria, amb una taxa de creixement del 4,7%, i els serveis (+2,7%) i dins d’aquest han pres un protagonisme especial l’oci, amb un creixement interanual del 14,2%, i l’hostaleria amb un increment del 8,6%. La indústria ha estat un element important d’impuls a Amposta, Tortosa i Alcanar; l’oci, a Roquetes; i l’hostaleria a Deltebre, Tortosa i Sant Carles de la Ràpita. Per primer cop després de dos trimestres de bonança, el sector de la construcció ha tornat a destruir llocs de treball d’una manera moderada en el global de les Terres de l’Ebre.

El catedràtic d’economia i director de la CELIR, Juan Antonio Duro, ha valorat que “aquesta consolidació en el creixement de l’economia ebrenca es continua explicant per l’augment del consum intern i pel turisme, però ara s’ha de sumar l’evolució industrial. Aquesta dada és especialment rellevant en tant que continuem pensant en les capacitats d’industrialització del territori fonamentades en els seus recursos i localització”.

Per comarques, el Montsià ha enregistrat l’augment més gran en afiliació, un 3,9%, seguida del Baix Ebre (+2,3%), de la Ribera d’Ebre, (1,9%) i de la Terra Alta (+1,1%). Per pobles, atenent a la seva mida, els únics que han tingut una evolució negativa en l’afiliació són Batea (-3,3%), Santa Bàrbara (-3,9%) i l’Ametlla de Mar (-6,5%), contrastant amb el creixement registrat a Camarles (+8,5), Flix (+6,9%), Sant Carles de la Ràpita (+5,1%) i l’Aldea (+4,5%).

L’atur, nou trimestres en descens continuat

El quart trimestre del 2015, l’atur va continuar caient amb força, de mitjana un 9,9%, deixant la llista en els 12.908 aturats, xifra que significa 1.426 aturats menys que el mateix trimestre de l’any anterior. L’atur porta així nou trimestres en descens continuat. Per comarques, la caiguda més important ha estat a la Terra Alta (-11,7%), seguida del Montsià (-10,6%), del Baix Ebre (-9,8%) i per últim de la Ribera d’Ebre (-7,4). Els homes continuen liderant la disminució de la llista de l’atur (-12,6%), enfront del -7,25 de les dones. L’atur ha disminuït en tots els trams de durada de la demanda, fins i tot entre les persones que feia més de dos anys que no treballaven (3.635), que han baixat un 7,6%.

Per edats, s’han produït descensos d’entre el 23 i el 35% en tots els trams entre els 20 i els 59 anys, que contrasten amb els augments als extrems, menors de 20 anys i majors de 60, en un 6% i un 4,4%, respectivament. L’atur ha baixat en pràcticament tots els nivells formatius, mostrant més problemes amb el col·lectiu d’universitaris de segon cicle i superiors, on tan sols ha baixat un 1%.

Per poblacions, la caiguda més forta en les llistes de l’atur ha estat a Batea, amb un 19,4%. Li segueixen reduccions per sobre del 15% interanual a Camarles, l’Aldea, Ulldecona i Sant Carles de la Ràpita.

En relació a les taxes d’atur, la Sénia continua sent el municipi amb la taxa més elevada, 14,3%, però lluny dels registres que va adquirir en els moments més crítics de la crisi. De fet, el seu registre ha convergit amb claredat amb la resta. En l’altre costat, Batea obté una taxa prou baixa, del 5,7%, seguida per Flix, el Perelló i Ascó, en tots els casos per sota del 8%.

Temporalitat contractual, poca qualitat i fuga de talents

El tercer indicador analitzat en el butlletí de la CELIR ha estat la qualitat de l’ocupació, que s’estudia tenint en compte les xifres de contractació, remarca que els contractes laborals formalitzats a les Terres de l’Ebre el quart trimestre de 2015 han estat 6.597, dels quals 351 són indefinits i 6.246 temporals. Seguint la línia del trimestre anterior, la major part de contractes temporals signats han estat d’obra o servei (3.805), eventuals per circumstàncies de producció (1.778) i d’interinitat (612). També per segon trimestre consecutiu han augmentat de manera considerable els contractes de menys de tres mesos, que han estat 886 més que el mateix trimestre del 2014. Aquestes dades, segons Juan Antonio Duro, “constaten el que anem dient des de fa anys: la inestabilitat contractual extrema que dificulta per exemple el ressorgiment del consum, les decisions d’inversió i, per tant, limita l’acceleració del creixement”.

Per segments d’edat, els treballadors d’entre 30 i 45 anys tornen a ser els que, igual que el trimestre anterior, han formalitzat més contractes (3.026), seguits pels de més de 45 anys (1.541) i pels treballadors d’entre 25 i 30 anys (910). Atenent al nivell formatiu, qui ha signat més contractes és el grup d’individus amb estudis. Segons Duro, “tot i això els individus amb estudis superiors només han formalitzat 51 contractes més. Aquesta dada segueix suggerint les mancances del model productiu ebrenc en generar llocs de treball d’elevada qualificació, qüestió que dificulta la creació d’un sistema innovador i impulsa la fuga de talent. És, per tant, cabdal la reestructuració del teixit empresarial en favor d’empreses innovadores que aprofitin el capital humà que es genera al territori”.

Atenent a la grandària de l’empresa, l’augment dels contractes temporals es concentra en les empreses de 10 o menys treballadors (220 més) i en les empreses entre 11 i 50 treballadors (35 més). Per tant, segons Duro, “les xifres tornen a subratllar la importància de les empreses petites en la creació de llocs de treball, però també suggereixen la necessitat d’incrementar la mida mitjana del sistema per incrementar la productivitat i la competitivitat”.

En resum, segons Duro, ”tot i que l’evolució global és positiva, encara que amb les lògiques divergències territorials, subsisteixen els problemes del mercat de treball en relació a la població de menys de 20 anys, amb  l’excessiva temporalitat contractual, amb la reduïda dimensió de les empreses i amb la limitada capacitat del sistema productiu ebrenc en impulsar la creació de llocs de treball d’elevada qualificació. Per tant -conclou Duro-, i malgrat la conjuntura, resta molt per a fer en termes estructurals”.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*