17/10/2023
Les universitats catalanes coediten un llibre sobre el retaule tortosí de Santa Maria de l’Estrella
'El retaule tabernacle de Santa Maria de l’Estrella de la catedral de Tortosa', editat per Licia Buttà, professora de la URV, Josep Alanyà i Roig i Voravit Roonthiva, explica la història material i intel·lectual del moble litúrgic donant veu a les interpretacions fetes per la historiografia i oferint-ne noves reflexions.
'El retaule tabernacle de Santa Maria de l’Estrella de la catedral de Tortosa', editat per Licia Buttà, professora de la URV, Josep Alanyà i Roig i Voravit Roonthiva, explica la història material i intel·lectual del moble litúrgic donant veu a les interpretacions fetes per la historiografia i oferint-ne noves reflexions.
El políptic de la Mare de Déu de l’Estrella, situat a la catedral de Tortosa, destaca per la seva qualitat formal, les seves referències i el missatge que transmet. Aquesta obra és considerada única dins de la producció artística del trescentisme català, estant estretament vinculada al Trecento italià. No obstant això, la seva complexitat ha fet que romangués relativament poc conegut i l’estudi del retaule sempre ha estat un repte. El retaule tabernacle de Santa Maria de l’Estrella de la catedral de Tortosa editat dins de la col·lecció universitària Memoria Artium, està il·lustrat amb làmines dels detalls del moble litúrgic i s’endinsa en la història i les característiques d’aquesta obra d’art tan singular per posar a l’abast dels lectors noves reflexions i nous elements per continuar investigant-la.
El volum, editat per Licia Buttà, professora del Departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili (URV), fa tres lectures del retaule a partir de diverses perspectives. En primer lloc, estudia l’obra des de les fonts, que ajuden a situar-la en el context litúrgic, vinculat a l’espai de l’altar major i a l’aparell escenogràfic que envoltava el moble. En segon lloc, analitza l’obra des de la tècnica constructiva i des de les evidències materials que testimonien les transformacions i les restauracions del retaule, uns canvis que han revelat dades que no s’havien publicat mai fins ara. I, per últim, s’aborda la qüestió iconogràfica i narrativa, així com el context social que en va determinar la funció i el significat dogmàtic: ensenyar i promulgar la veritable fe.
La col·lecció Memoria Artium és el resultat d’una col·laboració entre diverses universitats catalanes i institucions catalanes: la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Girona, la Universitat de Lleida, la Universitat Politècnica de Catalunya, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu del Disseny de Barcelona. Aquesta col·lecció publica llibres basats en investigacions originals, amb un enfocament de monografia, realitzades per professionals rigorosos sense renunciar a l’amenitat necessària per connectar amb un ampli públic interessat en la història de l’art del país. Els darrers títols que s’han publicat són El Grand Tour de Josep Anton de Cabanyes i Ballester (1797-1852). Viatges i afició col·leccionista a la llum d’Europa, de Francesc Miralpeix Vilamala, i Visitar les arts del passat. Les exposicions retrospectives d’art a Catalunya, València i Mallorca entre 1867 i 1937, de Bonaventura Bassegoda.
Licia Buttà (ed.) és doctora en història de l’art medieval per la Universitat de Barcelona, especialista en arqueologia i història de l’art per la Universitat de Siena i llicenciada en Estudis Clàssics per la Universitat de Palerm. La seva recerca se centra en l’estudi de la relació text/imatge, en la cultura visual i en la mobilitat d’artistes i obres en el Mediterrani medieval, temes sobre els quals ha publicat nombrosos articles i monografies. Actualment, és professora de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.