La URV participa en I Jornada de les oficines de transferència amb l'objectiu de crear un espai de trobada per dialogar, debatre i compartir experiències, reptes i projectes en l’àmbit de la innovació i la transferència de coneixement

El 23 de març va tenir lloc, a l’auditori del Campus de Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra, la I Jornada d’Oficines de Transferència de les Universitats Catalanes. Aquesta iniciativa, impulsada per les pròpies oficines de transferència (OTCs) de les diferents universitats, URV, UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL, URL, UOC, UVic-UCC i UIC, ha aglutinat a més de 100 professionals de tot el territori català que treballen, des de diferents perspectives i funcions, en la promoció i gestió de la transferència del coneixement. L’objectiu era endegar un nou espai de trobada i interacció per a tots aquests professionals per compartir bones pràctiques, inquietuds i propostes de futur.

L’acte va comptar amb la presència de la Directora General de Societat del Coneixement, Transferència i Territori del Departament de Recerca i Universitats, Laia Arnal; i responsables dels vicerectorats de les universitats encarregats dels temes de transferència: Mercè Segarra (UB); Rosa Maria Sebastián (UAB); Climent Molins (UPC); Cristina Monforte (UIC); Maria Pla de Solà (UdG); Eva Espassa (UVic-UCC) i Jordi Teixidó (URL).

Arnal va donar el tret de sortida a les jornades amb un discurs engrescador i optimista, posant en valor l’impuls que s’està fent des de les diferents institucions per promoure la innovació i la transferència i manifestant una clara vocació de compromís per part del govern “per construir un sistema de recerca i innovació potent, competitiu i que realment miri cap enfora i cap a un futur”. Finalment va fer una crida a “destinar l’optimisme a treballar les noves generacions, per tal que els joves que formem a les universitats surtin sabent què és la transferència, la innovació, l’emprenedoria, la creació de valor, l’impacte econòmic i social”.

D’altra banda, Daza, va donar la benvinguda als assistents posant èmfasi en l’esperit col·laborador de totes les universitats per seguir treballant en la millora dels actuals models de transferència i va instar als presents a reflexionar sobre què és innovar, segons Daza: “innovació no és només fer coses noves, sinó que també és buscar i pensar en coses diferents i en com millorar-ne les existents”.

La jornada, patrocinada per Grow Venture Partners i realitzada en col·laboració amb les empreses DWF-RCD, Cuatrecasas, BMEGrowth i Pons IP, va comptar amb un programa de taules rodones i debats per tractar temes d’interès relacionats amb l’activitat de transferència, innovació i emprenedoria. Es van abordar des de models de referència i bones pràctiques fins a marcs legals i normatius i noves aproximacions, tots ells des d’un enfocament reflexiu i constructiu per fomentar el debat i l’intercanvi d’experiències entre els participants.

Israel, un referent en transferència tecnològica

L’acte va arrencar amb una sessió inspiradora sobre l’exitós model de transferència i innovació d’Israel, a càrrec d’Itzik Goldwaser, Ph.D, president i CEO de Yissum, empresa vinculada a la Universitat Hebrea de Jerusalem; Opher Shapira, Ph.D, CEO de Yeda Research & Development Co. Ltd., empresa vinculada al Weizmann Institute of Science; i Francisco Badia, soci gerent de l’empresa de capital de risc Grow Venture Partners que va actuar com a moderador.

Israel és un país capdavanter en l’àmbit de la transferència. Compta amb un ampli ventall de programes d’impuls i acompanyament en el desenvolupament de les tecnologies per promoure la valorització i per aprofitar el seu potencial científic per fomentar el creixement econòmic. Mitjançant la innovació tecnològica i l’emprenedoria fomenten la col·laboració de projectes d’R+D+I amb la indústria nacional i internacional.

