02/02/2026
L’exili massiu dels republicans l’hivern del 1939 i l’horror dels camps nazis
El prestigiós historiador Joan Maria Thomàs ha recordat aquests fets colpidors en una conferència organitzada per Iubilo URV

El prestigiós historiador Joan Maria Thomàs ha recordat aquests fets colpidors en una conferència organitzada per Iubilo URV
El reconegut catedràtic d’Història contemporània Joan Maria Thomàs va impartir el 27 de gener una conferència sobre l’exili republicà i els camps nazis adreçada a la comunitat Iubilo de la URV al campus Catalunya. Thomàs va commoure els assistents quan va repassar les xifres d’exiliats i els seus diversos destins. Al final de la Guerra Civil, un cop les tropes franquistes van entrar a Catalunya, en poques setmanes van marxar cap a França quasi mig milió d’exiliats, tant catalans com altres espanyols que s’havien anat desplaçant. La majoria dels exiliats van passar pels camps de concentració improvisats a les platges del Rosselló, en condicions inhumanes, i d’allà van anar a altres camps de França.

Tal com va relatar Joan M. Thomàs, més de la meitat d’exiliats van tornar a Espanya al cap de pocs mesos, amb un destí incert i sovint a la presó o en camps de treball sota la represàlia franquista, però uns 160.000 van romandre a França. Alguns dels que eren militars van ser incorporats a l’exèrcit francès, però molts civils van anar a camps de treball i alguns altres al mercat laboral. Malauradament, quan els alemanys van envair França, alguns d’ells van acabar als camps de concentració nazis: van ser uns 7.200 espanyols, dels quals van morir el 70%.
Relacionat amb això, Thomàs va resumir l’horror dels camps nazis d’extermini, on hi van morir sobretot jueus —uns 6 milions a les càmeres de gas— però també gitanos i altres. Els inacceptables motius es basaven en les teories, força esteses a principi del segle XX, de la concepció racial del món, amb la supremacia de la suposada raça ària, que se sustentava per treballs pretesament científics, amb pensadors prestigiosos. Aquests argumentaven els conceptes de degeneració d’algunes races i l’eugenèsia, amb la necessitat d’intervenir, no només amb els desplaçaments o esclavatge, sinó també amb l’extermini.

Els assistents a la conferència, que va ser presentada per la coordinadora Rosa Queral, van coincidir en què “és molt trist i repulsiu comprovar a on arriba en ocasions la inhumanitat de la nostra espècie”.