La xerrada va permetre conèixer de prop altres experiències de valorització i debatre sobre els principals reptes que es troba la ciència per arribar al mercat, entre ells la definició del model de negoci de les spin-off i la separació de rols entre personal investigador i personal de gestió empresarial. Segons Goldwaser: “Està bé formar als estudiants i als investigadors sobre què és l’emprenedoria però s’ha de separar l’aprendre i el saber del fet de tenir un rol actiu en la companyia perquè els investigadors s’han de preocupar de conduir una bona recerca i necessiten algú que sàpiga fer negocis”.

Canvis legislatius en l’àmbit de la transferència

Tot seguit, Lurdes Jordi, Directora d’Innovació i Transferència de Coneixement de la Fundació Bosh i Gimpera-UB va introduir Ignasi Costas, soci co-director de DWF-RCD, un despatx d’advocats especialitzat en assessorament jurídic de Venture Capital, que ens va presentar les principals novetats legislatives que afecten a les activitats de transferència de coneixement. La nova reforma de la Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació (LCTI) i la nova llei orgànica del sistema universitari (LOSU) tenen voluntat d’oferir més garanties i drets a la comunitat científica i innovadora, però a l’hora també presenten alguns reptes d’aplicació. Costas va fer un recorregut pels articles més destacats posant èmfasi en els aspectes més beneficiosos.

D’altra banda, Costas també va presentar la nova llei de Startups, una norma que té per objectiu fomentar l’emprenedoria. Aquesta llei incorpora noves mesures fiscals, amb interessants incentius i deduccions però a la vegada és més restrictiva a l’hora de definir què és una empresa emergent, exigint uns criteris d’innovació i escalabilitat concrets.

Maximització de valor de les spin-off

La tercera xerrada, centrada en la presentació d’estratègies de generació i captura de valor de les spin-off, va ser a càrrec de Roger Freixes, Senior associate de la firma d’advocats Cuatrecasas, i Jesús González Nieto-Márquez, Director Gerent de BMEGrowth. Cristina Aresté, Cap de Servei de Gestió de la Innovació de la Universitat Politècnica de Catalunya, els va acompanyar moderant la sessió. Els ponents van abordar conjuntament el model empresarial de les spin-off fent un recorregut per les diferents fases de la cadena de valor d’aquest model econòmic, des de la generació de valor fins a la captura de valor.

Freixes va presentar eines i mecanismes per millorar la gestió del portfoli de spin-off de les universitats i per maximitzar el seu valor, detallant diferents models de participació i possibles escenaris de liquidació.

González va agafar el relleu a Freixes incidint en els mecanismes de sortida de les spin-off i presentant un opció de finançament alternatiu a través del mercat de valors: el BME Growth. Un mercat per a PIMES en expansió, amb una regulació, requisits i costos adaptats específicament a les característiques d’aquestes empreses.

El Know-How, una visió 360

Finalment, l’última sessió de la jornada va ser a càrrec d’Amaya Mallea, directora de l’Àrea d’Assessoria Legal en R+D+i a Pons IP. L’advocada va reflexionar, a través d’un diàleg amb Xavier Vallvé, Cap de l’Oficina de Valorització i Patents de la UAB, sobre la gestió del coneixement, donant resposta a preguntes clau sobre el secret empresarial.

El concepte de Know-How té diferents interpretacions respecte la seva consideració de secret industrial o empresarial. Tenint en compte la legislació i normativa aplicable, Mallea va plantejar un interessant debat sobre on es troba la frontera entre el secret empresarial i els coneixements generals i competències que adquireix un especialista.

Per últim, Mallea va presentar de quines maneres es pot transferir aquest know-how i quines problemàtiques sorgeixen d’aquesta transferència.

Paral·lelament a les taules rodones, els assistents van poder aprofitar la jornada per establir connexions amb personal d’altres universitats i intercanviar experiències de valor. La cloenda de l’acte va anar a càrrec d’Ana Sagardoy, Cap de la Unitat d’Innovació de la Universitat Pompeu Fabra, que va fer referència a aquesta voluntat de compartir i d’unir esforços per seguir impulsant des de les diferents universitats el foment de la transferència i així donar resposta a la necessitat d’apropar el coneixement generat a les universitats al teixit productiu.